i Suècia | enciclopèdia.cat

OBRES

OBRES

Divulgació científica
Estadístiques

☰ Sumari

Anuari 2018

Suècia

Els resultats de les eleccions legislatives del 9 de setembre no van permetre investir un govern estable, raó per la qual caldrà tornar a votar, l’abril del 2019, si fins llavors no es forma govern. Una situació veritablement insòlita en un país que fins no fa gaire s’havia caracteritzat per una dinàmica política tranquil·la.

Stefan Löfven, primer ministre socialdemòcrata des del 2014, va voler convertir les eleccions del 2018 en un referèndum sobre l’estat del benestar, un dels referents polítics a escala mundial de Suècia. I els resultats van ser molt ajustats. El bloc roig-verd, liderat per Löfven, va obtenir 174 dels 349 escons del Parlament de Suècia (Riksdag), distribuïts entre el Partit Socialdemòcrata (100) i els Verds (16), als quals cal afegir els d’Esquerra (28), partit que sense formar part del Govern li va donar suport parlamentari. A l’oposició, el bloc anomenat Aliança en va obtenir 173, distribuïts entre quatre partits: el Partit Moderat (70 escons), el Partit de Centre (31), els Democratacristians (22) i els Liberals (20). Al marge d’aquests dos grans blocs, els Demòcrates de Suècia (SD), formació populista i euroescèptica, d’extrema dreta, en van aconseguir 62, i es van convertir en el tercer partit del país i el que més augment de diputats va experimentar.

El 25 de setembre, Löfven, que volia continuar com a primer ministre, va perdre una moció de confiança (204-142) presentada per l’oposició, motiu pel qual va haver de presentar la dimissió, encara que es va mantenir en el càrrec en funcions mentre es buscava una majoria parlamentària alternativa. Durant els mesos següents, aquesta nova majoria no es va poder acordar. El 14 de novembre, el líder del Partit Moderat, Ulf Kristersson, va presentar-se per a ser primer ministre, però va ser rebutjat per una majoria de 195 a 154.

Al marge de la política, Suècia es va veure sacsejada per actes de vandalisme i de violència. El 18 de juny, 3 persones van morir en ser disparades des d’un cotxe en marxa a Malmö. Aquest fet es va relacionar amb l’augment de les bandes de delinqüents, moltes de les quals estan formades per immigrants que s’han establert recentment al país. D’altra banda, el 13 d’agost, 89 cotxes van ser cremats en uns avalots protagonitzats per joves a les ciutats de Göteborg i Trollhättan.

A l’estiu, Suècia va patir més de 40 incendis forestals, que van destruir més de 20.000 ha, una situació excepcional per al país.

Text:

Llegir més...