i surf de vela | enciclopèdia.cat
EsportpèdiaCat — Enciclopèdia de l’esport català

surf de vela

Sumari de l’article

Sinònimwindsurfing (en)
Practicant surf de vela a la platja de Pals
Arxiu A. Galí
esports esport
Disciplina de vela lleugera practicada amb una planxa equipada amb un pal de base articulada i una vela triangular amb botavara, per a un sol tripulant que va a peu dret agafat a la botavara.

En el món anglosaxó és conegut com windsurf. Hi ha diferents classes de surf de vela segons les característiques de la planxa. Les que tenen recorreguts de competició similars als de la vela lleugera són: classe olímpica, escollida per la Federació Internacional de Vela (ISAF) per a participar en els Jocs Olímpics i que actualment és la RS:X, fórmula windsurfing, que utilitza planxes més petites per a assolir velocitats elevades; raceboard, que engloba totes les planxes de vela amb orsa; i techno 293, escollida a escala internacional per a competicions de nivell infantil i juvenil. D’altra banda, també hi ha la classe surf de vela ràpid, o funboard, amb un format de competició que inclou proves d’estil lliure, velocitat, eslàlom, ones i super X.

Història del surf de vela

Les primeres referències del surf de vela es remunten al 1935, any en què el surfista Tom Blake inserí una vela rudimentària a la seva planxa de surf. El primer prototip de planxa de vela fou dissenyat l’any 1948 per Newman Darby, però no fou fins el 1964 que hi incorporà una junta universal per a unir la planxa amb el pal. A mitjan anys seixanta l’enginyer Jim Drake i el surfista Hoyle Schweitzer dissenyaren una planxa similar que fou patentada el 1970 amb el nom de windsurfer. Al final dels anys setanta la pràctica del surf de vela es popularitzà, especialment a Europa, i nasqueren les primeres grans companyies, com Mistral o F2. Als Estats Units es popularitzà a l’inici de la dècada de 1980, si bé les illes Hawaii són considerades, des dels anys setanta, la meca dels surfistes, on practicaren llegendes com Robby Naish, Matt Schweitzer, Mike Waltze o Björn Dunkerbeck. El primer Campionat del Món es disputà el 1973. La Federació Internacional de Vela (ISAF) és l’organisme rector del surf de vela a escala mundial. Entre el 1980 i el 1992 organitzà diverses edicions del Campionat del Món, les primeres amb planxes Windglider i les últimes amb planxes Lechner A-390. Organitzà també el Mundial de Mistral (1986-2006), i, des del 2006, el de classe RS:X. El surf de vela fou inclòs als Jocs Olímpics de Los Angeles (1984), als quals es competí amb planxes Windglider. En les següents edicions dels Jocs es competí amb Lechner Division II (1988), Lechner A-390 (1992), Mistral One Design Class (1996, 2000, 2004) i RS:X (2008, 2012). Des del 1992 també és un esport olímpic en categoria femenina. L’Associació Professional de Surf de Vela (PWA), fundada el 1987 com a Associació Professional de Boardsailing (PBA), organitza el Circuit Mundial PWA Tour d’eslàlom, estil lliure i ones, considerada la competició més important després dels Jocs Olímpics. D’altra banda, hi ha nombroses classes de surf de vela, regides totes elles per organismes internacionals que organitzen les seves pròpies competicions internacionals i que, a la vegada, estan agrupades dins l’Associació Internacional de Surf de Vela (IWA), creada el 2001. En concret són l’Associació Internacional Classe Funboard (IFCA), fundada el 1985, que organitza Campionats del Món d’eslàlom, estil lliure i ones, l’Organització Internacional Classe Mistral (IMCO), fundada el 1976, que creà la Mistral One Design Class, l’Associació Internacional Classe Raceboard, fundada el 1990, que organitza el Campionat del Món de regates, l’Associació Internacional Classe Fórmula Windsurfing (FW), que engloba les competicions amb el format de competició Fórmula Windsurfing, de planxes més petites, creada a França el 1998 i adoptada per la IFCA el 2001, l’Associació Classe Techno 293, per a menors de disset anys, la Classe Internacional Speed Windsurfing (ISWC), la Classe Fórmula Experience (FE) i l’Associació RS:One Class. El surf de vela es practica a tot el món i hi ha medallistes mundials dels cinc continents.

El surf de vela a Catalunya

Joan Llop (a l'esquerra) i Aleix Sanllehy (a la dreta) en una competició de surf de vela
Josep Piña
El surf de vela començà a practicar-se a Catalunya durant la segona meitat de la dècada de 1970. La primera competició que es disputà fou la Copa de Barcelona de surf de vela a la platja de Castelldefels (1977), prova en què la major part dels participants formaven part del Club Barcelona de Windsurfing. Altres clubs pioners en aquest esport foren el Club Nàutic Vilassar de Mar, el Windsurfing Club Roses o el Club de Vela Cadaqués. El 1978 la Federació Espanyola de Vela acceptà la modalitat de surf de vela i organitzà el primer campionat estatal. L’any següent es disputà el primer Campionat de Catalunya i diversos clubs començaren a organitzar torneigs i regates locals, alguns dels quals amb molt d’èxit de participació, com la travessia Cadaqués-Roses. A principis de la dècada de 1980 el surf de vela es popularitzà i el 1981 es disputà el Campionat del Món en classe windglider a Palamós. Alguns dels primers surfistes catalans destacats foren Lai Gaínza o Carles Pich. La surfista més destacada, però, fou Mireia Casas Albiach, del Club Nàutic Arenys de Mar, campiona d’Espanya (1987) i única catalana que ha competit en la prova de surf de vela en uns Jocs Olímpics, concretament a Barcelona (1992) i Atlanta (1996). L’any 1987 tingué lloc la primera edició d’una de les trobades de surfistes més destacades del Mediterrani, la Surf Alegre, organitzada a Sant Pere Pescador per la revista Surf a Vela i el càmping La Ballena Alegre. Des de llavors Sant Pere Pescador és un punt de trobada habitual de surfistes i, des del 1999, s’hi organitza el Gran Premi Catalunya-Costa Brava, inclòs al Campionat del Món PWA de surf de vela, inicialment en estil lliure però més endavant també en super X i eslàlom. D’altra banda, l’Hospitalet de l’Infant acollí l’any 2011 una prova del Campionat del Món de raceboard. Anualment també es disputen altres competicions destacades, com la regata internacional Christmas Race, organitzada pel Club de Vela Palamós, que inclou una prova en classe RS:X, o el Trofeu Ciutat de Barcelona, organitzat per la Federació Catalana de Vela (FCV), organisme rector del surf de vela a Catalunya. També hi ha l’Associació Catalana de Windsurf, o Windsurfcat, que organitza el Campionat de Catalunya de Fórmula Windsurfing i el Circuit Català de funboard, que inclou les modalitats d’eslàlom, estil lliure, ones i super X. Alguns dels surfistes catalans que hi han participat i que han assolit un nivell destacat són, entre d’altres, Mireia Delclòs, Xavier Torres, David Viñas, Pau Guillot, José Luis Piñana, Xavier Masdevall, Ramon Pastor i Aleix i Eric Sanllehy. Nombrosos clubs catalans practiquen el surf de vela, des de la Costa Brava fins a la Costa Daurada. Alguns dels que han organitzat alguna prova del Campionat de Catalunya o del Circuit Català de surf de vela són el Club Nàutic Port de la Selva, el GEN Roses, el Club Nàutic l’Escala, La Surfera Gironina, el Club Nàutic Estartit, el Club Vela Pals, el Club de Vela Ballena Alegre, el Club de Vela Ventgrat, el Club Nàutic Cabrera de Mar, el Windsurfistes Associats de Premià, el Club Nàutic Bètulo, el Club de Mar de Sitges o el Club Nàutic de Sant Carles de la Ràpita.

Col·laboració: 
Guifré Illa
Data de revisió: 
2014-10-31
Llegir més...