i Xina | enciclopèdia.cat

OBRES

OBRES

Divulgació científica
Estadístiques

☰ Sumari

Anuari 2018

Xina

L’any 2018, la Xina va ser testimoni del lideratge cada cop més autocràtic i personalista de Xi Jinping, en el seu sisè any al poder. Al març, l’Assemblea Nacional Popular va eliminar, de manera gairebé unànime, els límits temporals del mandat presidencial, obrint així la porta al fet que fos vitalici. Immediatament després, Wang Qishan, el gran aliat polític del president, va ser nomenat vicepresident del país amb només un vot en contra.

En aquest marc, la Xina va obtenir resultats dispars en la seva política exterior. D’una banda, el gegant asiàtic va continuar construint illes artificials i militaritzant el mar del Sud de la Xina per a reivindicar les seves aspiracions territorials. L’acord d’un esborrany de codi de conducta amb l’ASEAN, a l’agost, no va evitar les tensions entre embarcacions durant tot l’any 2018. De l’altra, el programa xinès d’inversió en infraestructures Belt and Road va donar signes de debilitat, marcat per escàndols de corrupció i la cancel·lació d’alguns projectes per països com Malàisia. Finalment, la influència de Xi Jinping sobre Corea del Nord, aliat estratègic del règim xinès, també es va reduir. Al juny, la històrica cimera entre el president nord-americà, Donald Trump, i el líder nord-coreà, Kim Jong-un, a Singapur, va deixar la Xina fora de la fotografia, diluint el seu paper com a facilitador.

Va ser precisament aquest esdeveniment el que va marcar un punt d’inflexió en les seves relacions diplomàtiques amb els Estats Units, que a partir d’aleshores va amenaçar constantment amb la imposició d’aranzels sobre les importacions xineses. Lluny d’evitar el conflicte, la Xina va mantenir una retòrica dura contra els Estats Units, i les seves amenaces de contraatac van fer témer una “guerra comercial” de conseqüències imprevisibles per als mercats. Finalment, a la cimera del G20 a Buenos Aires, Xi Jinping va pactar amb Donald Trump un endarreriment de 90 dies en la implantació dels aranzels.

La Xina també va protagonitzar un enfrontament sense precedents amb el Canadà, arran de la detenció de la directora financera de Huawei, Sabrina Meng Wanzhou, en resposta a la retenció de dos diplomàtics. La directiva va ser finalment posada en llibertat sota fiança, esperant a ser extradida als Estats Units, acusada d’haver burlat les sancions econòmiques nord-americanes a l’Iran. En aquest context incert, el país va créixer per sobre d’un moderat 6,5%, en bona part a causa del debilitament de la demanda interna, l’alentiment dels fluxos comercials i la caiguda de les inversions i la indústria.

En matèria de drets civils, el país va incrementar el seu ferri control de la dissidència política i les xarxes socials. Al desembre, després d’una llarga polèmica, Google va anunciar que retirava Dragonfly, el seu motor de cerca censurat per a la Xina. D’altra banda, el règim va tornar a centrar les crítiques davant la revelació de l’existència de centres d’internament per a la minoria uigur a la regió de Xinjiang i de mesures destinades a la dilució de la seva cultura.

Finalment, pel que fa la lluita contra la corrupció, l’any va estar marcat per detencions polèmiques com la de Meng Hongwei, president de la Interpol, o la cantant Fan Bingbing. L’any 2018 va tancar amb un compromís ferm de la Xina amb la reducció d’emissions durant la Conferència del Clima a Katowice (Polònia) i amb un històric esdeveniment: l’arribada de la nau espacial Chang’e 4 per a investigar la cara oculta de la Lluna.

Text:

Llegir més...