i Bòsnia i Hercegovina | enciclopèdia.cat

OBRES

OBRES

Divulgació científica
Estadístiques

☰ Sumari

Anuari 2018

Bòsnia i Hercegovina

La condemna de Ratko Mladić, antic líder militar serbobosnià durant la guerra civil a Bòsnia (1992-95), pel Tribunal Penal Internacional per l’Antiga Iugoslàvia (TPIY), el mes de novembre, va tancar un dels capítols més foscos de la història recent de Bòsnia. Mladić va ser condemnat a cadena perpètua acusat de genocidi, crims de lesa humanitat i crims de guerra per, entre altres crims, el setge de Sarajevo i l’assassinat de prop de 8.000 persones a Srebrenica. Aquesta sentència, afegida a altres judicis que van finalitzar el 2017, va coincidir amb el tancament del Tribunal Penal Internacional per a l’Antiga Iugoslàvia, després de 24 anys exercint justícia pels horrors de la guerra dels Balcans.

El procés d’adhesió de Bòsnia i Hercegovina a l’OTAN, iniciat el 2009, va seguir en punt mort atesa la complexa situació política del país –el president de la República Srpska va anunciar que no facilitarà la incorporació de Bòsnia a l’estructura militar de l’OTAN– i malgrat els esforços del secretariat de l’OTAN per avançar. Igualment, el procés d’adhesió de Bòsnia a la Unió Europa es va estancar el 2017 per la falta d’avenços en l’aplicació de les reformes que havia engegat el Govern bosnià, especialment en la millora de l’eficiència de l’Administració pública o en el sistema de justícia. La Comissió Europea va qüestionar també la manca de polítiques per a lluitar contra les organitzacions criminals, el blanqueig de diners o la corrupció.

Al final d’any el Parlament bosnià, amb el vot en contra de bona part de l’oposició, va aprovar una controvertida llei d’impostos sobre biocombustibles que va permetre desbloquejar els fons que l’FMI, la Unió Europea i altres prestadors internacionals havien destinat a Bòsnia.

L’impuls de les relacions bilaterals amb la resta de països balcànics van ocupar bona part de l’atenció mediàtica internacional, especialment les relacions amb Sèrbia. Això va permetre que es produissin avenços en la definició de la frontera entre Sèrbia i Bòsnia, més de dos dècades després de la desintegració de l’antiga Iugoslàvia.

L’economia bosniana va continuar el camí de creixement d’aquests darrers anys, especialment gràcies a l’augment del consum privat i la inversió pública i privada. La falta d’un espai econòmic comú a nivell regional, però, va ser un llast per a una millora substancial de l’economia.

Text:

Llegir més...