i Polònia | enciclopèdia.cat

OBRES

OBRES

Divulgació científica
Estadístiques

☰ Sumari

Anuari 2018

Polònia

Les tensions entre el Govern polonès i les autoritats comunitàries europees van ser una constant durant tot l’any. Brussel·les considera un risc per a la democràcia polonesa la implantació de tot un paquet de reformes impulsades pel Govern polonès contra el sistema judicial, els mitjans de comunicació i la lluita contra la corrupció. S’ha de recordar que el 2017 la Comissió Europea va obrir un procediment de sanció contra Polònia per la seva proposta de reforma del Tribunal Suprem. I, en aquest sentit, el Tribunal de Justícia de la UE va ordenar la paralització de la polèmica llei de reforma del Tribunal Suprem polonès, ja que va considerar que interferia en la independència del Poder Judicial. El Govern polonès, liderat pel primer ministre, Mateusz Morawiecki, va acatar la resolució.

La interferència del poder executiu en la llibertat de premsa també va ser constant, fet que va suposar un retrocés en la llibertat d’expressió, com demostra la caiguda de 29 llocs en l’índex de llibertat d’expressió que elabora anualment Reporters sense Fronteres.

En relació amb el Pacte Mundial per a la Migració Segura impulsat per les Nacions Unides, el Govern de Morawiecki va anunciar el seu rebuig, ja que el va considerar una intromissió a les polítiques migratòries internes, malgrat ser un pacte no vinculant.

Les polítiques impulsades pel Govern del partit Llei i Justícia (PiS), que dirigeix Morawiecki, van començar a perdre el suport aclaparador que tenien dins la societat polonesa. Això es va veure reflectit per primera vegada en les eleccions municipals i regionals celebrades el mes d’octubre, en què els partits de l’oposició van imposar-se a les grans ciutats de Polònia, com Varsòvia, Poznań, Cracòvia i Gdańsk.

Text:

Llegir més...