i Àustria | enciclopèdia.cat

OBRES

OBRES

Divulgació científica
Estadístiques

☰ Sumari

Anuari 2018

Àustria

L’1 de juliol, Àustria va assumir la presidència semestral de la Unió Europea. D’entre les prioritats de la presidència va destacar la seguretat i la lluita contra la immigració il·legal. Lògicament, aquesta presidència va donar més projecció internacional al canceller, Sebastian Kurz, que va assumir el rol de pont entre els estats de l’Europa central contraris a les polítiques migratòries de la UE (Hongria, Polònia i Txèquia) i la resta de la UE, particularment Alemanya.

Kurz, que encapçala un govern de coalició entre el conservador Partit Popular i el dretà, euroescèptic i populista Partit Liberal, també va haver de fer front a la problemàtica migratòria al seu país. La tensions internes es van disparar arran dels atacs dels dies 7 i 10 de març perpetrats per immigrants procedents de l’Afganistan i Egipte, si bé les motivacions no es van acabar d’aclarir del tot. D’altra banda, el Govern va retallar les ajudes socials als immigrants, fet que va ser durament criticat tant a l’interior del país com a la Unió Europea. El mes de juny es va anunciar la intenció de tancar 7 mesquites i expulsar uns 40 imams, adduint que promovien l’islam polític i la radicalització. Aquesta decisió va enutjar Turquia, que la va criticar durament.

Al llarg de l’any es van celebrar dues eleccions regionals: el 28 de gener, a l’estat de la Baixa Àustria, i el 22 d’abril, a l’estat de Salzburg.

Text:

Llegir més...