i Sri Lanka | enciclopèdia.cat

OBRES

OBRES

Divulgació científica
Estadístiques

☰ Sumari

Anuari 2018

Sri Lanka

El país va ser escenari d’una crisi política sense precedents. El detonant de la situació fou, al final d’octubre, la sorprenent destitució del primer ministre, Ranil Wickremesinghe, a mans del president Maithripala Sirisena, que va ordenar la dissolució del Govern i del Parlament, i la convocatòria d’eleccions. A més, Sirisena, de manera sorprenent, va nomenar primer ministre Mahinda Rajapaksa, president del país entre el 2005 i el 2015 i expulsat del càrrec pel mateix Sirisena, fins llavors aliat seu i abocat a una deriva autoritària i de nepotisme. Rajapaksa va ser també, el 2009, el màxim responsable polític de l’ofensiva militar massiva contra la guerrilla tàmil de l’LTTE (Tigres d’Alliberament de Tamil Eelam), que va posar fi a dècades de conflicte armat a un altíssim preu, ja que va causar centenars de milers de desplaçats i desenes de milers de víctimes mortals, molts d’ells civils atrapats entre dos focs.

En un tercer gir dels esdeveniments, Wickremesinghe, lluny d’acceptar la decisió, va defensar que era el primer ministre legítim i va negar-se a abandonar la residència oficial. Els seus partidaris van envoltar el recinte per protegir-lo i van començar les protestes contra la maniobra del president. Aquesta situació va obrir una crisi política colossal i va aturar el Govern durant dos mesos mentre al carrer se succeïen les protestes. Ja al mes de novembre, el Tribunal Suprem va dirimir que el president havia actuat il·legalment en dissoldre el Parlament i cridar al vot. Davant de la impossibilitat de convocar eleccions i amb el Parlament controlat per una majoria de partidaris de Wickremesinghe, Rajapaksa va dimitir com a primer ministre, i el president, en un exercici de funambulisme, va restituir Wickremesinghe com a primer ministre.

Aquests moviments governamentals responen a un rerefons de disputa geopolítica entre l’Índia i la Xina pel control de l’Índic i de la seva àrea d’influència. Rajapaksa va ser un ferm aliat de Pequín, que va invertir en instal·lacions clau, com la del port de Chittagong, una baula clau del macroprojecte “One Belt, One Road”, que alguns analistes indis situen en el context que la Xina pretén perimetrar l’accés de l’Índia a l’oceà amb una cadena de bases militars.

El cas paradigmàtic de la presència xinesa a Sri Lanka és la construcció de Port City, una ciutat avui inexistent que serà finançada per una empresa pública xinesa (1.100 milions de dòlars) i s’edificarà sobre terreny guanyat al mar. Un cop completada, el 2041, es preveu que dobli la mida de l’actual capital, Colombo, i que aculli 80.000 habitants permanents i 250.000 desplaçaments. A l’estil de Singapur o Dubai, es vol que esdevingui un centre internacional de negocis i que beneficiï els nouvinguts amb exempcions fiscals i legals, diferents de les de la resta del país.

Text:

Llegir més...