i nacionalitat | enciclopèdia.cat
Gran Diccionari de la llengua catalana

nacionalitat

Partició sil·làbica: na_ci_o_na_li_tat
Etimologia: de nacional 1a font: c. 1900, Verdaguer
    femení
  1. dret i ciències polítiques Caràcter nacional, condició ètnica, política i institucional que constitueix una nació.
  2. dret civil Situació de la persona determinada per la seva subjecció o pertinença a un estat i a la seva jurisdicció, amb el conjunt de deures i drets que això comporta.
  3. dret constitucional En algunes constitucions, nació sense estat però amb un cert nivell d’autonomia.
  4. principi de nacionalitat dret i ciències polítiques Principi jurídic i polític segons el qual hi ha d’haver la plena identitat entre nació i estat, i pel qual els grups nacionals concrets tenen dret a constituir-se en estat independent. S’anomena també principi de l’autodeterminació o d’autogovern dels pobles.
nacionalitat
Llegir més...