i Pakistan | enciclopèdia.cat

OBRES

OBRES

Divulgació científica
Estadístiques

☰ Sumari

Anuari 2018

Pakistan

Al juliol, Imran Khan, antiga estrella del criquet i ara líder del partit Moviment per la Justícia (PTI, Pakistan Tehreek-e-Insaf), va proclamar-se guanyador de les eleccions legislatives del Pakistan. Després d’anys com a espectador de luxe de la política partidista, i gràcies a la seva promesa –encara que poc clara– d’erradicar la pobresa i la corrupció, Khan va rebre la confiança d’un electorat cansat del joc partidista de les elits i a la recerca d’alternatives. La campanya electoral va estar marcada per la intervenció a l’ombra de l’exèrcit –al qual tots assenyalen com el veritable àrbitre de la política pakistanesa– en favor de Khan, i per l’empresonament de Nawaz Sharif, l’anterior primer ministre i principal opositor, una setmana abans dels comicis. A l’agost, després de dures negociacions per teixir una coalició de govern, el nou primer ministre va ser nomenat amb el suport de partits petits.

El nou govern s’enfronta a diversos fronts oberts: la precària situació de l’economia, que, segons els analistes, s’acosta perillosament al col·lapse i sembla condemnada a un rescat de l’FMI; una oposició forta, però repartida en diversos partits, que posarà tot tipus d’obstacles a la gestió de l’executiu, i els islamistes radicals, com els del partit Tehreek-e-Labbaik (TLP), que, al novembre, van paralitzar el país durant tres dies per protestar contra l’absolució, per part del Tribunal Suprem, d’Asia Bibi, una dona cristina sentenciada a mort en virtut de la Llei contra la blasfèmia i que havia viscut vuit anys a la presó a l’espera de ser executada. La protesta va ser temporalment desconvocada per la mediació de Khan, que es va comprometre a fer revisar la sentència. Tanmateix, dos dies abans que es tornés a convocar, les autoritats van detenir el líder del TLP, Khadim Hussain Rizvi, i 3.000 militants del partit.

En matèria de política exterior, al gener, Donald Trump va verbalitzar de manera agressiva l’allunyament del Pakistan, el seu aliat clau durant la guerra a l’Afganistan, i va suspendre l’ajuda militar (més de 1.500 milions de dòlars) fins que Islamabad no es comprometi inequívocament a la lluita contra el terrorisme gihadista.

La Xina és un actor cada cop més visible al Pakistan, gràcies a la construcció del corredor econòmic Xina-Pakistan (CPEC), la infraestructura estrella de la nova ruta de la seda, que connecta les províncies interiors xineses (especialment el Xinjiang) amb els ports de l’Índic, en un moviment estratègic essencial per dotar-se d’un accés a les grans rutes comercials marítimes com a alternativa a l’estret de Malacca. Per aquest motiu, al novembre, un grup d’insurgents balutxis va atacar el consolat xinès de Karachi i va matar dues persones. En la reivindicació de l’atac, es va apuntar a la Xina com a còmplice de l’explotació del Balutxistan, una de les regions més riques en recursos naturals, però també una de les més abandonades pel govern central, fet que alimenta una activa insurgència armada.

L’11 de febrer, cal destacar la mort per causes naturals de l’activista Asma Jahangir, advocada i històrica defensora de les llibertats, la democràcia i els drets de les dones, que el 1980 va fundar el primer bufet dirigit només per dones i dedicat a la defensa de persones sense recursos.

Text:

Llegir més...