i El perquè dels canvis en els articles “Rafael Casanova” i “Antoni de Villarroel” a la Gran Enciclopèdia Catalana | enciclopèdia.cat
EsportpèdiaCat — Enciclopèdia de l’esport català

El perquè dels canvis en els articles “Rafael Casanova” i “Antoni de Villarroel” a la Gran Enciclopèdia Catalana

Publicat el 22/11/2016 per jomv@grec.cat
Us animen a rellegir els articles Rafael Casanova i Antoni de Villarroel, en els quals hem introduït alguns canvis, que us expliquem a continuació.

Rafael Casanova i Comes

Els canvis introduïts en l’article de Rafael Casanova pretenen cobrir els objectius següents:

  1. Augmentar el nombre de dades biogràfiques del personatge i precisar-ne algunes altres.
  2. Aclarir la qüestió de la suposada falsificació de la seva mort el setembre del 1714.
  3. Subratllar la bona posició social i econòmica de Rafael Casanova.
  4. Intentar, amb tot plegat, acostar el personatge, amb tots els seus clarobscurs, al públic lector. Aquest acostament pot contribuir a dibuixar uns perfils molt singulars de la figura de Rafael Casanova: no era ni un botifler d’inici (com Gregori Matas i Pujol), ni un austriacista emigrat a Viena el 1713 (com Ramon de Vilana Perlas), ni un personatge retut i emigrat a Mataró abans de l’inici del setge el 1713 (com molts d’altres de la seva posició social), ni un heroi fugit el 1714 (com els germans Desvalls), ni un heroi empresonat (com Bellver, Basset, Villarroel...), ni un heroi màrtir (com Bac de Roda i Josep Moragues). Simplement fou un austriacista que veié en Carles III la possibilitat d’eixamplar i salvaguardar els trets i els drets sobirans catalans, i que actuà de manera plenament responsable, d’acord amb el seu compromís amb Barcelona i amb el país. Actitud compatible, evidentment i legítima, amb el compromís amb la seva família i els interessos propis. Potser, més que cap altra, li escauria la definició de “resistent pragmàtic”.

Nogensmenys no s’ha volgut, conscientment, entrar en el complexíssim món de les múltiples institucions de defensa creades en la Barcelona assetjada i les tensions hagudes al seu si. Aquest és un tema que supera, de molt, les possibilitats d’un article d’aquestes característiques. Així i tot, qui hi estigui interessat pot consultar la comunicació d’Eduard Martí Fraga, “Un «golpe de estado concejil»? El govern de la ciutat de Barcelona durant el setge de 1713-1714”, presentada a l’XI Congrés d’Història de Barcelona, La ciutat en xarxa, celebrat de l’1 al 3 de desembre de 2009.

Antoni de Villarroel

Els canvis introduïts en l’article del general Villarroel amplien la informació sobre aspectes de la seva carrera i la seva biografia:

  1. Carrera militar. S’inclouen noves dades des del 1694 fins a l’inici del setge de Barcelona (1713).
  2. El seu paper durant el setge de Barcelona (1713-1714). S’amplia la informació anterior amb part del contingut de l’article sobre la guerra de Successió Hispànica, recentment reelaborat.
  3. Captiveri i mort. És l’apartat que rep més modificacions. D’una banda, s’amplia la informació anterior sobre les circumstàncies de l’empresonament de Villarroel de manera important. De l’altra, es modifiquen, molt significativament, les circumstàncies de la seva mort. Francesc de Castellví i Josep Rafael Carreras i Bulbena van aportar dades que situaven la mort de Villarroel, prèvia estada a Segòvia, el 1742 a Viena. A més a més, amb l’afegit del gaudi d’una pensió concedida per l’emperador Carles VI. Molt posteriorment, en les seves nombroses recerques a l’Arxiu General de Simancas, Antoni Muñoz descobrí, fa uns quants anys, la carta document que certificava la seva mort a la Corunya el 22 de febrer de 1726. Aquesta informació fou publicada per primer cop dins del llibre editat per Antoni Muñoz i Josep Catà, Repressió borbònica i resistència catalana (1714-1736), l’any 2005, i novament reproduïda en 25 presos polítics del 1714, dels mateixos autors, publicat l’any 2011. Així mateix, aquesta informació va ser recollida pels encarregats del Nomenclàtor de la ciutat de Barcelona i aplicada a les plaques indicadores del carrer que Villarroel té dedicat a l’Eixample barceloní.
Llegir més...