i Atles electoral de la Segona República a Catalunya | enciclopèdia.cat

Atles electoral de la Segona República a Catalunya

Sumari de l’obra

Presentació

L’Atles electoral de la Segona República a Catalunya és una versió digital de l’obra del mateix nom de Mercedes Vilanova, publicada per Enciclopèdia Catalana el 2005, en versió bilingüe, català i castellà. La versió digital és només en català.

A més de vuitanta anys de distància, l’anàlisi de les consultes electorals de la Segona República permet una lectura nova. L’Atles ens acosta a les confrontacions d’on han sorgit les generacions actuals, els avis i els besavis de les quals eren en gran part analfabets.

A partir d’estadístiques i de diàlegs amb líders i militants i amb persones analfabetes que mai no havien estat tingudes en compte, es revisen tres aspectes dels comicis: la coherència de la ciutadania, la utilització de la llei i la influència del sexe, l’edat, la classe social o la cultura. L’enfocament multidisciplinari utilitzat posa en dubte alguns mites poc qüestionats fins ara, entre d'altres, que les dones fossin conservadores i seguissin el que deia l’Església o que el proletariat apostés frívolament per l’abstenció a fi d'enfrontar-se a la burgesia. L’Atles demostra que van ser els líders polítics els qui no van entendre la moderació de les majories ni la força de la llei electoral, i d’aquí van sorgir els moviments parlamentaris que van fer inviable la República i van precipitar al caos d’una guerra civil.

L’edició digital respecta el sumari i l’organització de l’obra en paper i la reprodueix en forma d’un arbre de navegació jeràrquic, de dues branques principals, que corresponen als dos antics volums.

La primera branca examina el vot en cadascuna de les convocatòries, amb una especial atenció a l’evolució dels sufragis i a la participació per circumscripció, comarca i municipi:

  • Eleccions municipals, 12 d’abril de 1931
  • Eleccions legislatives del 28 de juny de 1931
  • Segona elecció constituent del 12 de juliol de 1931
  • Eleccions parcials del 4 d’octubre de 1931
  • Referèndum de l’estatut de Núria, el 2 d’agost de 1931
  • Eleccions complementàries de l’11 d’octubre de 1931
  • Eleccions al Parlament de Catalunya del 20 de novembre de 1932
  • Eleccions legislatives del 19 de novembre de 1933 (el sufragi femení i la suposada abstenció llibertària)
  • Eleccions municipals del 14 de gener de 1934
  • Eleccions legislatives del 16 de febrer de 1936
  • Eleccions de compromissaris del 26 d’abril de 1936

La segona branca és dedicada a Barcelona ciutat per la seva forta personalitat, deguda a la consolidació de la capitalitat i a la immigració, que va originar una gran majoria obrera. L’Atles introdueix els conceptes de densitat de l’hàbitat i d'analfabetisme perquè dissenyen fronteres interiors i ofereixen una visió política i social inèdita. En projecta els resultats electorals sobre carrers, passatges, places, barraques i rasos, els mapes plasmen les concentracions poblacionals i els diversos matisos del teixit urbà. La utilització complementària d’estadístiques i entrevistes aproxima als motius de la participació individual i al comportament dels grans grups socials. Com a resultat es descobreix, entre altres coses, que la burgesia conservadora agrupada al voltant de la Lliga, propiciava l’abstenció dels obrers quan no podia comprar-ne els vots, i que la petita burgesia, liderada per Esquerra Republicana de Catalunya, no va promoure un partit de classe que hauria pogut consolidar el seu pacte amb el proletariat i potser evitar la guerra civil. D’altra banda, en comparar les eleccions de 1936 amb les celebrades després de la dictadura, el 1977, es comprova que ni el creixement de la classe mitjana ni la influència de la televisió van esborrar actituds o memòries, la qual cosa evidencia la sensatesa de l’electorat català. Malgrat els quaranta anys transcorreguts i la insistent propaganda franquista, es va mantenir la distribució espacial de les dues grans tendències polítiques, sens dubte perquè, a Barcelona, la implantació de les classes socials no havia canviat de manera radical.

En tots dos casos, l’anàlisi es basa en taules de dades i dades cartografiades, que al seu torn se sostenen amb uns apèndixs dels resultats de les vuit convocatòries.

Autora

Mercedes Vilanova

Catedràtica d’Història Contemporània a la Universitat de Barcelona, Creu de Sant Jordi 2005, i Premi Nacional d’Investigació 1990.
Llegir més...