Resultats de la cerca
Es mostren 2288 resultats
La València musulmana
La València musulmana, final del segle XI La ciutat islàmica de València nasqué d’un procés d’urbanització que s’inicià en època romana De fet, habitualment, la historiografia tradicional ha infravalorat l’abast real de la ciutat romana, considerant que només devia ocupar una extensió reduïda i localitzada entorn de l’actual catedral Intervencions arqueològiques recents han aportat elements per a noves hipòtesis sobre les dimensions reals de la ciutat durant aquest primer període Així doncs, se sap que la València del segle II devia doblar en extensió la ciutat republicana D’altra banda, tot…
Les sitges de Torre Llauder (Mataró)
Art romànic
Situació Camp de dolía d’època baix imperial, a la villa romana de Torre Llauder la villa va tenir continuïtat fins a l’edat mitjana R Manent A l’entrada de Mataró per la zona S, a la confluència de l’avinguda President Companys i el carrer de Roma, s’alça el clos arqueològic de Torre Llauder El topònim deriva d’una antiga torre de defensa homònima, adossada a una masia enderrocada al final dels anys seixanta, que hi havia en aquest indret Mapa 37-15393 Situació 31TDF535983 JFCR Sitges És un jaciment important, bàsicament d’època romana, bé que hi ha un nivell d’ocupació d’època…
saló
Art
Exposició pública periòdica, especialment de Belles Arts, sovint organitzada per una entitat o unes entitats oficials o paraoficials.
Instituïts de manera esporàdica el 1667 a París —al Salon d’Apollon del Louvre, d’on li ve el nom— seguint el moviment de revaloració social de l’activitat artística, el 1737 esdevingué biennal, fins que amb la Revolució fou anual Els criteris d’admissió d’obres seguits pels jurats provocaren controvèrsies, que el 1863 cristallitzaren en l’organització d’un Salon des Refusés i el 1884 amb la creació del Salon des Indépendants , institució lliure i sense jurats ni premis El saló oficial — Salon des Artistes Français — sofrí una important escissió de signe moderadament obert, el Salon de la…
atenció
Psicologia
Capacitat d’enfocar diverses parts d’una experiència de forma que es facin més vives, més clares, més exactes, més conscients, amb la qual cosa les funcions psíquiques són utilitzades en el grau més alt de llur capacitat de rendiment.
El grau d’atenció és variable, i el seu afebliment és causa d’errors Hi ha diverses classes d’atenció concentrada, distribuïda, voluntària, involuntària, etc Els factors que influeixen en l’atenció són molt diversos interns motivacions, interessos i valors del subjecte i externs propis de l’estímul com són el color, el moviment, la mida, etc El fenomen de l’atenció s’acompanya de modificacions sensorials, de la positura, del to muscular i del sistema nerviós central En l’infant l’atenció neix de l’interès pel que fa, és cultivada a l’escola en el sentit de continuïtat en el…
Escola Romana
Música
Nom donat al grup de compositors de mitjan segle XVI i el principi del segle XVII actius a Roma al servei de l’Església Catòlica.
La seva producció fou essencialment de música polifònica i litúrgica El principal compositor fou Giovanni Pierluigi da Palestrina, l’estil del qual influí poderosament en el dels altres compositors adscrits a aquesta escola Palestrina ocupà els principals càrrecs musicals de l’Església romana i contribuí a definir l’estil característic de la música d’església, el que amb el temps s’anomenà stile antico o palestrinià Aquest es caracteritza pel conreu de la música vocal sense acompanyament, amb una marcada tendència diatònica i un gran control de la dissonància, destacant sempre la fluïdesa…
Josep Canudas i Busquets

Josep Canudas
© Fototeca.cat
Aeronàutica
Periodisme
Pilot aviador, un dels propagadors de l’aviació a Catalunya.
Periodista esportiu i cofundador de l’ Aeroclub de Catalunya 1915, fou un pioner de l’aviació catalana El juny del 1917 obtingué el primer títol de pilot atorgat a Catalunya, a l’Escola Catalana d’Aviació, de la qual fou professor i pilot en cap 1920 i també director 1919 Fou el cap de la primera línia aèria comercial d’Espanya, Sevilla-Larraix Marroc, el 1921 Prengué part en la guerra del Marroc 1921-22, on obtingué el grau d’oficial d’aviació Durant els anys vint feu nombroses excursions aèries per impulsar la creació de nous aeroclubs Fundà la Penya de l’Aire març del 1923, branca…
,
Islàndia 2014
Estat
Al final de l’agost, l’erupció del volcà Bárðarbunga al sud del país va encendre les alarmes per l’emissió concentrada de diòxid de sofre i el risc de cendra que pogués afectar l’espai aeri europeu El precedent del 2010 amb el volcà Eyjafjallajökull –que va provocar el tancament de l’espai aeri i va afectar deu milions de passatgers d’arreu d’Europa– va fer extremar les precaucions durant tres setmanes, si bé aquest cop no va tenir finalment el mateix desenllaç En el pla polític i financer, el nou Govern de centredreta va donar continuïtat a la política de benestar i fermesa…
Porta d’entrada de les infeccions
Patologia humana
És anomenat porta d’entrada d’una infecció el teixit o òrgan de l’hoste en què els agents infecciosos s’estableixen inicialment En la majoria dels casos, els gèrmens se situen primerament en la superfície externa o interna de l’organisme, és a dir, la capa de teixit epitelial que cobreix la pell i les mucoses respectivament Així, les portes d’entrada més freqüents són la pell, la cavitat bucofaríngia, la mucosa broncopulmonar, les mucoses digestives, les genitourinàries i la conjuntiva ocular Diàriament nombrosos microorganismes continguts en l’aire, l’aigua o els aliments,…
Anatomia del sistema endocrí
Anatomia humana
El sistema endocrí es compon de diversos òrgans situats en diferents zones del cos que, llevat de les excepcions, no tenen continuïtat o connexió anatòmica directa entre si, per bé que formen, en conjunt, una unitat funcional Tant en la seva situació corporal com en les característiques anatòmiques, cadascun dels òrgans que componen el sistema endocrí presenta determinades particularitats que el diferencien marcadament de la resta Tanmateix, però, tenen algunes similituds especials des del punt de vista histològic, és a dir, pel que fa a la composició dels seus teixits, ja que…
la Plana
Conreus d’horta a la Plana, prop del delta ddel Millars
© Fototeca.cat
Nucli
Nucli de la regió de Castelló, que comprèn les comarques de la Plana Alta i la Plana Baixa, amb una superfície que supera els 1.500 km2.
Oberta a una façana marítima d’uns 70 km entre la serra d’Irta i la d’Almenara, arriba per l’interior a Talaies d’Alcalà, la rambla de la Viuda afluent del Millars per l’esquerra i la serra d’Espadà Les terres perifèriques apareixen fragmentades en contrades i rodalies, que fan de transició a les comarques circumdants Així, la serralada del Desert de les Palmes presenta alguns caràcters del Baix Maestrat el pla de l’Arc, de l’Alt Maestrat i l’Alcalatén la serra d’Espadà, que accidenta la rodalia d’Onda i la vall d’Artana, de l’Alt Millars i l’Alt Palància Només amb el Camp de Morvedre la…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 29
- 30
- 31
- 32
- 33
- 34
- 35
- 36
- 37
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina