i Club Femení i d’Esports | enciclopèdia.cat
EsportpèdiaCat — Enciclopèdia de l’esport català

Club Femení i d’Esports

Esport general
Equip de bàsquet del Club Femení i d’Esports
Arxiu Fundació Bàsquet Català
esports esport
Entitat esportiva i feminista de Barcelona.

Fundada el 1928, fou la primera institució esportiva exclusivament femenina de Catalunya. Les seves impulsores foren Teresa Torrens, primera presidenta del club, i Enriqueta Sèculi. Entre les seves directives també destacaren Anna Murià i Consol Garcia Guardiola. Entitat cultural, catalanista i popular, es declarava apolítica tot i que implícitament defensava els valors republicans. Nasqué per contraposar-se a l’elitisme esportiu i com a rèplica al masclisme de l’època. La seva acció fou decisiva per a l’esport femení català, en especial a Barcelona. Rebé el suport d’entitats com el Club Natació Barcelona o l’Ateneu Barcelonès. Coneguda per les sigles CFEB, la seva època de màxima activitat fou entre el 1930 i el 1933.

A partir de llavors l’activitat minvà progressivament. Practicà esports com atletisme, natació, gimnàstica, bàsquet, tennis, esgrima, patinatge, excursionisme o hoquei. La natació s’erigí com l’esport estrella i destacaren Maria Aumacellas, Mercè Bassols, Ivonne Lepage, Raimunda Laurent i Aurora Trigo. Rosa Castelltort destacà en atletisme, tennis i bàsquet; Montserrat Guasch i Maria Morros Navarro, en atletisme, i Carme Vinyals en motorisme i natació. També fou rellevant Antònia Borràs, fundadora i capitana d’un equip de bàsquet anomenat Girls, que el 1929 s’associà al club i prengué el nom de Blanc-Negre.

Nedadores de la dècada de 1920 del Club Femení i d’Esports
Arxiu Mercè Castelltort
El 1930, però, l’equip de bàsquet passà al FC Barcelona. Una altra esportista que s’hi associà fou Carola Fabra, que després d’una carrera esportiva dilatada hi treballà d’entrenadora. El CFEB difongué la pràctica esportiva femenina pel territori català i impulsà la creació de centres esportius. Competí amb altres clubs catalans i ocasionalment participà en torneigs estatals i internacionals. Formà part del comitè organitzador de l’Olimpíada Popular de l’any 1936. Originalment tingué la seu al nucli antic de Barcelona, però el 1932 es traslladà a la plaça d’Espanya. Tingué per lema “Feminitat, Esport i Cultura”, i com a emblema, la Victòria de Samotràcia. Publicava el butlletí Portantveu del CFEB. Desaparegué el 1939. L’any 1998 es publicà el llibre El Club Femení i d’Esports de Barcelona, plataforma d’acció cultural, de Neus Real.

Llegir més...