i Hongria | enciclopèdia.cat

OBRES

OBRES

Divulgació científica
Estadístiques

☰ Sumari

Anuari 2018

Hongria

L’actualitat política hongaresa va estar marcada per la celebració d’eleccions presidencials el mes d’abril, que van suposar una revalidació del mandat per a Viktor Orbán. La victòria del seu partit –Fidesz– va ser incontestable, ja que va obtenir 133 dels 199 escons que té el Parlament hongarès. En segona posició va quedar el partit ultradretà Jobbik, que va relegar el Partit Socialista a una tercera posició. El discurs contra la immigració i d’odi contra l’immigrant van ser els eixos centrals de la campanya electoral que va donar la victòria a Orbán.

Dues polèmiques, però, van acompanyar els primers mesos de la renovada presidència d’Orbán. La primera, al juny, va ser l’aprovació d’una llei coneguda com “Stop Soros”, que criminalitza qualsevol mena d’ajuda als immigrants irregulars. Aquesta llei va ser fortament criticada per les autoritats comunitàries europees, per organitzacions de drets humans i pel Partit Popular Europeu, del qual el Fidesz forma part.

L’enfrontament entre el Govern hongarès i les autoritats europees va fer un salt important al setembre, quan el Parlament Europeu va aprovar l’informe de Sargentini per 448 vots a favor, 197 en contra i 48 abstencions, fet que implica l’activació de l’article 7 del Tractat de Lisboa, que permet sancionar un estat membre per violar valors bàsics de la Unió Europea. Va ser la primera vegada que el Parlament Europeu va adoptar una mesura tan dràstica.

La segona polèmica va arribar al desembre, amb l’aprovació d’una reforma laboral coneguda com “llei de l’esclavitud” i que va generar una onada de rebuig i manifestacions a les principals ciutats del país.

Text:

Llegir més...