i La raó de ser de la divulgació científica i el naixement de Divulcat | enciclopèdia.cat
Diccionari català-alemany

La raó de ser de la divulgació científica i el naixement de Divulcat

Publicat el 13/02/2018 per mpradas@grec.cat

La divulgació de la ciència és el procés de transmetre al públic el coneixement assolit mitjançant el mètode científic. Molts suggereixen que la revolució copernicana, per les seves implicacions socials en la manera d’entendre el món, fou la instigadora de l’aparició de les primeres obres de divulgació científica. Potser els Diàlegs sobre els dos màxims sistemes del món, que va escriure Galileu l’any 1632, són un dels primers exemples a tenir en compte. Aquestes obres divulgatives van fer-se cada vegada més freqüents i, al final del segle XVII, l’Europa central, particularment França, va viure un autèntic moviment en pro de la divulgació científica, amb grans exponents de la talla de Bernard Le Bovier de Fontenelle, amb la seva famosa obra Conversacions sobre la pluralitat dels mons. En el camp de la medicina, l’any 1679 va veure la llum el Journal des nouvelles découvertes sur toutes les parties de la médecine.

Aquestes iniciatives es van fer comunes a França i al Regne Unit a partir dels anuaris d’acadèmies i d’altres societats científiques. Els descobriments es publicaven en revistes especialitzades i calia posar-los a l’abast del públic, raó de ser de les primeres obres de divulgació. Al final del segle XIX, a França van sorgir grans autors que popularitzaren el coneixement científic, com ara Victor Hugo i Camile Flammarion, i que despertaren el vessant divulgador d’altres autors a Catalunya, potser el més conegut és Josep Comas Solà. La disseminació arreu del món d’aquest moviment va motivar l’aparició de Popular Science, primera revista de divulgació als Estats Units.

La difusió de la recerca al segle XXI constitueix un repte majúscul per a l’avenç del coneixement actual i el seu grau d’especialització. Històricament, la transmissió del coneixement científic s’ha anat duent a terme per dos canals: institucional i mediàtic. El primer considera que l’ensenyament preestablert, com ara els materials docents dels estudis primaris, mitjans i superiors, es troba controlat per consells assessors dels organismes governamentals. D’altra banda, el canal mediàtic sol ser cobert per periodistes científics que sintetitzen la recerca en els mitjans de comunicació (premsa, revistes, llibres, ràdio, televisió i internet). Cal emfasitzar que cada vegada més aquest darrer col·lectiu es troba amb dificultats per comunicar els avenços científics pel fet que la ciència progressa amb enorme rapidesa. I això desemboca en una distanciació progressiva del coneixement públic i el científic que cal pal·liar sense recórrer als mètodes convencionals.

És tot just aquí on el científic, sentint-se cada vegada més responsable de revertir el finançament públic que rep en progrés envers la societat, pren la paraula per tal de difondre la ciència directament, sense intermediaris.

Tot just ara, per tal de pal·liar aquests problemes relatius a l’accés del coneixement científic i la manca d’arrelament en el coneixement públic, Enciclopèdia Catalana hi pren part amb una iniciativa innovadora: Divulcat (www.divulcat.cat), un blog de blogs de divulgació científica on els principals científics i tecnòlegs dels territoris de parla catalana es converteixen en els protagonistes de la difusió i la socialització del seu coneixement a la societat, sense intermediaris i en llengua catalana. Aquests dos aspectes són particularment encisadors del projecte Divulcat: permeten al científic explicar la ciència directament al públic i en la nostra llengua; tots dos aspectes són essencials per tal de socialitzar la ciència i minimitzar el desequilibri actual creat per la manca de coneixement públic sobre la recerca científica i les seves implicacions. Els científics han d’involucrar-se en la creació de nous canals de divulgació de la ciència, tot desenvolupant una via directa d’interacció amb el públic. Som coneixedors del fet que internet ens facilita noves i potents eines que permeten la participació de totes les parts interessades i, en aquest context, neix aquest projecte.

divulcat_blog_2.jpg

De manera desinteressada, alguns dels científics més brillants dels territoris de llengua catalana mantindran els seus propis blogs i penjaran articles de nova creació en què faran servir la seva posició privilegiada per a acostar la ciència al públic de manera directa. De fet, potser anem cap a un futur en què seran els més capacitats per a simplificar el coneixement científic i tecnològic més punter, sense perdre rigor ni oblidar les seves veritables implicacions en altres àrees de la societat.

Josep Maria Trigo
Director científic Divulcat.cat

Llegir més...