i Afganistan | enciclopèdia.cat

OBRES

OBRES

Divulgació científica
Estadístiques

☰ Sumari

Anuari 2018

Afganistan

La inestabilitat en aquest país es va iniciar amb un atemptat a Kabul que va causar la mort de més de 100 persones, seguint amb l’onada d’atacs atribuïts als talibans. A l’agost, aquest grup va segrestar dotzenes de passatgers que viatjaven en autobús a prop de Kunduz, i al novembre, un atac contra una mesquita que es trobava a l’interior d’una base militar va matar almenys 26 persones i va ferir-ne més de 50. Segons va informar el president Aixraf Gani, unes 30.000 persones, entre civils i militars, van morir en el país des del 2015.

Malgrat la violència, els ciutadans afganesos van desafiar l’activitat terrorista i van anar a votar en les eleccions legislatives celebrades el mes d’octubre. Aquestes eleccions, les terceres des del 2001, s’havien posposat dos cops a causa del clima d’inseguretat del país. Vistes com una prova de la intenció dels electors de cara a les presidencials del 2019, les eleccions van tenir lloc enmig d’atemptats que van provocar, només en el primer dia de la votació, més de 170 morts. Amb aquestes eleccions, el Govern va voler enviar també als talibans el missatge que el país funciona i que, malgrat la violència, aquest grup haurà de seure en una taula de negociacions i participar en el procés polític.

Els enfrontaments entre els talibans i les forces governamentals, que tenen el suport dels militars nord-americans, van continuar, i la Missió d’Assistència de les Nacions Unides a l’Afganistan va acusar els primers d’utilitzar els civils com a escuts humans. En un moment en què els talibans van guanyar posicions territorials al país, els Estats Units van perseguir un acord de pau que posi fi a la guerra iniciada el 2001.

Text:

Llegir més...