i Cronologia dels Països Catalans i del món | enciclopèdia.cat

Cronologia dels Països Catalans i del món

Taula       Línia del temps       Calendari: Any | Mes
Mostrant 1 - 250 de 9033
Les dates abans de Crist (AC) les heu d'indicar en negatiu amb el símbol - (p.ex. -210 correspon a 210 AC)
Dates Esdeveniment Època històrica Àrea geogràfica Àrea temàtica
219 aC Sagunt és conquerida per Anníbal

Anníbal conquereix Sagunt després d’un setge de vuit mesos. Aquest fet comporta que Roma declari la guerra a Cartago.

Els temps prehistòrics i antics (fins el s. V) Països Catalans Política i institucions
218 aC Anníbal envaeix la península Itàlica

Anníbal creua els Alps i envaeix la península Itàlica. Els romans són derrotats a Trebbia.

Els temps prehistòrics i antics (fins el s. V) Món Política i institucions
218 aC Roma declara la guerra a Cartago

Roma declara la guerra a Cartago arran de la caiguda de Sagunt en mans d’Anníbal (219 aC). Un exèrcit romà, comandat per Gneu Corneli Escipió, desembarca a Empúries. Batalla de Cese (Tarragona). Conquesta romana d’Atanagre i Ausa (Vic), capitals d’ilergets i d’ausetans respectivament.

Els temps prehistòrics i antics (fins el s. V) Països Catalans Política i institucions
217 aC Els romans són derrotats a Trasimè

Els romans són derrotats a Trasimè.

Els temps prehistòrics i antics (fins el s. V) Món Política i institucions
217 aC Victòria romana a les Boques de l’Ebre

Victòria romana a les Boques de l’Ebre i setge d’Èbusos (Eivissa). Delegats de 120 pobles ibèrics acudeixen a Tàrraco i lliuren ostatges a Roma.

Els temps prehistòrics i antics (fins el s. V) Països Catalans Política i institucions
217 aC Publi Corneli Escipió desembarca a Tàrraco

Publi Corneli Escipió, germà de Gneu, desembarca a Tàrraco amb un exèrcit de reforç. La ciutat esdevé el quarter general de les tropes romanes a Hispània.

Els temps prehistòrics i antics (fins el s. V) Països Catalans Política i institucions
216 aC Els romans són derrotats a Cannes

Els romans són derrotats a la batalla de Cannes i la ciutat de Càpua obre les seves portes a Anníbal.

Els temps prehistòrics i antics (fins el s. V) Món Política i institucions
215 aC Anníbal estableix aliances amb Filip V de Macedònia

Anníbal estableix aliances amb Filip V de Macedònia i amb la ciutat de Siracusa (Sicília) per a lluitar contra Roma.

Els temps prehistòrics i antics (fins el s. V) Món Política i institucions
215 aC Els Escipions posen setge a la ciutat d’Hibera

Els Escipions posen setge a la ciutat d’Hibera (Dertosa, Tortosa?) i derroten el general cartaginès Àsdrubal.

Els temps prehistòrics i antics (fins el s. V) Països Catalans Política i institucions
214 aC Primera guerra entre Roma i Macedònia

Primera guerra entre Roma i Macedònia pel domini de la costa il·líria, a la mar Adriàtica (214-205 aC.).

Els temps prehistòrics i antics (fins el s. V) Món Política i institucions
213 aC Els púnics són expulsats de Sagunt

Els púnics són expulsats de Sagunt. Soldats procedents de la Celtibèria són els primers mercenaris que Roma admet al seu exèrcit (212 aC.).

Els temps prehistòrics i antics (fins el s. V) Països Catalans Política i institucions
213 aC Roma assetja Siracusa i Càpua

Siracusa i Càpua són assetjades per Roma i finalment conquerides (213-211 aC.).

Els temps prehistòrics i antics (fins el s. V) Món Política i institucions
211 aC Els dos germans Escipions moren en combat

Els dos germans Escipions moren en combat. El pretor Luci Marci aconsegueix mantenir la línia de l’Ebre. Una legió de reforç desembarca a Tàrraco.

Els temps prehistòrics i antics (fins el s. V) Països Catalans Política i institucions
210 aC Publi Corneli Escipió Africà desembarca a Empórion

El jove Publi Corneli Escipió Africà, nomenat procònsol a càrrec dels exèrcits hispànics, desembarca a Empórion al davant de dues noves legions.

Els temps prehistòrics i antics (fins el s. V) Països Catalans Política i institucions
209 aC Cartago Nova és conquerida per Escipió

Escipió conquereix Cartago Nova i aconsegueix un important botí.

Els temps prehistòrics i antics (fins el s. V) Països Catalans Política i institucions
209 aC Cabdills ibers abandonen els cartaginesos

Edecó, rei dels edetans, els ilergets Indíbil i Mandoni i altres cabdills ibers abandonen els cartaginesos i fan aliances amb Escipió.

Els temps prehistòrics i antics (fins el s. V) Països Catalans Política i institucions
209 aC Roma reconquereix Tàrent

Roma reconquereix Tàrent i venç els púnics a Metaure. A Hispània, victòries romanes a Baecula (Bailèn) i Ilipa (Alcalá del Río) (209-207 aC.).

Els temps prehistòrics i antics (fins el s. V) Món Política i institucions
206 aC L’exèrcit púnic abandona definitivament Hispània

Rendició de Gàdir (Cadis). L’exèrcit púnic abandona definitivament Hispània

Els temps prehistòrics i antics (fins el s. V) Països Catalans Política i institucions
206 aC Primera rebel·lió d’Indibil i Mandoni

Primera rebel·lió d’Indíbil i Mandoni contra els romans

Els temps prehistòrics i antics (fins el s. V) Països Catalans Política i institucions
205 aC Indíbil i Mandoni dirigeixen una nova rebel·lió d’ilergets, lacetans, ausetans i sedetans

Indíbil i Mandoni dirigeixen una nova rebel·lió d’ilergets, lacetans, ausetans i sedetans. Indíbil mor en combat i Mandoni és capturat i executat pels romans.

Els temps prehistòrics i antics (fins el s. V) Països Catalans Política i institucions
204 aC Romans i cartaginesos signen un armistici

Publi Corneli Escipió desembarca a Àfrica. Romans i cartaginesos signen un armistici i s’ordena a Anníbal que abandoni Itàlia (204-203 aC.).

Els temps prehistòrics i antics (fins el s. V) Món Política i institucions
201 aC Fi a la segona guerra Púnica

La batalla de Zama i la rendició de Cartago posen fi a la segona guerra Púnica. Les ciutats de Pèrgam (Bergama, Turquia) i Rodes plantegen aliances amb Roma.

Els temps prehistòrics i antics (fins el s. V) Món Política i institucions
199 aC Gàdir (Cadis) protesta per l’incompliment dels pactes

Gàdir (Cadis) envia una ambaixada a Roma protestant per l’activitat fiscal dels prefectes i l’incompliment dels pactes.

Els temps prehistòrics i antics (fins el s. V) Món Política i institucions
197 aC Fi a la segona guerra de Macedònia

La victòria romana de Cinocèfals posa fi a la segona guerra de Macedònia (200-197).

Els temps prehistòrics i antics (fins el s. V) Món Política i institucions
197 aC Els territoris hispànics de Roma es converteixen en Hispània Citerior i Hispània Ulterior

Els territoris hispànics conquerits per Roma es converteixen oficialment en les províncies Hispània Citerior i Hispània Ulterior. Es nomenen dos nous pretors per al seu govern al capdavant de tropes aliades.

Els temps prehistòrics i antics (fins el s. V) Països Catalans Política i institucions
195 aC Els pobles ibèrics es rebel·len contra el nou tribut provincial

Els pobles ibèrics es rebel·len contra el nou tribut provincial. La revolta és sufocada pel cònsol Marc Porci Cató, que triomfa a Roma amb el botí més gran mai aconseguit a Hispània.

Els temps prehistòrics i antics (fins el s. V) Països Catalans Política i institucions
192 aC Guerra entre Roma i Antíoc III de Síria

Guerra entre Roma i Antíoc III de Síria, que finalitza amb la signatura de la pau d’Apamea (188 aC.).

Els temps prehistòrics i antics (fins el s. V) Món Política i institucions
188 aC Roma i Antíoc III de Síria signen la pau d’Apamea

Roma i Antíoc III de Síria signen la pau d’Apamea.

Els temps prehistòrics i antics (fins el s. V) Món Política i institucions
180 aC Campanyes de Tiberi Semproni Grac a la Celtibèria

Campanyes de Tiberi Semproni Grac a la Celtibèria. Fundació de Gracchurris (Alfaro) (180-179 aC).

Els temps prehistòrics i antics (fins el s. V) Món Política i institucions
171 aC Fundació d’una colònia llatina a Carteia (badia d’Algesires)

Fundació d’una colònia llatina a Carteia (badia d’Algesires) destinada als fills dels soldats romans i les dones hispanes.

Els temps prehistòrics i antics (fins el s. V) Món Política i institucions
171 aC Una comissió d’hispans es queixa dels abusos dels governadors

Una comissió d’hispans sol·licita a Roma un control senatorial sobre els abusos en la recollida dels tributs provincials per part dels governadors.

Els temps prehistòrics i antics (fins el s. V) Països Catalans Política i institucions
168 aC Fi de la tercera guerra de Macedònia i dissolució del regne macedoni

La victòria romana a Pidna significa la fi de la tercera guerra de Macedònia (172-168) i la dissolució del regne macedoni. L’any següent, a Roma, l’arribada del botí de guerra de Grècia fa que es promulgui la supressió de l’impost del tributum.

Els temps prehistòrics i antics (fins el s. V) Món Política i institucions
168 aC Marc Claudi Marcel funda Corduba (Còrdova)

Marc Claudi Marcel funda Corduba (Còrdova), ciutat on es reuneixen romans, itàlics i ibers aliats, i que posteriorment esdevé la capital de la Hispània Ulterior.

Els temps prehistòrics i antics (fins el s. V) Món Política i institucions
154 aC Comencen les guerres celtibèriques entorn a la ciutat arevaca de Numància

Comencen les guerres celtibèriques entorn a la ciutat arevaca de Numància (Garrai, Sòria), que inicialment comporten diversos fracassos romans.

Els temps prehistòrics i antics (fins el s. V) Món Política i institucions
149 aC S’inicia la tercera guerra Púnica

S’inicia la tercera guerra Púnica, que finalitza amb la destrucció de Cartago (146). Àfrica esdevé província romana.

Els temps prehistòrics i antics (fins el s. V) Món Política i institucions
148 aC Macedònia passa a ser província romana

Macedònia passa a ser província romana. Roma entra en guerra amb la Lliga Aquea (confederació de ciutats de l’Acaia, Grècia) (148-146 aC.). Destrucció romana de Corint.

Els temps prehistòrics i antics (fins el s. V) Món Política i institucions
147 aC Guerres lusitanes

Viriat, cabdill lusità, s’enfronta durant anys als governadors romans (147-139 aC.).

Els temps prehistòrics i antics (fins el s. V) Món Política i institucions
~146 aC L’historiador grec Polibi descriu en les seves Històries la conquesta romana d’Ibèria

L’historiador grec Polibi, que havia acompanyat Publi Corneli Escipió Emilià en la conquesta de Numància, descriu en les seves Històries la conquesta romana d’Ibèria.

Els temps prehistòrics i antics (fins el s. V) Països Catalans Política i institucions
139 aC Viriat, cabdill lusità, és assassinat

Viriat, cabdill lusità, és assassinat.

Els temps prehistòrics i antics (fins el s. V) Món Política i institucions
138 aC Fundació de Valentia (València)

Fundació de Valentia amb veterans de les guerres lusitanes.

Els temps prehistòrics i antics (fins el s. V) Països Catalans Política i institucions
137 aC Expedició de Brutus Dècim Juni a Galícia

Expedició de Brutus Dècim Juni a Galícia, que obre l’accés de Roma a les mines del nord-oest hispànic i al control de les rutes marítimes atlàntiques.

Els temps prehistòrics i antics (fins el s. V) Món Política i institucions
133 aC Àtal III de Pèrgam llega per testament a Roma el seu regne

Àtal III de Pèrgam llega per testament a Roma el seu riquíssim regne, que passa a convertir-se en la província romana d’Àsia.

Els temps prehistòrics i antics (fins el s. V) Món Política i institucions
133 aC Una llei agrària de Tiberi Semproni Grac comporta el repartiment de les terres de l’Ager Publicus entre els ciutadans pobres

Tiberi Semproni Grac és elegit tribú de la plebs i promulga una llei agrària que comporta el repartiment de les terres de l’Ager Publicus (terres públiques) entre els ciutadans pobres.

Els temps prehistòrics i antics (fins el s. V) Món Política i institucions
133 aC Escipió Emilià posa fi a les guerres celtibèriques

El setge i la conquesta de Numància per Escipió Emilià posa fi a les guerres celtibèriques.

Els temps prehistòrics i antics (fins el s. V) Món Política i institucions
123 aC Gai Semproni Grac és elegit tribú de la plebs

Gai Semproni Grac és elegit tribú de la plebs i implanta noves mesures de reforma agrària. Els enfrontaments amb la facció senatorial culminen amb la mort de Gai i els seus partidaris més pròxims (121 aC).

Els temps prehistòrics i antics (fins el s. V) Món Política i institucions
123 aC Campanya del cònsol Quint Cecili Metel contra la pirateria a les Balears

Campanya del cònsol Quint Cecili Metel contra la pirateria a les Balears

Els temps prehistòrics i antics (fins el s. V) Països Catalans Política i institucions
123 aC Fundació de Palma (Palma, Mallorca) i Pol·lència (Alcúdia, Mallorca)

Fundació de Palma (Palma de Mallorca) i Pol·lència (Alcúdia, Mallorca) amb tres mil colons romans procedents d’Hispània (123 aC.-122 aC.).

Els temps prehistòrics i antics (fins el s. V) Països Catalans Política i institucions
120 aC Creació de la província de la Gàl·lia Transalpina

Creació de la província de la Gàl·lia Transalpina. Gneu Domici Ahenobarb funda la colònia Narbo Martius (Narbona) (118 aC.).

Els temps prehistòrics i antics (fins el s. V) Món Política i institucions
120 aC Primers testimonis de les reformes viàries romanes

Els mil·liaris dels procònsols M. Sergi i Q. Fabi apareguts prop d’Ausa (Vic) i Ilerda (Lleida) són els primers testimonis de les reformes viàries romanes (120 aC.-110 aC.).

Els temps prehistòrics i antics (fins el s. V) Països Catalans Política i institucions
112 aC Símptomes de crisi en el sistema militar romà

Guerra de Jugurta (112-106 aC.). S’evidencien símptomes de crisi en el sistema militar romà i en el govern provincial.

Els temps prehistòrics i antics (fins el s. V) Món Política i institucions
107 aC Victòries contra teutons i cimbres

Reformes militars de Gai Mari (107-101 aC.). Victòries d’Aquae Sextiae (Ais de Provença, França) i Vercellae (Vercelli, Itàlia) contra teutons i cimbres.

Els temps prehistòrics i antics (fins el s. V) Món Política i institucions
100 aC Construcció d’una nova ciutat al costat d’Empòrion

Construcció d’una nova ciutat al costat d’Empòrion, amb retícula urbana ortogonal i dotada del primer fòrum documentat fora d’Itàlia.

Els temps prehistòrics i antics (fins el s. V) Països Catalans Política i institucions
99 aC - 50 aC Important avenç de la urbanització

Fundacions de Gerunda (Girona), Bètulo (Badalona), Iluro (Mataró), Iesso (Guisssona) i Eso (Isona). Entorn a les ciutats apareixen les primeres uillae, explotacions agrícoles de tipus itàlic.

Els temps prehistòrics i antics (fins el s. V) Països Catalans Política i institucions
91 aC Guerra dels aliats itàlics, anomenada Guerra Social

Guerra dels aliats itàlics, anomenada Guerra Social (dels socii o aliats). Revolta dels pobles itàlics contra Roma per reclamar els drets de ciutadania, finalment aconseguits (89 aC).

Els temps prehistòrics i antics (fins el s. V) Món Política i institucions
90 aC Es comencen a encunyar monedes de bronze amb llegendes bilingües ibero-llatines

Les seques d’Arse-Saguntum (Sagunt), Saiti-Saitabi (Xàtiva) i Kili (Los Villares?) comencen a encunyar moneda de bronze amb llegendes bilingües ibero-llatines. Aquestes emissions es documenten fins el 27 aC.

Els temps prehistòrics i antics (fins el s. V) Països Catalans Política i institucions
88 aC Mitridates VI, rei del Pont, s’enfonta a Roma pel domini d’Àsia Menor i Grècia

Mitridates VI, rei del Pont, s’enfonta a Roma pel domini d’Àsia Menor i Grècia. Un gran nombre de comerciants itàlics són assassinats a l’Egea per ordre seva.

Els temps prehistòrics i antics (fins el s. V) Món Política i institucions
87 aC Sul·la saqueja Atenes i venç Mitridates a Queronea i Orcomen

Sul·la saqueja Atenes i venç Mitridates a Queronea (Grècia) i Orcomen (Orkhómenos, Grècia). La pau de Dàrdanos posa fi a la guerra i Sul·la reorganitza Àsia (84 aC).

Els temps prehistòrics i antics (fins el s. V) Món Política i institucions
83 aC Sul·la governa Roma

Havent derrotat populares i aliats itàlics, Sul·la governa Roma.

Els temps prehistòrics i antics (fins el s. V) Món Política i institucions
82 aC Lusitans i celtibers es revolten contra Sul·la

Quint Sertori revolta a Hispània lusitans i celtibers contra el govern de Sul·la.

Els temps prehistòrics i antics (fins el s. V) Món Política i institucions
81 aC Sul·la es proclama dictador

Sul·la es proclama dictador. Reforma del Senat i els tribunals. Els veterans sul·lans són assentats a diferents ciutats itàliques (79 aC).

Els temps prehistòrics i antics (fins el s. V) Món Política i institucions
75 aC Guerres sertorianes

Durant les guerres sertorianes, les tropes de Sertori i Pompeu s’enfronten (75 aC.-74 aC.) a les batalles de Sagunt, Sucro i Túria. Destrucció de Valentia per Pompeu. Diani (Dénia) es converteix en plaça forta i base naval sertoriana.

Els temps prehistòrics i antics (fins el s. V) Països Catalans Política i institucions
73 aC Espàrtac dirigeix una gran rebel·lió d’esclaus al sud d’Itàlia

Espàrtac dirigeix una gran rebel·lió d’esclaus al sud d’Itàlia, finalment reprimida amb èxit per Marc Licini Cras (73-71 aC.).

Els temps prehistòrics i antics (fins el s. V) Món Política i institucions
73 aC Pompeu construeix a la frontera provincial uns trofeus

Pompeu construeix a la frontera provincial (el Pertús) uns trofeus amb la menció de 876 llocs conquerits durant les seves campanyes contra Sertori.

Els temps prehistòrics i antics (fins el s. V) Països Catalans Política i institucions
72 aC Sertori mor assassinat a Osca

Després de diverses campanyes guanyades per l’un o l’altre bàndol, Sertori mor assassinat a Osca.

Els temps prehistòrics i antics (fins el s. V) Món Política i institucions
70 aC Consolat de Gneu Pompeu Magne i Cras

Consolat de Gneu Pompeu Magne i Cras. Es restableix el poder dels tribuns i es duu a terme una nova reforma dels tribunals, amb places repartides entre senadors i cavallers.

Els temps prehistòrics i antics (fins el s. V) Món Política i institucions
67 aC Reorganització de l’Orient, retorn i triomf de Pompeu

Campanyes de Pompeu contra els pirates i contra Mitridates, seguides de la reorganització de l’Orient. Retorn i triomf de Pompeu. El Senat no ratifica les seves mesures i els seus veterans no són premiats amb terres (62 aC).

Els temps prehistòrics i antics (fins el s. V) Món Política i institucions
60 aC Primer triumvirat, format per Gai Juli Cèsar, Pompeu i Cras

Primer triumvirat, format per Gai Juli Cèsar, Pompeu i Cras. Cèsar, nomenat cònsol, afavoreix legalment les mesures de Pompeu referents als seus veterans (60-59 aC.).

Els temps prehistòrics i antics (fins el s. V) Món Política i institucions
60 aC Els mocadors de lli de Sètabis (Xàtiva) són lloats pel poeta Gai Valeri Catul

Els mocadors de lli de Sètabis (Xàtiva) són lloats pel poeta Gai Valeri Catul.

Els temps prehistòrics i antics (fins el s. V) Països Catalans Política i institucions
58 aC - 51 aC Guerra de les Gàl·lies

Guerra de les Gàl·lies.

Els temps prehistòrics i antics (fins el s. V) Món Política i institucions
Juny de 53 aC Mort de Cras a Carres, davant dels parts

Mort de Cras a Carres, davant dels parts.

Els temps prehistòrics i antics (fins el s. V) Món Política i institucions
49 aC Cèsar es proclama dictador

Cèsar creua el Rubicó, desafiant la legalitat senatorial. Pompeu es retira a Orient. Cèsar es proclama dictador.

Els temps prehistòrics i antics (fins el s. V) Món Política i institucions
49 aC Juli Cèsar s’enfronta a Hispània als legats pompeians

Juli Cèsar s’enfronta a Hispània als legats pompeians i aconsegueix una important victòria sobre Luci Afrani i Marc Petreu a Ilerda (Lleida).

Els temps prehistòrics i antics (fins el s. V) Països Catalans Política i institucions
20 de setembre de 48 aC Pompeu mor assassinat a Egipte

Les batalles de Dyrracchion (Durazzo, Albània) i Farsàlia (Grècia) enfronten cesarians i pompeians. Pompeu mor assassinat a Egipte.

Els temps prehistòrics i antics (fins el s. V) Món Política i institucions
45 aC Cèsar derrota els fills de Pompeu

Cèsar torna a la Península Ibèrica i derrota els fills de Pompeu a la batalla de Munda.

Els temps prehistòrics i antics (fins el s. V) Món Política i institucions
45 aC Veterans cesarians són instal·lats a Empúries

Veterans cesarians de la batalla de Munda (Montilla, Còrdova) són instal·lats a Empúries, convertida en el Municipium Emporiae. Els magistrats Cneu Domici Calví i Api Claudi Pulcher són nomenats patrons de la ciutat.

Els temps prehistòrics i antics (fins el s. V) Països Catalans Política i institucions
Abril de 44 aC Sext Pompeu continua la revolta a Hispània

A la mort de Cèsar, Sext Pompeu continua la revolta a Hispània. Marc Emili Lèpid és el nou legat de la Citerior.

Els temps prehistòrics i antics (fins el s. V) Països Catalans Política i institucions
15 de març del 44 aC Cèsar és assassinat a Roma

El 15 de març Cèsar, dictador perpetu, és assassinat a Roma per una conjuració. Proclamat déu oficialment (divvs Ivlivs), rep un temple al fòrum de Roma.

Els temps prehistòrics i antics (fins el s. V) Món Política i institucions
43 aC Segon triumvirat, format per Gai Juli Octavi, Marc Antoni i Marc Emili Lèpid

Segon triumvirat, format per Gai Juli Octavi, Marc Antoni i Marc Emili Lèpid. Amb la victòria a la batalla de Filipos sobre Brutus i Cassi Longí, Marc Antoni controla Orient (42 aC.).

Els temps prehistòrics i antics (fins el s. V) Món Política i institucions
41 aC Octavi agafa el comandament de les províncies hispàniques

Octavi agafa el comandament de les províncies hispàniques. El seu legat Gneu Domici Calví triomfa sobre els ceretans.

Els temps prehistòrics i antics (fins el s. V) Països Catalans Política i institucions
40 aC Luci Corneli Balbus, primer provincial que arriba al consolat

El riquíssim banquer gadità Luci Corneli Balbus, amic de Cèsar, és el primer provincial que arriba al consolat.

Els temps prehistòrics i antics (fins el s. V) Món Política i institucions
38 aC Luci Corneli Balbus minor, primer provincial que rep honors de triomf

Luci Corneli Balbus minor, nebot de l’anterior, és cònsol per dues vegades i el primer provincial que rep honors de triomf (38-32 aC.).

Els temps prehistòrics i antics (fins el s. V) Món Política i institucions
37 aC Marc Antoni reorganitza Orient i es casa amb Cleopatra d’Egipte

Marc Antoni reorganitza Orient i es casa amb Cleopatra d’Egipte. Lèpid perd el poder i és desterrat per Octavi (36 aC.).

Els temps prehistòrics i antics (fins el s. V) Món Política i institucions
37 aC El cuniculus (conill) és descrit per Marc Terenci Varró

El cuniculus (conill), animal desconegut a Itàlia i a Orient, és descrit per Marc Terenci Varró. Estrabó, en referir-se a les plagues de conills a les Balears, els denominarà "llebretes".

Els temps prehistòrics i antics (fins el s. V) Països Catalans Política i institucions
37 aC El tribullum i el plostellum punicum, estris de trilla utilitzats a la Hispània Citerior

El tribullum, una taula amb pedres tallants i el plostellum punicum, una màquina amb rodes d’origen cartaginès, estris de trilla utilitzats a la Hispània Citerior.

Els temps prehistòrics i antics (fins el s. V) Països Catalans Política i institucions
31 aC Guerra entre Octavi i Marc Antoni

Guerra entre Octavi i Marc Antoni i enfrontament naval a Accium (Grècia).

Els temps prehistòrics i antics (fins el s. V) Món Política i institucions
30 aC Fugida i Suïcidi a Alexandria de Marc Antoni i Cleopatra

Fugida i Suïcidi a Alexandria de Marc Antoni i Cleopatra. Egipte esdevé província romana.

Els temps prehistòrics i antics (fins el s. V) Món Política i institucions
29 aC Ibèria és descrita (29 aC-18 dC) al llibre III de la Geografia del grec Estrabó

Ibèria és descrita (29 aC-18 dC) al llibre III de la Geografia del grec Estrabó, utilitzant dades d’Èfor, Posidoni, Eratòstenes, Artemidor, Polibi i Timagenes.

Els temps prehistòrics i antics (fins el s. V) Països Catalans Política i institucions
27 aC Comencen les exportacions intensives de vi laietà i tarragonès

Comencen les exportacions intensives de vi laietà i tarragonès. S´exporten igualment salaons de peix de la costa alacantina.

Els temps prehistòrics i antics (fins el s. V) Països Catalans Política i institucions
27 aC Octavi és nomenat august

Octavi és nomenat august i rep un imperi proconsular per deu anys. Es produeix una reforma de l’Estat romà i la renovació de l’ordre social. August instaura un poder dinàstic.

Els temps prehistòrics i antics (fins el s. V) Món Política i institucions
27 aC Reforma monetària

Reforma monetària. Es crea un sistema que gira entorn del denari, basat en l’encunyació de tres metalls: l’or (aureus), la plata (denari) i el bronze (sesterci, dupondi, as).

Els temps prehistòrics i antics (fins el s. V) Món Política i institucions
27 aC Hispània és dividida en tres províncies: la Lusitània, la Citerior i la Bètica

Hispània és dividida en tres províncies: la Lusitània i la Citerior, sota el comandament d’August, i la Bètica, amb govern senatorial. Creació dels districtes judicials (conuentus iuridici).

Els temps prehistòrics i antics (fins el s. V) Món Política i institucions
27 aC August es desplaça a Hispània per dirigir personalment la guerra contra asturs i càntabres

August, al capdavant de set legions, es desplaça a Hispània per dirigir personalment la guerra contra asturs i càntabres (27 aC-a5 aC.). Per motius de salut fixa la seva residència a Tàrraco.

Els temps prehistòrics i antics (fins el s. V) Països Catalans Política i institucions
25 aC Fundació de la colònia Augusta Emèrita (Mèrida)

Fundació de la colònia Augusta Emèrita (Mèrida), per a veterans de les guerres càntabres. La ciutat esdevindrà capital de la nova província Lusitània.

Els temps prehistòrics i antics (fins el s. V) Món Política i institucions
25 aC Vitrubi destaca la rubrica (mini) de les Balears

Vitrubi destaca la rubrica (mini) de les Balears entre els millors colorants (25 aC.-20 aC).

Els temps prehistòrics i antics (fins el s. V) Països Catalans Política i institucions
25 aC Tàrraco passa a ser cap d’un conuentus i capital provincial

Tàrraco, convertida en colònia, passa a ser cap d’un conuentus i capital provincial. La Hispània Citerior es denominarà a partir d’ara Província Tarraconense.

Els temps prehistòrics i antics (fins el s. V) Països Catalans Política i institucions
24 aC Fundació de noves colònies a Dertosa (Tortosa) i Íl·lici (l’Alcúdia d’Elx)

Fundació de noves colònies a Dertosa (Tortosa) i Íl·lici (l’Alcúdia d’Elx). Ilerda i Empúries assoleixen la condició de municipis (24 aC.-1 aC).

Els temps prehistòrics i antics (fins el s. V) Països Catalans Política i institucions
24 aC Arriben les primeres importacions de marbre blanc de Luni (Carrara)

Arriben les primeres importacions de marbre blanc de Luni (Carrara) per a la realització d’edificis, basaments i estàtues (24 aC.-1 aC).

Els temps prehistòrics i antics (fins el s. V) Països Catalans Política i institucions
19 aC Marcus Vipsanius Agripa arriba a la Península Ibèrica per posar fi a la guerra astur

Marcus Vipsanius Agripa arriba a la Península Ibèrica per posar fi a la guerra astur i reorganitzar les províncies hispàniques.

Els temps prehistòrics i antics (fins el s. V) Món Política i institucions
18 aC Fundació de la colònia Bàrcino (Barcelona)

Fundació de la colònia Bàrcino (Barcelona) (18aC.-15 aC). El magistrat Gai Celi és el constructor de les muralles de la ciutat.

Els temps prehistòrics i antics (fins el s. V) Països Catalans Política i institucions
16 aC August va novament a la Gàl·lia i a Hispània

August va novament a la Gàl·lia i a Hispània (16-7 aC). Les legions IV Macedonica, VI Victrix i X Gemina s’instal·len prop de la cornisa cantàbrica.

Els temps prehistòrics i antics (fins el s. V) Món Política i institucions
10 aC Es comença a reformar el fòrum de Sagunt

Es comença a reformar el fòrum de Sagunt, obra sufragada pel testament del notable local Cneu Bebi Gemini, i que s’acabarà vers el 10 dC.

Els temps prehistòrics i antics (fins el s. V) Països Catalans Política i institucions
10 aC La conquesta d’Hispània per Roma és narrada per Tit Livi

La conquesta d’Hispània per Roma és narrada amb dades molt precises a la història de Roma escrita per Tit Livi (10 aC.-1 aC.).

Els temps prehistòrics i antics (fins el s. V) Països Catalans Política i institucions
1 dC Es generalitza l’ús del llatí com a llengua oficial a la Península Ibèrica

Es generalitza l’ús del llatí com a llengua oficial a la Península Ibèrica i desapareixen els epígrafs públics en ibèric, grec o púnic (1-14 dc).

Els temps prehistòrics i antics (fins el s. V) Països Catalans Política i institucions
9 dC S’atura l’expansió romana continental

Tres legions sota el comandament de Publi Varus són anihilades pels germànics a la selva de Teutoburg. S’atura l’expansió romana continental.

Els temps prehistòrics i antics (fins el s. V) Món Política i institucions
10 dC Comença la retirada de les legions romanes presents a Hispània

Comença la retirada de les legions romanes presents a Hispània, que són enviades a les fronteres (limes).

Els temps prehistòrics i antics (fins el s. V) Món Política i institucions
19 d’agost de 14 dC August mor a Nola i comença la dinastia Júlio-Clàudia

August mor a Nola (Campània, Itàlia) als 76 anys i és divinitzat de manera oficial. Claudi Neró Tiberi és el nou emperador. Comença la dinastia Júlio-Clàudia.

Els temps prehistòrics i antics (fins el s. V) Món Política i institucions
15 dC Tiberi autoritza que Tàrraco dediqui un temple provincial a August

A la mort d’August, Tiberi autoritza que Tàrraco li dediqui un temple provincial.

Els temps prehistòrics i antics (fins el s. V) Països Catalans Política i institucions
37 dC Amb Calígula, les seques hispàniques deixen d’emetre moneda

Amb Calígula, les seques hispàniques deixen d’emetre moneda (37-41). Empúries i Insula Augusta són els últims tallers en funcionament.

Els temps prehistòrics i antics (fins el s. V) Països Catalans Política i institucions
16 de març de 37 dC Mor l’emperador Tiberi

Mor l’emperador Tiberi i s’inicia el regnat de Gai Juli Cèsar Germànic Calígula.

Els temps prehistòrics i antics (fins el s. V) Món Política i institucions
24 de gener de 41 dC Calígula és assassinat pel pretorià Cassi Cèrea

Calígula és assassinat pel pretorià Cassi Cèrea. Els pretorians elegeixen emperador Tiberi Claudi Neró Germànic.

Els temps prehistòrics i antics (fins el s. V) Món Política i institucions
44 dC Pomponi Mela descriu les províncies hispàniques

La Descripció de terres del gadità Pomponi Mela inclou una breu descripció de les províncies hispàniques.

Els temps prehistòrics i antics (fins el s. V) Països Catalans Política i institucions
51 dC - 70 dC Construcció del teatre de Sagunt

Construcció del teatre de Sagunt.

Els temps prehistòrics i antics (fins el s. V) Països Catalans Política i institucions
54 dC - 68 dC Les Balears, lloc de desterrament

Les Balears són utilitzades com a lloc de desterrament en les intrigues polítiques a Roma.

Els temps prehistòrics i antics (fins el s. V) Països Catalans Política i institucions
13 d’octubre de 54 dC La mort de Claudi dóna el poder a Neró Claudi Cèsar Drus Germànic

La mort sobtada de l’emperador Claudi dóna el poder al fill del seu segon matrimoni, Neró Claudi Cèsar Drus Germànic.

Els temps prehistòrics i antics (fins el s. V) Món Política i institucions
62 dC Pau anuncia el seu desig de viatjar a Hispània

L’apòstol Pau anuncia el seu desig de viatjar a Hispània (62-64). A la Península no han quedat evidències d’aquest viatge.

Els temps prehistòrics i antics (fins el s. V) Països Catalans Política i institucions
64 dC Gran incendi de Roma

Gran incendi de Roma seguit de la reforma urbanística del centre de la ciutat.

Els temps prehistòrics i antics (fins el s. V) Món Política i institucions
2 d’abril de 68 dC Servi Sulpici Galba s’uneix a la rebel·lió de Juli Víndex a la Gàl·lia

El dos d’abril Servi Sulpici Galba, governador de la Tarraconense, s’uneix a la rebel·lió de Juli Víndex a la Gàl·lia. Amb el suïcidi de Neró, Galba és nomenat emperador.

Els temps prehistòrics i antics (fins el s. V) Món Política i institucions
69 dC Guerra civil a Roma

Es desencadena una guerra civil, que provoca l’ascens i la caiguda de tres emperadors successivament: Galba, Aule Vitel·li i Marc Salvi Otó. Tit Flavi Vespasià en surt victoriós.

Els temps prehistòrics i antics (fins el s. V) Món Política i institucions
70 dC Amb Vespasià comença la dinastia Flàvia

Amb l’adveniment de Vespasià al poder imperial comença la dinastia Flàvia. Expansió a Britània. S’aixafen rebel·lions a Judea i el Rin. Guerres frontereres contra germànics i dacis.

Els temps prehistòrics i antics (fins el s. V) Món Política i institucions
70 dC Vespasià atorga el dret llatí a les províncies hispàniques

Vespasià atorga el dret llatí a les províncies hispàniques.

Els temps prehistòrics i antics (fins el s. V) Món Política i institucions
70 dC Comença la construcció del gran recinte provincial de Tàrraco

Comença la construcció del gran recinte provincial de Tàrraco, acabat vers el 96. Lobra inclou un gran temple, una plaça de cerimònies i un circ.

Els temps prehistòrics i antics (fins el s. V) Països Catalans Política i institucions
70 dC Creació de nous municipis

Amb la concessió a Hispània del dret llatí, Ègara (Terrassa), Aquae Calidae (Caldes de Montbui, Caldes de Malavella) i Ebusus (Eivissa) es converteixen en municipis.

Els temps prehistòrics i antics (fins el s. V) Països Catalans Política i institucions
74 dC La legió s’acantona a Legio (Lleó)

La legió VII Gemina Felix torna a Hispània i s’acantona a Legio (Lleó).

Els temps prehistòrics i antics (fins el s. V) Món Política i institucions
77 dC L’organització provincial hispànica és descrita a la Història Natural de Gai Plini Segon el Vell

L’organització provincial hispànica és descrita de manera detallada a la Història Natural de Gai Plini Segon el Vell. L’obra conté, a més, nombroses dades sobre Hispània referents a la geografia, la flora i la fauna, els recursos i els minerals.

Els temps prehistòrics i antics (fins el s. V) Països Catalans Política i institucions
23 de juny de 79 dC Mor l’emperador Vespasià

Mor l’emperador Vespasià. El succeeix el seu fill Tit Flavi Vespasià.

Els temps prehistòrics i antics (fins el s. V) Món Política i institucions
24 d’agost de 79 dC El Vesuvi sepulta Pompeia i Herculà sota les cendres

Una erupció del Vesubi sepulta sota les cendres Pompeia i Herculà.

Els temps prehistòrics i antics (fins el s. V) Món Política i institucions
13 de setembre de 81 dC A la mort de Tit, s’inicia el regnat del seu germà Tit Flavi Domicià

A la mort de Tit, s’inicia el regnat del seu germà Tit Flavi Domicià.

Els temps prehistòrics i antics (fins el s. V) Món Política i institucions
85 dC Es destaca la qualitat dels pernils ceretans i del vi tarragonès

El poeta Marcial, nascut a Bilbilis però resident a Roma, destaca en diferents epigrames la qualitat dels pernils ceretans i del vi tarragonès (85-86).

Els temps prehistòrics i antics (fins el s. V) Països Catalans Política i institucions
92 dC S’ordena arrencar la meitat de les vinyes provincials per evitar la competència dels vins itàlics

Domicià ordena arrencar la meitat de les vinyes provincials per evitar la competència dels vins itàlics. Es desconeix el grau d’aplicació real d’aquesta mesura.

Els temps prehistòrics i antics (fins el s. V) Països Catalans Política i institucions
96 dC Marc Coccei Nerva funda la dinastia Antonina

Marc Coccei Nerva funda la dinastia Antonina.

Els temps prehistòrics i antics (fins el s. V) Món Política i institucions
96 Important grup de senadors d’origen hispà són presents al Senat de Nerva

Els catorze senadors d’origen hispà presents al Senat de Nerva formen un important grup d’influència en el qual destaquen Luci Minici Natalis i Luci Licini Sura, naturals de Bàrcino (96-98).

Els temps prehistòrics i antics (fins el s. V) Països Catalans Política i institucions
27 de gener de 98 dC Mort Nerva, s’inicia el regnat de Marc Ulpi Trajà

Mort Nerva, s’inicia el regnat de Marc Ulpi Trajà, natural d’Itàlica (Santiponce, Sevilla).

Els temps prehistòrics i antics (fins el s. V) Món Política i institucions
100 L’Imperi arriba a la seva màxima extensió

Sota el regnat de Trajà l’Imperi arriba a la seva màxima extensió amb la incorporació de la Dàcia (107), Aràbia, Armènia i Mesopotàmia (100-117).

Els temps prehistòrics i antics (fins el s. V) Món Política i institucions
100 Durant tot el segle II, s’explotarà el marbre de Tortosa (brocatello)

Durant tot el segle II, s’explotarà el marbre de Tortosa (brocatello), únic marbre hispànic exportat fora de la Península.

Els temps prehistòrics i antics (fins el s. V) Països Catalans Política i institucions
101 Es construeix l’amfiteatre de Tàrraco

Per iniciativa del flamen provincial es construeix l’amfiteatre de Tàrraco (101-125).

Els temps prehistòrics i antics (fins el s. V) Països Catalans Política i institucions
117 Publi Eli Adrià és proclamat emperador

En morir Trajà, Publi Eli Adrià, també natural d’Itàlica, és proclamat emperador.

Els temps prehistòrics i antics (fins el s. V) Món Política i institucions
117 Vint-i-tres senadors hispans són presents al Senat d’Adrià

Notables procedents de Valentia, Sagunt, Tàrraco i Bàrcino formen part dels vint-i-tres senadors hispans presents al Senat d’Adrià.

Els temps prehistòrics i antics (fins el s. V) Països Catalans Política i institucions
121 Adrià viatja a Hispània

Adrià viatja a Hispània i celebra una reunió amb les assemblees provincials (121-122).

Els temps prehistòrics i antics (fins el s. V) Països Catalans Política i institucions
125 Els Luci Minici Natal regalen a Bàrcino unes termes

Els Luci Minici Natal, pare i fill, regalen a la ciutat de Bàrcino unes termes construïdes en un solar de la seva propietat.

Els temps prehistòrics i antics (fins el s. V) Països Catalans Política i institucions
127 Ptolemenu escriu l’Indicatori Geogràfic

L’Indicatori Geogràfic de Ptolemeu proporciona una llista de ciutats, rius i muntanyes hispàniques agrupades per províncies i grups ètnics incloent-hi les seves coordenades geogràfiques (127-148).

Els temps prehistòrics i antics (fins el s. V) Països Catalans Política i institucions
129 Luci Minici Natalis és el vencedor en una carrera de quadrigues de la 227 Olimpíada

El senador Luci Minici Natalis, natural de Bàrcino, és el vencedor en una carrera de quadrigues de la 227 Olimpíada.

Els temps prehistòrics i antics (fins el s. V) Països Catalans Política i institucions
10 de juliol de 138 Mort de l’emperador Adrià i proclamació d’Antoní Pius

Mort de l’emperador Adrià i proclamació d’Antoní Pius.

Els temps prehistòrics i antics (fins el s. V) Món Política i institucions
160 Apià d’Alexandria escriu La Historia Romana

La Historia Romana, d’Apià d’Alexandria, descriu l’expansió romana a Hispània des de la segona guerra Púnica fins a August (160-165).

Els temps prehistòrics i antics (fins el s. V) Països Catalans Política i institucions
161 Regnat de l’emperador Marc Aureli

Regnat de l’emperador Marc Aureli (161-180).

Els temps prehistòrics i antics (fins el s. V) Món Política i institucions
166 Una epidèmia de pesta s’escampa per Roma i tot l’Imperi

Una epidèmia de pesta s’escampa per Roma i tot l’Imperi.

Els temps prehistòrics i antics (fins el s. V) Món Política i institucions
171 Invasions mores a la Bètica

Invasions mores a la Bètica, que s’allarguen durant set anys. La Bètica passa a ser una província imperial amb tropes de guarnició.

Els temps prehistòrics i antics (fins el s. V) Món Política i institucions
176 Els Marci Semproni milloren el mercat de la Vila Joiosa

Els Marci Semproni, pare i fill, restauren i milloren el macellum (mercat) de la ciutat romana de la Vila Joiosa (176-200).

Els temps prehistòrics i antics (fins el s. V) Països Catalans Política i institucions
180 Regnat de l’emperador Marc Aureli Còmmode

Regnat de l’emperador Marc Aureli Còmmode (180-192).

Els temps prehistòrics i antics (fins el s. V) Món Política i institucions
187 Un exèrcit de desertors capitanejats per Matern saqueja les terres d’Hispània i la Gàl·lia

Un exèrcit de desertors i esclaus fugitius comandats per Matern saqueja les terres d’Hispània i la Gàl·lia. Finalment són derrotats per les tropes de Còmmode (188).

Els temps prehistòrics i antics (fins el s. V) Món Política i institucions
193 Un exèrcit de desertors i esclaus fugitius comandats per Matern saqueja les terres d’Hispània i la Gàl·lia

Amb la mort de Còmmode, assassinat per un complot, comença un nou any de guerra civil amb quatre emperadors successius. Victòria final de Septimi Sever, que inicia la dinastia Severiana.

Els temps prehistòrics i antics (fins el s. V) Món Política i institucions
30 d'agost de 1930 Mor Juli Escarguel, cap del Partit Republicà Progressista

Mor Juli Escarguel, director i redactor de l’“Indépendant” i cap del Partit Republicà Progressista.

El segon món contemporani (del 1901 al 1939) Països Catalans Política i institucions
197 Albí és derrotat i mort a la batalla de Lugdunum (Lió)

Albí, proclamat emperador a la Gàl·lia i a Hispània en rebel·lia contra Sever, és derrotat i mort a la batalla de Lugdunum (Lió).

Els temps prehistòrics i antics (fins el s. V) Món Política i institucions
197 És executat Luci Novi Rufus, governador de la Tarraconense

És executat Luci Novi Rufus, governador de la Tarraconense, amb els nobles provincials que havien defensat la causa d’Albí com a pretendent de l’Imperi. Tots els seus béns passen al patrimoni imperial, que s’enriqueix notablement.

Els temps prehistòrics i antics (fins el s. V) Països Catalans Política i institucions
201 Els notables locals comencen a enterrar-se en rics sarcòfags

Els notables locals comencen a enterrar-se en rics sarcòfags de marbre procedentes de Roma i Cartago.

Els temps prehistòrics i antics (fins el s. V) Països Catalans Política i institucions
211 Regnat de Marc Aureli Antoni Caracal·la

Regnat de Marc Aureli Antoni Caracal·la (211-217). Creació de la província Hispània Nova Citerior Antoniniana, de duració efímera, que agrupava els tres convents galaics.

Els temps prehistòrics i antics (fins el s. V) Món Política i institucions
212 La Constitutio antoniniana de Caracal·la concedeix la ciutadania romana a tots els habitants de l’Imperi

La Constitutio antoniniana de Caracal·la concedeix la ciutadania romana a tots els habitants de l’Imperi.

Els temps prehistòrics i antics (fins el s. V) Món Política i institucions
218 L´emperador Heliogàbal sufraga la restauració de l’amfiteatre de Tàrraco

L´emperador Heliogàbal sufraga la restauració de l’amfiteatre de Tàrraco.

Els temps prehistòrics i antics (fins el s. V) Països Catalans Política i institucions
218 Regnat de l’emperador Heliogàbal

Regnat de l’emperador Heliogàbal (218-222). Sever Alexandre és associat al tron.

Els temps prehistòrics i antics (fins el s. V) Món Política i institucions
235 Invasió alamana i assassinat a Magúncia (Alemanya) de Sever Alexandre

Invasió alamana i assassinat a Magúncia (Alemanya) de Sever Alexandre. Comença una època d’inestabilitat, plena de revoltes i usurpacions, que s’allarga fins el 268. Francs, alamans, gots, escites i moros envaeixen diferents àrees de l’Imperi. Guerres amb Pèrsia.

Els temps prehistòrics i antics (fins el s. V) Món Política i institucions
251 Persecucions de Deci i Valerià contra els cristians

Persecucions de Deci i Valerià contra els cristians (251-259). Primeres mencions escrites de les comunitats cristianes hispanes.

Els temps prehistòrics i antics (fins el s. V) Països Catalans Política i institucions
252 Una nova epidèmia de pesta es propaga per l’Imperi

Una nova epidèmia de pesta es propaga per l’Imperi.

Els temps prehistòrics i antics (fins el s. V) Món Política i institucions
21 de gener de 259 El bisbe Fructuós és cremat viu

El 21 de gener el bisbe Fructuós i els seus diaques Auguri i Eulogi són detinguts, processats i cremats vius a l’amfiteatre de Tàrraco per ordre del governador Emilià.

Els temps prehistòrics i antics (fins el s. V) Països Catalans Política i institucions
260 Creació de l’Imperium Galliarum (Gàl·lia, Britània i Hispània)

Rebel·lió de Marc Cassià Latini Pòstum contra el poder imperial i creació de l’Imperium Galliarum (Gàl·lia, Britània i Hispània).

Els temps prehistòrics i antics (fins el s. V) Món Política i institucions
260 Tàrraco, la capital provincial, és assaltada i saquejada pels francs

Tàrraco, la capital provincial, és assaltada i saquejada pels francs.

Els temps prehistòrics i antics (fins el s. V) Països Catalans Política i institucions
270 S’inicia un període durant el qual les ciutats refan les seves muralles

S’inicia un període, que es clourà l’any 310, durant el qual les ciutats refan les seves muralles. A Bàrcino i Gerunda, es reutilitzen tota mena de materials arquitectònics, epigràfics i escultòrics.

Els temps prehistòrics i antics (fins el s. V) Països Catalans Política i institucions
270 Luci Domici Aurelià funda la dinastia Il·líria

Luci Domici Aurelià restableix la unitat imperial i funda la dinastia Il·líria.

Els temps prehistòrics i antics (fins el s. V) Món Política i institucions
271 Roma és envoltada per una muralla de 19 km

Roma és envoltada per una muralla de 19 km (271-275).

Els temps prehistòrics i antics (fins el s. V) Món Política i institucions
273 Aurelià annexiona novament l’imperi de Gàl·lia

Aurelià annexiona novament l’imperi de Gàl·lia.

Els temps prehistòrics i antics (fins el s. V) Món Política i institucions
275 A la mort d’Aurelià, el Senat elegeix emperador Marc Claudi Tàcit

A la mort d’Aurelià, el Senat elegeix emperador Marc Claudi Tàcit. El seguiran, amb mandats molt breus, Probe, Car, Carí i Numerià.

Els temps prehistòrics i antics (fins el s. V) Món Política i institucions
284 Gai Aureli Valeri Dioclecià és proclamat emperador

Gai Aureli Valeri Dioclecià és proclamat emperador (284-305). Maximià és associat al poder. Repartiment del poder amb la Tetrarquia (el govern de l’Imperi era exercit per dos augusts i dos cèsars).

Els temps prehistòrics i antics (fins el s. V) Món Política i institucions
286 Es reconstrueixen part del fòrum i els edificis termals de Tàrraco

Els governadors Juli Valens i Marc Aureli reconstrueixen part del fòrum i els edificis termals de Tàrraco (286-293).

Els temps prehistòrics i antics (fins el s. V) Països Catalans Política i institucions
293 Nova divisió territorial de l’Imperi en dotze diòcesis i cent dues províncies

Nova divisió territorial de l’Imperi en dotze diòcesis i cent dues províncies. Implantació a les províncies agrícoles del sistema fiscal de la capitatio-iugatio (impost combinat que gravava tant els homes "capitatio" com les terres "iugatio").

Els temps prehistòrics i antics (fins el s. V) Món Política i institucions
293 Es crea la diòcesi d’Hispània

Es crea la diòcesi d’Hispània, a càrrec d’un uicarius resident a Tàrraco, que inclou les províncies Tarraconense, Cartaginense, Gal·lècia, Bètica, Lusitània i Mauritània Tingitana.

Els temps prehistòrics i antics (fins el s. V) Països Catalans Política i institucions
297 El codi Teodosià ordena utilitzar materials de construcció procedents de l’enderrocament dels temples

El codi Teodosià ordena als municipis la construcció o la restauració de les seves muralles, utilitzant com a materials de construcció els procedents de l’enderrocament dels temples.

Els temps prehistòrics i antics (fins el s. V) Món Política i institucions
300 Dues luxoses vil·les de Bàrcino i Gerunda decoren les seves sales amb grans mosaics policroms

Dues luxoses vil·les de Bàrcino i Gerunda (Bell-lloc del Pla) decoren les seves sales amb grans mosaics policroms que representen curses de quadrigues al Circ Màxim de Roma. Aquests mosaics es poden datar entre el 300 i el 350.

Els temps prehistòrics i antics (fins el s. V) Països Catalans Política i institucions
301 L’Edicte de preus de Dioclecià fixa els preus màxims de les mercaderies

L’Edictum de pretiis (edicte de preus) promulgat per Dioclecià fixa els preus màxims de les mercaderies dins de l’Imperi.

Els temps prehistòrics i antics (fins el s. V) Món Política i institucions
303 Persecucions de Dioclecià contra els cristians

Persecucions de Dioclecià contra els cristians (303-305). A Hispània moren, màrtirs d’aquestes, el diaca Vicenç, a Valentia, i els mercaders Cugat i Feliu a Bàrcino i Gerunda, respectivament.

Els temps prehistòrics i antics (fins el s. V) Països Catalans Política i institucions
305 Galeri i constanci són proclamats emperadors

Segona Tetrarquia. Són proclamats emperadors Galeri i Constanci, que mor l’any següent. Galeri associa al poder Valeri Licinià Licini. S’inicia una guerra dinàstica.

Els temps prehistòrics i antics (fins el s. V) Món Política i institucions
306 Primer concili de l’Església hispànica

Se celebra a Illiberis (Elvira, Granada) el primer concili de l’Església hispànica (306-307).

Els temps prehistòrics i antics (fins el s. V) Món Política i institucions
309 Nova reforma monetària

Nova reforma monetària, que comportarà la creació del solidus aureus "moneda d’or" i la siliqua de plata.

Els temps prehistòrics i antics (fins el s. V) Món Política i institucions
312 Gai Flavi Valeri Aureli Constantí derrota Maxenci

Gai Flavi Valeri Aureli Constantí derrota Maxenci, que reclamava la corona imperial, al pont Milvi.

Els temps prehistòrics i antics (fins el s. V) Món Política i institucions
313 Comença la construcció de la primera basílica cristiana a Roma

Comença la construcció de la primera basílica cristiana a Roma, que s’acabarà l’any 322.

Els temps prehistòrics i antics (fins el s. V) Món Política i institucions
324 Constantí esdevé únic sobirà de l’Imperi

Constantí esdevé únic sobirà de l’Imperi.

Els temps prehistòrics i antics (fins el s. V) Món Política i institucions
324 Es crea la nova prefectura de la Gàl·lia

Les diòcesis d’Hispània, Set Províncies (antiga Vienesa) i Britània queden incloses a la nova prefectura de la Gàl·lia (324-337).

Els temps prehistòrics i antics (fins el s. V) Món Política i institucions
325 Al concili de Nicea es debat sobre la naturalesa divina de Crist

Al concili de Nicea, amb la presència de 318 bisbes, es debat sobre la naturalesa divina de Crist i es fixen la data de la Pasqua i la fórmula de la professió de fe (credo).

Els temps prehistòrics i antics (fins el s. V) Món Política i institucions
326 Creació de les prefectures d’Àfrica, Gàl·lia, Itàlia, Il·líria i Orient

Creació de les prefectures d’Àfrica, Gàl·lia, Itàlia, Il·líria i Orient. Constantí es preocupa per establir la pau de l’Església amb la finalitat de posar fi als conflictes sorgits entre catòlics i arians (326-350).

Els temps prehistòrics i antics (fins el s. V) Món Política i institucions
330 Constantinoble esdevé la capital oriental de l’Imperi

Constantinoble esdevé la capital oriental de l’Imperi.

Els temps prehistòrics i antics (fins el s. V) Món Política i institucions
337 Després de la mort de Constantí, l’Imperi es reparteix entre els seus fills

Després de la mort de Constantí, l’Imperi es reparteix entre els seus fills, Constantí II, Constanci II i Constant, que es disputen el poder.

Els temps prehistòrics i antics (fins el s. V) Món Política i institucions
344 El bisbe Praetextatus de Barcelona assisteix al concili de Sofia (Bulgària)

El bisbe Praetextatus de Barcilona (Barcelona) assisteix al concili de Sàrdica (Sofia, Bulgària).

Els temps prehistòrics i antics (fins el s. V) Països Catalans Política i institucions
350 La costa mediterrània hispànica és descrita a l’Ora maritima de Ruf Fest Aviè

La costa mediterrània hispànica és descrita a l’Ora maritima de Ruf Fest Aviè, utilitzant vells periples.

Els temps prehistòrics i antics (fins el s. V) Països Catalans Política i institucions
~350 Un arxisinagogue originari de Cízic és mencionat a la comunitat jueva de Tàrraco

Un arxisinagogue originari de Cízic, Àsia Menor, és mencionat a la comunitat jueva de Tàrraco.

Els temps prehistòrics i antics (fins el s. V) Països Catalans Política i institucions
350 L’emperador Constant és assassinat a l’Oppidum Helena (Il·liberi, Elna)

Davant la usurpació de Flavi Magne Magnenci a la Gàl·lia, l’emperador Constant intenta fugir a Hispània, però és atrapat i assassinat a l’Oppidum Helena (Il·liberi, Elna).

Els temps prehistòrics i antics (fins el s. V) Països Catalans Política i institucions
350 A Íl·lici (Alcúdia d’Elx), un àmbit religiós és pavimentat amb un gran mosaic policrom

A Íl·lici (Alcúdia d’Elx), un àmbit religiós datat entre el 350 i el 400 és pavimentat amb un gran mosaic policrom de figures geomètriques i una inscripció grega sense sentit precís. Es discuteix si aquest àmbit correspon a una sinagoga o a una basílica paleocristiana.

Els temps prehistòrics i antics (fins el s. V) Països Catalans Política i institucions
350 Vitalis es fa representar al paviment de mosaic de la seva mansió de Tossa de Mar amb una llegenda magnificent

Entre el 350 i el 400, el ric Vitalis es fa representar al paviment de mosaic de la seva mansió de Tossa de Mar amb una llegenda magnificent: saluo Vitale Felix Turissa ("si Vitalis està bé, el poble de Turissa és feliç").

Els temps prehistòrics i antics (fins el s. V) Països Catalans Política i institucions
360 Pacià, bisbe de Bàrcino, denuncia les diversions paganes i l’heretgia novaciana

Pacià, bisbe de Bàrcino (310-390), denuncia a les seves obres escrites entre el 360 i el 390 les diversions paganes i l’heretgia novaciana practicades per la comunitat cristiana local.

Els temps prehistòrics i antics (fins el s. V) Països Catalans Política i institucions
364 Inici de la dinastia Valentiniana, amb Flavi Valentinià

Inici de la dinastia Valentiniana, amb Flavi Valentinià. Comencen les grans migracions dels pobles continentals (364-379).

Els temps prehistòrics i antics (fins el s. V) Món Política i institucions
375 Grups germànics s’instal·len a la línia del Duero

Grups germànics s’instal·len a la línia del Duero com a tropes frontereres sota les ordres dels grans terratinents rurals.

Els temps prehistòrics i antics (fins el s. V) Món Política i institucions
379 Flavi Teodosi és nomenat august

Flavi Teodosi, natural del Cauca (Coca), és nomenat august i rep el comandament d’Orient amb seu a Constantinoble. El cristianisme esdevé religió oficial de l’Imperi.

Els temps prehistòrics i antics (fins el s. V) Món Política i institucions
380 El I concili de Caesaraugusta acusa d’heretgia Priscil·lià

El I concili de Caesaraugusta (Saragossa) acusa d’heretgia Priscil·lià, bisbe d’Àvila i difusor d’un moviment ascètic i rigorista que prendrà el seu nom.

Els temps prehistòrics i antics (fins el s. V) Món Política i institucions
382 Els visigots són autoritzats a instal·lar-se als Balcans i al Danubi

Els visigots són autoritzats a instal·lar-se als Balcans i al Danubi com a federats de Roma.

Els temps prehistòrics i antics (fins el s. V) Món Política i institucions
384 Priscil·lià és enterrat com a màrtir

Priscil·lià, condemnat a mort per malefici, és enterrat pels seus seguidors a Hispània com a màrtir.

Els temps prehistòrics i antics (fins el s. V) Món Política i institucions
385 Decretal apostòlica (la primera coneguda) del papa Sirici a Himeri

Decretal apostòlica (la primera coneguda) del papa Sirici a Himeri, metropolità de Tàrraco, sobre la disciplina eclesiàstica.

Els temps prehistòrics i antics (fins el s. V) Països Catalans Política i institucions
389 Pauli de Nola compara el mode de vida de diverses ciutats d’Hispània

Meropi Ponç Paulí, més conegut pel nom de Paulí de Nola, compara en una carta la tranquil·litat i la rusticitat de Bílbilis, Calagurris (Calahorra) o Ilerda davant les grans ciutats com Caesaraugusta, la "deliciosa" Bàrcino o la "poderosa i marítima" Tàrraco (389-394).

Els temps prehistòrics i antics (fins el s. V) Països Catalans Política i institucions
395 A la mort de Teodosi, l’imperi Romà es divideix entre els seus dos fills

A la mort de Teodosi, l’imperi Romà es divideix entre els seus dos fills: Arcadi serà el nou emperador d’Orient i Honori el d’Occident. El vàndal Estilicó, regent a Roma.

Els temps prehistòrics i antics (fins el s. V) Món Política i institucions
~395 Creació de la nova província Insulae Balearum (illes Balears)

Creació de la nova província Insulae Balearum (illes Balears), que s’afegeix a les sis ja existents a la diòcesi.

Els temps prehistòrics i antics (fins el s. V) Països Catalans Política i institucions
395 Un procurador és posat al capdavant de la indústria de tintoreria de la porpra a les Balears

Un procurador és posat al capdavant de la indústria de tintoreria de la porpra a les Balears.

Els temps prehistòrics i antics (fins el s. V) Països Catalans Política i institucions
409 Màxim és nomenat august en rebel·lia contra Constantí III

Màxim, un aristòcrata hispà, és nomenat august en rebel·lia contra Constantí III. En fracassar la conjura, Màxim es refugia entre els vàndals.

Els temps prehistòrics i antics (fins el s. V) Món Política i institucions
409 Bàrcino emet monedes de plata i bronze de l’usurpador Màxim

Bàrcino emet monedes de plata i bronze de l’usurpador Màxim (409-411).

Els temps prehistòrics i antics (fins el s. V) Països Catalans Política i institucions
409 Sueus, alans i vàndals asdings i silings entren a Hispània

Sueus, alans i vàndals asdings i silings entren a Hispània i s’hi estableixen com a federats.

Els temps prehistòrics i antics (fins el s. V) Món Política i institucions
410 Saqueig de Roma pels visigots d’Alaric

Saqueig de Roma pels visigots d’Alaric.

Els temps prehistòrics i antics (fins el s. V) Món Política i institucions
413 El rei visigot Ataülf instal·la la seva cort a Bàrcino

El rei visigot Ataülf instal·la la seva cort a Bàrcino.

Els temps prehistòrics i antics (fins el s. V) Països Catalans Política i institucions
414 Ataülf es casa amb Gal·la Placídia, filla de Teodosi

Ataülf, successor d’Alaric, es casa a Narbona amb Gal·la Placídia, filla de Teodosi i germanastra de l’emperador Honori.

Els temps prehistòrics i antics (fins el s. V) Món Política i institucions
416 Els visigots de Vàlia combaten els vàndals, els alans i els sueus

Els visigots de Vàlia, federats de Roma, són enviats a Hispània per combatre els vàndals, els alans i els sueus.

Els temps prehistòrics i antics (fins el s. V) Món Política i institucions
417 Persecució dels jueus a Magó (Maó)

Persecució dels jueus a Magó (Maó). Destrucció de la sinagoga i construcció sobre les restes d’una basílica cristiana.

Els temps prehistòrics i antics (fins el s. V) Països Catalans Política i institucions
418 Es funda el regne visigot de Tolosa

Es funda el regne visigot de Tolosa.

Els temps prehistòrics i antics (fins el s. V) Món Política i institucions
419 Màxim és novament aclamat com a august pels vàndals de la Gal·lècia

Màxim és novament aclamat com a august pels vàndals de la Gal·lècia. Derrotat a Bràcara (Braga, Portugal), Màxim és fet presoner i ajusticiat a Ravenna (422). Enfrontaments entre els vàndals asdings i els sueus.

Els temps prehistòrics i antics (fins el s. V) Món Política i institucions
419 Concili de Tàrraco

Els bisbes d’Ilerda i Osca, durant el concili de Tàrraco, han de respondre de les acusacions del monjo Frontó sobre suposades pràctiques priscil·lianistes.

Els temps prehistòrics i antics (fins el s. V) Països Catalans Política i institucions
426 Els vàndals saquegen les Balears

Els vàndals saquegen les Balears i continuen la seva marxa cap al sud d’Hispània.

Els temps prehistòrics i antics (fins el s. V) Països Catalans Política i institucions
429 Genseric forma el regne vàndal d’Àfrica.

Genseric forma el regne vàndal d’Àfrica.

Els temps prehistòrics i antics (fins el s. V) Món Política i institucions
430 Enfrontaments a Hispània entre els sueus i els cabdills romans

Enfrontaments a Hispània entre els sueus i els cabdills romans. Successius atacs sueus a Emerita, la Bètica, la Cartaginense i la vall de l’Ebre (430-449).

Els temps prehistòrics i antics (fins el s. V) Món Política i institucions
442 Evacuació romana de Britània, ocupada pels angles i els saxons

Evacuació romana de Britània, ocupada pels angles i els saxons.

Els temps prehistòrics i antics (fins el s. V) Món Política i institucions
447 Àtila, rei dels huns, forma un imperi a Hongria i els Balcans

Àtila, rei dels huns, forma un imperi a Hongria i els Balcans i organitza expedicions de saqueig a la Gàl·lia i al nord d’Itàlia, que s’aniran succeint fins a la seva mort el 453.

Els temps prehistòrics i antics (fins el s. V) Món Política i institucions
449 Ilerda és destruïda per incursions de sueus i bagaudes

Ilerda és destruïda per incursions de sueus i bagaudes.

Els temps prehistòrics i antics (fins el s. V) Països Catalans Política i institucions
455 Els vàndals, amos de la mar, ataquen i saquegen Roma

Els vàndals, amos de la mar, ataquen i saquegen Roma.

Els temps prehistòrics i antics (fins el s. V) Món Política i institucions
455 Els vàndals estenen el seu domini a totes les grans illes, incloent-hi Eivissa, Menorca i Mallorca.

Ja a Àfrica, els vàndals estenen el seu domini a totes les grans illes, incloent-hi Eivissa, Menorca i Mallorca.

Els temps prehistòrics i antics (fins el s. V) Països Catalans Política i institucions
456 Els visigots intervenen novament a la Península contra bagaudes i sueus

Els visigots de Teodoric II intervenen novament a la Península com a federats contra bagaudes i sueus (456-457).

Els temps prehistòrics i antics (fins el s. V) Món Política i institucions
466 La vall de l’Ebre passa a formar part del regne visigot de Tolosa

Amb Euric (466-486), la vall de l’Ebre i el litoral de la Tarraconense passen a formar part del regne visigot de Tolosa.

Els temps prehistòrics i antics (fins el s. V) Països Catalans Política i institucions
476 Fi de l’imperi Romà d’Occident

L’hèrul Odoacre deposa l’emperador Ròmul Augústul. Fi de l’imperi Romà d’Occident.

Els temps prehistòrics i antics (fins el s. V) Món Política i institucions
482 Clodoveu estén els dominis francs a la Gàl·lia

Clodoveu estén els dominis francs a la Gàl·lia a costa dels alamans, els visigots i els burgundis.

Els temps prehistòrics i antics (fins el s. V) Món Política i institucions
1 de febrer de 484 Concili de Cartago

Els bisbes catòlics de Mallorca, Menorca i Eivissa assisteixen, juntament amb vuit bisbes sards, al concili de Cartago convocat pel rei vàndal Huneric.

Els temps prehistòrics i antics (fins el s. V) Països Catalans Política i institucions
486 Clodoveu funda el regne franc

Clodoveu funda el regne franc i s’inicia la dinastia merovíngia.

Els temps prehistòrics i antics (fins el s. V) Món Política i institucions
493 Formació del regne ostrogot d’Itàlia

Amb el suport de l’emperador d’Orient, Teodoric intenta l’organització d’un regne pangermànic per mitjà d’aliances matrimonials.

Els temps prehistòrics i antics (fins el s. V) Món Política i institucions
500 Construcció de les esglésies de Santa Maria la Major i Sant Pere de Terrassa (segle VI)

Construcció de les esglésies de Santa Maria la Major i Sant Pere de Terrassa (segle VI).

L’edat mitjana (del 500 al 1499) Països Catalans Ciència i cultura
506 El visigot Alaric promulga la Lex romana visigothorum

El visigot Alaric promulga la Lex romana visigothorum, un compendi de dret per als seus súbdits romans.

L’edat mitjana (del 500 al 1499) Món Política i institucions
506 Conspiració a Tortosa a càrrec del líder Pere

El líder Pere és fet presoner pel rei visigot Alaric II i executat a Saragossa.

L’edat mitjana (del 500 al 1499) Països Catalans Política i institucions
507 Fi del regne de Tolosa

Els francs derroten els visigots al Campus Vogladense (Vouillé); és la fi del regne de Tolosa.

L’edat mitjana (del 500 al 1499) Món Política i institucions
507 Els dominis visigots de la Provença, Narbona, Tarraconense i Cartaginense es mantenen

Els dominis visigots de la Provença, Narbona, Tarraconense i Cartaginense es mantenen (507-526) gràcies al protectorat dels ostrogots de Teodoric, amos d’Itàlia.

L’edat mitjana (del 500 al 1499) Món Política i institucions
507 Els gots estenen el seu domini per la Tarraconense, la Cartaginense i la Bètica.

Els gots estenen el seu domini (507-567) per la Tarraconense, la Cartaginense i la Bètica.

L’edat mitjana (del 500 al 1499) Món Política i institucions
507 El rei il·legítim visigot Gesaleic és combatut prop de Barcelona pel general ostrogot Ibba

El rei il·legítim visigot Gesaleic és combatut prop de Barcelona pel general ostrogot Ibba.

L’edat mitjana (del 500 al 1499) Països Catalans Política i institucions
27 de novembre de 511 Mort del rei franc Clodoveu

Mort del rei franc Clodoveu després d’haver codificat la llei sàlica.

L’edat mitjana (del 500 al 1499) Món Política i institucions
516 Concili de Tarragona

Els bisbes d’Empúries, Girona, Elna, Terrassa, Barcelona, Saragossa, Cartagena, Tortosa i Vic assisteixen al concili de Tarragona.

L’edat mitjana (del 500 al 1499) Països Catalans Política i institucions
517 Concili de Girona

Al concili de Girona assisteixen set bisbes, però sense menció de les seves seus d’origen.

L’edat mitjana (del 500 al 1499) Països Catalans Política i institucions
523 Teodoric denuncia els abusos del sistema de recaptació

El rei ostrogot Teodoric, regent del regne visigot, denuncia els abusos del sistema de recaptació, fent-se ressò de les queixes dels provincials d’Hispània (523-525).

L’edat mitjana (del 500 al 1499) Països Catalans Societat i economia
526 Mort de l’ostrogot Teodoric el Gran; Amalaric, rei dels visigots

Mort de l’ostrogot Teodoric el Gran. Amalaric, rei dels visigots.

L’edat mitjana (del 500 al 1499) Món Política i institucions
527 Justinià I és el nou emperador de Bizanci

La pau amb els perses permet l’expansió bizantina per la Mediterrània. Durant el regnat de Justinià I es duu a terme la codificació del dret romà (Corpus Iuris Civilis).

L’edat mitjana (del 500 al 1499) Món Política i institucions
527 El bisbe Justinià construeix a València dues noves esglésies

El bisbe Justinià construeix a València dues noves esglésies i restaura les antigues (527-548).

L’edat mitjana (del 500 al 1499) Països Catalans Ciència i cultura
527 Segon concili de Toledo

Els bisbes de Terrassa i Urgell assisteixen al segon concili de Toledo.

L’edat mitjana (del 500 al 1499) Països Catalans Política i institucions
529 Inici de la independència del regne visigot d’Hispània

Creació del praefectus Hispaniarum, inici de la independència del regne visigot d’Hispània respecte de la tutela ostrogoda.

L’edat mitjana (del 500 al 1499) Món Política i institucions
531 Dualitat de poder a Hispània entre la noblesa militar germànica i els bisbes

Comença una etapa de dualitat de poder a Hispània entre la noblesa militar germànica i els bisbes, que no finalitzarà fins el 568 amb l’adveniment de Leovigild al tron.

L’edat mitjana (del 500 al 1499) Món Política i institucions
531 El rei Amalaric és assassinat a Barcelona

El rei Amalaric és assassinat a Barcelona.

L’edat mitjana (del 500 al 1499) Països Catalans Política i institucions
Llegir més...