i Max Havart | enciclopèdia.cat

OBRES

OBRES

Divulgació científica
Estadístiques
Gran enciclopèdia catalana

Max Havart

Música
Max Havart
© Federació Sardanista
música mús
Compositor, instrumentista de tible i tenora, pedagog i investigador sobre la cobla.
Perpinyà, Rosselló, 3 d’abril de 1924 — Perpinyà, Rosselló, 2 d’agost de 2006

Estudià amb el mestre Paul Pierné. Instrumentista de clarinet, a partir del 1947 actuà com a tible i tenora amb les cobles nord-catalanes Goza-Lafon, primer, i Combó-Gili (1949), i amb la gran orquestra Brasil (1965-71). Catedràtic d’instruments catalans i de solfeig a l’Escola Nacional de Música de Perpinyà des del 1967, creà tota la pedagogia per a l’ensenyament del tible i de la tenora. Edità un tractat d’instrumentació per a cobla. El 1980 fundà la cobla La Principal del Rosselló, de la qual fou director. És autor d’un Retaule rossellonenc i de més de 200 sardanes, entre les quals hi ha Campanes del Vallespir, Missa major, Platja de Banyuls, Alt Vallespir, L’avi Vador, Cardedeu sardanista i Prats de Molló, Ciutat pubilla. Compongué també una cinquantena de danses i cançons, com ara Dos companys i Parc Pompeu Fabra, a més d’obres per a cobla (Colors i Atreviment, de caràcter virtuosístic, i Retaule rossellonenc, per a esbarts) i altres instruments (Paisatges, per a tenora i piano). Publicà també dos llibres Una visió nord-catalana de la sardana i la música per a cobla (2000) i Tres vides, memòries d’un músic català (2004). Entre altres distincions, fou guardonat amb el títol de cavaller de l’orde de les Arts i les Lletres del govern francès (1983) i amb la Medalla del mèrit musical de l’Obra del Ballet Popular de Catalunya (1996).

Col·laboració: 
Data de revisió: 
2019-05-28
Llegir més...