i Max Havart | enciclopèdia.cat
Gran enciclopèdia catalana

Max Havart

Max Havart
© Federació Sardanista
música mús
Músic i compositor.
Perpinyà, Rosselló, 3 d’abril de 1924 — Perpinyà, Rosselló, 2 d’agost de 2006

Estudià amb el mestre Paul Pierné. Instrumentista de clarinet, a partir del 1947 actuà com a tible i tenora amb les cobles nord-catalanes Goza-Lafon, primer, i Combó-Gili (1949), i la gran orquestra Brasil (1965-71). Catedràtic d’instruments catalans i de solfeig a l’Escola Nacional de Música de Perpinyà des del 1967, creà tota la pedagogia per a l’ensenyament del tible i de la tenora. Edità un tractat d’instrumentació per a cobla. És autor d’un Retaule rossellonenc i de més de 200 sardanes, entre les quals Campanes del Vallespir , Missa major , Platja de Banyuls , Alt Vallespir , L’avi Vador , Cardedeu sardanista i Prats de Molló, Ciutat pubilla . Compongué també una cinquantena de danses i cançons com ara Dos companys i Parc Pompeu Fabra , a més d’obres per a cobla i altres instruments. Publicà també dos llibres Una visió nord-catalana de la sardana i la música per a cobla (2000) i Tres vides, memòries d’un músic català (2004). Entre altres, fou guardonat amb el títol de Cavaller de les Arts i les Lletres del Govern Francès (1983) i la Medalla del Mèrit Musical de l’Obra del Ballet Popular de Catalunya (1996).

Llegir més...