i Bolívia | enciclopèdia.cat

OBRES

OBRES

Divulgació científica
Estadístiques

☰ Sumari

Anuari 2018

Bolívia

Al principi d’octubre, el país es va commocionar arran de la sentència emesa pel Tribunal Internacional de Justícia de l’ONU, amb seu a l’Haia, respecte a la seva demanda de tenir una sortida al mar a través del desert d’Atacama, a Xile. En una demanda que constitueix un conflicte diplomàtic entre ambdós països des de fa uns quants anys, la resolució judicial va considerar que Xile no està obligada a negociar respecte a aquesta qüestió amb Bolívia, però va deixar oberta la possibilitat de fer-ho voluntàriament.

L’altra qüestió que va centrar més l’atenció al llarg d’aquest any va ser la possibilitat que l’actual president, Evo Morales, en el càrrec des del 2006, es torni a presentar –per quarta vegada consecutiva– a les eleccions presidencials, que se celebraran el 2019. Al desembre, el Tribunal Suprem Electoral de Bolívia va sentenciar que podia fer-ho, contravenint, d’aquesta manera, el resultat del referèndum celebrat el 2016, en què els bolivians van votar a favor de la limitació de mandats, concretament a dos. El raonament de la sentència va ser que prevalia la Convenció Americana dels Drets Humans, que reconeix el dret a ser reelegit sense cap limitació. D’aquesta manera, Morales es podrà presentar a les primàries del mes de febrer del 2019 i, si se’n surt, a les presidencials del mes d’octubre.

La reacció popular no va ser gaire favorable i, tot i que la seva popularitat és baixa després de tants anys en el càrrec, té una oposició molt dividida que no li fa front. En l’àmbit econòmic, l’explotació del gas nacionalitzat ha donat molts recursos que s’han invertit en el millorament del benestar de gran part dels ciutadans pobres del país. L’augment dels salaris, però, dissuadeix el capital internacional d’invertir-hi. Això no obstant, les relacions amb la Xina són intenses i encara es van reforçar més arran del viatge que va fer Morales a la Xina el mes de juny.

Text:

Llegir més...