i Veneçuela | enciclopèdia.cat

OBRES

OBRES

Divulgació científica
Estadístiques

☰ Sumari

Anuari 2018

Veneçuela

El país va viure tot l’any en una situació inestable i crítica, derivada de la crisi constitucional del 2017. El 20 de maig, es van celebrar eleccions presidencials, que van ser boicotejades per la principal força de l’oposició, la Mesa de la Unidad Democrática (MUD). El guanyador va ser Nicolás Maduro amb el 67,84% dels vots. La resta de candidats van ser Henri Falcón (20,93%), Javier Bertucci (10,82%) i Reinaldo Quijada (0,39%). La participació va ser del 46,07%, la més baixa des del 1958. L’oposició, fins i tot, va abaixar-la a entre el 17 i el 25%.

Aquests resultats van ser immediatament rebutjats i no reconeguts no només per la MUD, sinó també per una part molt important de la comunitat internacional: la Unió Europea, l’Organització dels Estats Americans (OEA), el Grup de Lima, els Estats Units i Austràlia, entre d’altres. Per contra, la Xina, Cuba, Bolívia, Nicaragua, l’Iran, Corea del Nord, Rússia, Síria i Turquia, entre d’altres, sí que els van reconèixer.

La nova presa de possessió del càrrec de president de la República va quedar fixada per al gener del 2019.

L’enfrontament entre l’Assemblea Legislativa, controlada per l’oposició al chavisme, i l’Assemblea Nacional Constituent, formada el 2017 i dominada àmpliament pel bloc chavista, va perdurar durant tot l’any.

El mes de gener, un operatiu policial i militar del govern bolivarià va eliminar al Junquito (Caracas) un grup de militars i civils encapçalats pel policia Óscar Alberto Pérez, que mesos abans havien atacat la seu del Tribunal Superior de Justícia; hi van morir 3 assaltants i 7 defensors, entre ells Pérez, i altres 6 van ser detinguts.

A l’agost, un atemptat amb un dron contra el president Maduro, quan presidia una desfilada militar, va ferir 7 persones, segons dades oficials. No se’n va conèixer l’autoria, però 25 persones van acabar detingudes, com ara el diputat Juan Requesens.

La situació econòmica i social va ser catastròfica, amb una escassedat de productes de consum, una inflació descontrolada i una inseguretat provocada per unes taxes de criminalitat enormes. Tot plegat va suposar que emigressin entre 2 i 3 milions de veneçolans cap als estats veïns, sobretot cap a Colòmbia i l’Equador. Aquest fet va fer disminuir el PIB en un 18%.

El 16 de juny, una allau humana provocada per una granada de gas lacrimogen va provocar 21 morts en un club social de Paraíso (Caracas).

El 14 d’octubre, 7 miners van ser assassinats a les mines de Tumeremo. Va ser la tercera massacre des del 2016, i se sospita que els autors van ser guerrillers de l’Exèrcit d’Alliberament Nacional colombià, en un intent de controlar la producció minera en aquesta zona, dominada per l’oposició al chavisme.

Text:

Llegir més...