Resultats de la cerca

Des del 1285, després d’haver estat capturat durant la incursió de Pere II de Catalunya-Aragó a Perpinyà, estigué empresonat a Torroella de Montgrí i a Barcelona, fins que en fugí La seva amistat amb Lluís de Nàpols, bisbe de Tolosa, iniciada a Perpinyà el 1295, li desvetllà una poderosa vocació religiosa, que l’induí a renunciar la successió i el matrimoni amb Caterina I de Courtenay, emperadriu titular de Bizanci Estudià a París Prengué l’hàbit franciscà el 1299 al convent de Sant Francesc de Perpinyà, i hi fou enterrat

Hom pensa que, arran de la revolta i destitució d’Unifred I, Carles el Calb pogué encomanar-li el 862 la regència del comtat d’Empúries, a la qual ell associà el seu germà gran Delà Fins i tot és possible que el sobirà volgués investir-lo amb el comtat de Barcelona, car el mateix any 862 lliurà un conjunt de béns fiscals del Montseny a un comte Sunyer no ben identificat A vegades s’ha dit també que la investidura d’Empúries a favor de Sunyer pogué fer-se més tard, el 878, com a conseqüència de la liquidació dels honors de Bernat de Gòtia El cert és que Delà i Sunyer són documentats a Empúries…

Fou un dels primers de la seva professió que es traslladà a les fonts d’origen com a mètode per a establir una literatura comparada Així, recorregué Europa, penetrà a l’Àsia i arribà fins a Amèrica, que descobrí literàriament al seu país És autor d' Histoire littéraire de la France avant le XIIe siècle 1839, La Grèce, Rome et Dante 1848, Histoire romaine à Rome 1858, etc

Succeí el seu pare el 1343 i romangué sota tutela fins el 1349 dos anys abans fou ocupat Chieri Mitjançant acord amb Joan II de França, i prèvia renúncia de les pretensions de Savoia sobre el Delfinat, Amadeu VI prengué possessió del Gex i Faucigny 1355 adquirí per compra el Vaud 1359 Prestà vassallatge a l’emperador Carles IV, que el nomenà vicari imperial en territori de Borgonya Amb una política hàbil i sense escrúpols, aconseguí d’ocupar el Piemont 1360 el retornà en feu sota condicions inacceptables i hi fomentà discòrdies familiars finalment, n'obtingué la regència 1368 Realitzà una…

Insensible a l’amor de les donzelles i de les nimfes que l’estimaven entre les quals Eco , s’enamorà de la pròpia imatge, reflectida en una font, i morí víctima d’una vana passió i es transformà en la flor que porta el seu nom Aquest mite, originari de la Beòcia, és contat per Ovidi a les Metamorfosis llibre III, i sovint apareix com a tema en diverses obres artístiques pintures pompeianes, etc

En fou membre destacat Gedeó , durant la judicatura del qual absorbí diversos clans i es convertí en una de les dotze tribus

Professor de llengua castellana a Pau, era psicoanalista de formació, i impartí cursos de psicologia i comportament de grups a la Universitat de Pau Fou membre de la Société Française de Psychothérapie Psychanalytique i de la International Association of Group Psychotherapy A la Universitat Catalana d’Estiu de Prada dirigí la secció de psicoanàlisi de grups En el vessant literari, desenvolupà una àmplia activitat Treballà al Centre Dramàtic de la Universitat de Montpeller i dirigí durant quatre anys el Théâtre d’Essai de Pau El seu recull Espers de primavera fou distingit el 1961 al Concurs…

Conquerí Rètia 15 aC i Germània en tres campanyes en la primera 12 aC conquerí el territori dels frisons l’any següent ocupà el territori dels sicambris i cats i arribà fins al Weser l’any 9 aC, nomenat cònsol, arribà fins a l’Elba, però morí a conseqüència d’una caiguda de cavall Fou pare de Juli Cèsar Germànic i de l’emperador Claudi

El 1748 es casà amb lady Stafford Escriví una sèrie de contes lleugers, gènere de moda aleshores és autor de Lettres de la Marquise de au comte de 1734 , Les Égarements du coeur et de l’esprit 1736 i Le Sopha 1745

Llicenciat en lletres i diplomat a l’École du Louvre, a París fou deixeble d’Amédée Ozenfant A Barcelona 1927 collaborà en la decoració de l’exposició del 1929 Fou corresponsal a París 1930 de Mirador i L’Instant Capità republicà, el 1939 s’exilià a Veneçuela, on fou professor de belles arts i escenògraf Recorregué Amèrica, i s’installà a París el 1955 Exposà sol des del 1928 a Barcelona, París, Caracas, Santiago de Xile i Buenos Aires Té obres en museus de Barcelona, Caracas i Olot Collaborà en periòdics americans i francesos Publicà Mallorca —amb el seu oncle— 1927 i llibres sobre…