i Lluís Vila i d’Abadal | enciclopèdia.cat
Gran enciclopèdia catalana

Lluís Vila i d’Abadal

Lluís Vila i d’Abadal
© Fototeca.cat
història de la medicina hist med, ciències polítiques polít i història hist
Metge i polític.
Vic, Osona, 1889 — Barcelona, 1937

Per la banda paterna descendia d’una família carlina, la casa pairal de la qual és el el Cavaller de Vidrà. Era nebot de Ramon d’Abadal i Calderó, i per la banda materna procedia d’un ambient liberal. Acabà la carrera de medicina (1913) i s’especialitzà en otorrinolaringologia. Milità en el carlisme, i amb motiu de la Solidaritat Catalana (1906) s’enfrontà amb els lerrouxistes. Amb Josep Maria Gich i Pi fundà l’Agrupació Escolar Tradicionalista; censurats públicament per la tendència catalanista d’aquesta entitat, se'n donaren de baixa. Acabà de rompre amb el carlisme i entrà, alguns anys després, a Acció Catalana (1922).

Fou un dels fundadors del Diari de Vic (1930), i el 1931 d’Unió Democràtica de Catalunya. Membre del comitè de govern i col·laborador de La Nau i Temps, s’oposà a la identificació del catolicisme amb la dreta. Durant la guerra civil de 1936-39 es dedicà al salvament de persones amenaçades, sobretot a través de Josep Andreu i Abelló. S'enfrontà personalment amb el dirigent faista Dionís Eroles. Per la seva amistat amb Manuel de Irujo pogué sortir a l’estranger i entrar en contacte amb el cardenal F.Vidal i Barraquer i Jean Verdier. Aviat muntà una xarxa d’ajut econòmic als sacerdots i als religiosos catalans, tasca que continuaren Maurici Serrahima i Josep Maria Trias i Peitx després de morir ell. Havia estat fundador del Sindicat de Metges de Catalunya i del Casal del Metge.

Col·laboració: 
AMS
Llegir més...