i El perquè dels canvis en l’article “guerra de Successió” a la Gran Enciclopèdia Catalana | enciclopèdia.cat
Gran enciclopèdia catalana

El perquè dels canvis en l’article “guerra de Successió” a la Gran Enciclopèdia Catalana

Publicat el 02/11/2016 per jomv@grec.cat

Us animen a rellegir l’article guerra de Successió Hispànica, en el qual hem introduït alguns canvis, que us expliquem a continuació..

Han passat ja força anys des que Joan Mercader i Riba va escriure el seu bon article sobre el tema. Els darrers trenta anys i escaig la historiografia catalana ha treballat molt en la història moderna i s’han produït novetats molt interessants de la mà de diferents historiadors i historiadores. En el cas que ens ocupa s’han afegit aportacions diverses d’Antoni Simon, Agustí Alcoberro, Josep M. Torras, Joaquim Albareda, Carme Pérez Aparicio, Francesc X. Hernàndez, Albert Garcia Espuche, Antoni Muñoz i Josep Catà, que signa la revisió de l’article que avui presentem. També s’ha afegit un aspecte destacat per l’historiador francès Jean-Christian Petitfils, relatiu als primers mesos del regnat de Felip V i la tutela exercida per Lluís XIV com a accelerador en el desencadenament de l’inici de la guerra.

De manera general s’ha pensat a oferir un marc cronològic que abastés, per una banda, tant la guerra de Successió en si mateixa com les seves conseqüències més immediatament relacionades, i, per l’altra, un marc territorial de referència que comprengués, a part de l’escenari internacional, tots els Països Catalans i els llaços de relació i solidaritat existents entre ells en aquell conflicte.

De manera més particular s’ha procurat respectar el fil conductor del relat original, encara que, en alguna ocasió, s’ha hagut d’alterar amb la intenció de millorar-ne el contingut.

Tot seguit s’exposen, d'acord amb l'ordre cronològic dels fets, les novetats introduïdes en el text:

  1. La tutela exercida per Lluís XIV.
  2. La importància dels mercats exteriors en la represa econòmica catalana del darrer terç del segle XVII. Aquest aspecte no és anecdòtic i aniria fins al moll d’una qüestió important: desmentir el mite de la decadència de Catalunya durant els segles XVI i XVII.
  3. La negativa de Felip V a renunciar al control reial de les insaculacions, fet que, juntament amb l’anterior, predisposà en contra un ampli sector de les elits catalanes.
  4. L’afer Jäger i les seves conseqüències.
  5. La mala fama, ben guanyada, de què gaudia Velasco abans de tornar a ser nomenat virrei de Catalunya.
  6. La victòria dels vigatans al Congost, el 1705, sobre les forces del virrei.
  7. La mort, en l’assalt aliat a Montjuïc, el 1705, del príncep Jordi de Darmstadt.
  8. El fet que el setge borbònic de Barcelona del 1706 propiciés un “cara a cara” insòlit entre els dos pretendents. L’eclipsi solar en la retirada de Felip.
  9. Tot el procés d’incorporació de Mallorca, Eivissa i Menorca a la causa austriacista.
  10. La importància de la catalanofòbia en el rebuig de Madrid a Carles III.
  11. La repressió borbònica al País Valencià.
  12. L’ocupació borbònica de Lleida i Tortosa.
  13. Les converses preliminars de pau de Geertruidenberg.
  14. El terrorisme militar borbònic als territoris i viles conquerits.
  15. La tardor de 1711 a la Catalunya central.
  16. El tomb polític a Anglaterra la tardor del 1710.
  17. Els pactes de 1712 previs a les converses d’Utrecht.
  18. Els esments al “asiento de negros” i al comte de Bergheick.
  19. L’aportació de Monteleón per a les paus entre la reina Anna i Felip V.
  20. El tractat d’evacuació de Catalunya del 1713 i les seves repercussions a Barcelona. La “fugida” de Starhemberg.
  21. L’inici de la “guerra dels catalans”, l’organització de les defenses militars internes i externes, la participació dels exiliats a Barcelona, el paper de Mallorca en el setge.
  22. La revolta de les quinzenades.
  23. El tractat de Baden.
  24. El paper de Verboom en la tàctica de Berwick.
  25. La batalla de Talamanca i la impossibilitat de trencar el setge des de fora.
  26. El dilema de Berwick: entre Felip i Lluís.
  27. El balanç de baixes l’Onze de Setembre.
  28. El fet que Berwick no signés el document de capitulació, que permeté que, un cop absent, s’abatés la repressió sobre els líders austriacistes residents a Barcelona.
  29. La mort de la reina Anna i les seves conseqüències immediates.
  30. L’exposició més detallada de l’ocupació borbònica de Mallorca i Eivissa.
  31. Molts aspectes de la repressió borbònica a partir del 1714.
  32. Pràcticament tot el capítol final (1718-1725).

 

Llegir més...