i Club Gimnàstic de Tarragona | enciclopèdia.cat

OBRES

OBRES

Divulgació científica
Estadístiques
EsportpèdiaCat — Enciclopèdia de l’esport català

Club Gimnàstic de Tarragona

SinònimNàstic
Esport general
SinònimNàstic
Equip del Club Gimnàstic de Tarragona que l’11 de gener de 1948 guanyà el Real Madrid en un partit de primera divisió
Club Gimnàstic de Tarragona
esports esport
Club poliesportiu de Tarragona conegut popularment amb el nom de Nàstic.

Fundat l’any 1886, és considerat el club poliesportiu més antic de l’Estat espanyol. Tot i ser conegut per la pràctica del futbol, començà practicant gimnàstica, impulsat per dotze antics membres del Gimnàs de Tomàs Martí. La seva primera denominació fou Club Gimnasio i el primer president, Joan Estil·les Portal. Inicialment fou un club privat i elitista, el 1893 adoptà el nom de Club Gimnástico i el 1898 s’obrí a la lliure inscripció de socis. Al final del segle XIX les primeres activitats que es practicaren, a part de la gimnàstica, foren l’esgrima i l’excursionisme. Oficialment tingué secció d’esgrima entre el 1902 i el 1911, i d’excursionisme entre el 1905 i el 1927. El suís William Tarín Naurer impulsà la pràctica d’altres esports, com el futbol. El 1908 creà la secció de pilota, que desaparegué els anys vint, i el 1914, la d’atletisme, futbol i ciclisme, aquesta última arran de la fusió amb la Penya Ciclista El Pedal i que desaparegué el 1924. El 1915 el club es fusionà amb el Reial Club Nàutic de Tarragona, unió que es mantingué fins el 1920.

La secció de futbol nasqué l’any 1914 amb la integració de tots els jugadors del Club Olímpic de Tarragona i d’algun jugador de l’Stadium. El mateix 1914 es decidiren els colors de l’equipament: samarreta vermella, pantalons blancs i mitges negres. Començà jugant partits amistosos i el 1918 jugà el seu primer partit oficial al Campio-nat de Catalunya de segona divisió. El 1916 es dissenyà l’actual escut i el 1927 es beneí la bandera, obra de l’arquitecte modernista Josep Maria Jujol. Entre el 1914 i el 1920 jugà al camp del Velòdrom, entre el 1922 i el 1972, al camp de l’Avinguda de Catalunya i des del 1972, al Nou Estadi de la zona esportiva de la Budellera. L’equip de futbol es consolidà després de la Guerra Civil i anà ascendint de categoria fins que la temporada 1946-47 pujà a la màxima categoria estatal. La primera temporada a primera divisió, l’any 1947, aconseguí la setena posició i fou recordat per ser el primer equip que derrotà el Real Madrid al nou estadi Santiago Bernabeu. Jugà quatre temporades a primera divisió (1947-50 i 2006-07). Posteriorment jugà habitualment a segona divisió B, tot i que també fou present a segona divisió A diverses temporades, sobretot a partir de la primera dècada del segle XXI. Fou campió de segona divisió B (1997, 2015), de tercera divisió en set ocasions (1945, 1955, 1961, 1966, 1967, 1972, 1978), de Copa de Lliga de segona divisió B (1984) i de la Copa Catalunya (2008, 2012, 2017), així com del Trofeu General Moscardó (1960). Alguns dels jugadors més destacats foren Norbert Calabuig, Andreu Català, Eduardo Soro, Camilo Roig, Domingo Balmanya, Francisco Peralta, Ángel García, Ismael Bañeras, Joan Vizcaíno, Vicenç Amigó, Luis Miguel Ramis, Xavi Escaich o Antoni Pinilla. El jugador que participà en més partits oficials fou Santi Coch, amb 528 partits disputats, i el màxim golejador, Valero Serer, que anotà un total de 181 gols.

L’atleta Gaietà Cornet, del Club Gimnàstic de Tarragona
Arxiu Gaietà Cornet
D’altra banda, la secció d’atletisme fou creada el 1914 per l’absorció del Club Atletisme Tarragona. Entre el 1920 i el 1935 guanyà tots els campionats provincials, així com diversos Campionats de Catalunya i d’Espanya. En aquesta època destacaren atletes com Josep Bru, Jaume Nin, Francesc Godall, Joan Llorens i Josep Maria Olivella. Desaparegué l’any 1943 però fou reconstituïda el 1961. Durant la dècada de 1980 destacaren els atletes Maite Montaña, Aurora Lario i Silvia Navarro, i els olímpics Gaietà Cornet i Natalia Rodríguez, subcampiona del món en pista coberta (2010). Participa en competicions d’àmbit estatal i català a l’aire lliure, en pista coberta, cros i marxa. Té escola d’atletisme i s’entrena a les pistes poliesportives de Campclar.

La secció de tennis fou creada el 1915, impulsada pel directiu Lluís Bonet, que cedí uns terrenys al Camí de l’Àngel. El 1955 desaparegué, però el 1972, amb la construcció de les noves instal·lacions, es recuperà.

La secció de basquetbol fou constituïda el 1921, tot i que jugà partits oficials entre els períodes 1929-35, 1941-54 i des del 1960. L’equip masculí pujà a primera categoria estatal el 1947 i s’hi mantingué fins el 1951. L’equip femení de bàsquet pujà a divisió d’honor l’any 1997 i aconseguí la sisena posició en la Lliga regular. La temporada següent, però, per falta d’inversors, renuncià a la categoria. Algunes de les jugadores més destacades foren Pili Bilbao, Rosa Feliu i Anna Vañó, internacionals en diferents categories.

La secció de pilota, especialitzada en pala i paleta, fou refundada el 1951. Participà en el Campionat d’Espanya de clubs i fou campiona de primera categoria (1980) i de segona (2007). Destaquen pilotaris com Pedro Hernández, campió del món de pala curta, Raúl Oterino, Lluís Gombau, Pere Andreu, Ton Alujas, Ernest Figarola o Pitu Bravo, tots ells campions d’Espanya.

La gimnasta Maria Teresa Fuster, del Club Gimnàstic de Tarragona
Arxiu M. Teresa Fuster
Una altra secció que reportà èxits remarcables fou la de gimnàstica rítmica. Fou fundada el 1981 i destacaren Elisenda Ramos, Meritxell Gabriel, Montse Lozano i Maria Teresa Fuster, aquesta última campiona del món de conjunts amb la selecció espanyola l’any 1991.

També tingué seccions de boxa i lluita (1918-23), hoquei sobre terra (1923-34), tennis de taula (1940-44, 1955-60 i des del 1979), hoquei sobre patins (1943-44, 1956-59), handbol (1982-88) i futbol sala (des del 1997). Rebé la medalla de plata (1961) i d’or (2011) de l’Ajuntament de Tarragona, el Reial Orde del Mèrit Olímpic (1986) i la Creu de Sant Jordi (2006). L’evolució de socis fou de 100 el 1896, 1.000 el 1924, 3.000 el 1948, 5.000 el 1974 i més de 10.000 el 2006. A més del Nou Estadi de futbol, propietat de l’Ajuntament de Tarragona des del 1966, també disposa de pavelló poliesportiu, pistes de tennis i de pàdel, frontó i piscina.

Presentació del llibre 125 anys fent història, del Club Gimnàstic de Tarragona
Club Gimnàstic de Tarragona
La història del club ha quedat recollida en tres llibres: Club Gimnàstic de Tarragona, de Josep Maria Recasens, Nàstic: Cent d’anys d’història i Gimnàstic: 125 anys fent història, d’Enric Pujol.

Col·laboració: 
Enric Pujol
Data de revisió: 
2017-03-29
Llegir més...