i Gregorio Rojo Sagredo | enciclopèdia.cat
EsportpèdiaCat — Enciclopèdia de l’esport català

Gregorio Rojo Sagredo

Gregorio Rojo Sagredo (davant)
ARXIU ROSET
esports esport
Atleta i entrenador.
Villalómez, Burgos, 3 de maig de 1920 — Barcelona, 8 de maig de 2006

Especialitzat en fons i cros, inicià la seva trajectòria quan es trobava a Barcelona fent el servei militar. Competí al RCD Espanyol (1940-45) i el FC Barcelona (1946-57). Guanyà catorze títols de campió de Catalunya, repartits entre el cros (1942, 1944, 1949), els 1.500 m (1942, 1943, 1945, 1946, 1947) i els 5.000 m (1943-46, 1948, 1949). Establí diverses plusmarques catalanes i estatals, de 2.000 m, 5.000 m i 10.000 m, i aconseguí el rècord de victòries en la Jean Bouin (1941, 1943, 1944, 1945, 1948, 1952). En Campionats d’Espanya, aconseguí els títols de 1.500 m (1945), 5.000 m (1943, 1945, 1948) i 10.000 m (1942). Disputà les proves de 5.000 i 10.000 m dels Jocs Olímpics de Londres (1948) i dues edicions del Cros de les Nacions (1949, 1952). Encetà la seva tasca d’entrenador com a director tècnic de la secció d’atletisme del FC Barcelona. També fou responsable de l’equip estatal de cros (1959-74) i entrenador del CAR de Sant Cugat. Durant més de quatre dècades preparà una trentena d’atletes internacionals, entre els quals cal esmentar els campions Mariano Haro, Teófilo Benito, Martín Fiz, José Manuel Abascal i Reyes Estévez. En dues ocasions rebé el premi de la federació espanyola com a millor entrenador de l’any (1995, 1998). També posseeix la medalla al mèrit esportiu de Barcelona, l’ensenya d’or i brillants de la Federació Espanyola d’Atletisme i la medalla Forjadors de la Història Esportiva de Catalunya (1989).

Data de revisió: 
2014-10-31
Llegir més...