Inicià els seus estudis de violí amb Vicent Tàrrega —germà de Francesc Tàrrega—, i posteriorment estudià a València, amb Joaquim Monzonís. Rebé una una beca de la Diputació de Castelló i entrà al conservatori de París (1920) on estudià amb A. Brun i É. Schwartz. El 1926 aconseguí la Primera Medalla Internacional de Violí de l’Escola Superior de Música i Declamació de París, de la que fou nomenat professor posteriorment.
Establert a Castelló, el 1932 fundà el conservatori de Castelló de la Plana, junt amb Vicent Asencio, i a més de fer de professor el dirigí fins al 1936.
El 1943, guanyà les oposicions per a violí solista de la nova Orquestra Municipal de València, on s'hi està fins al 1972. Posteriorment passà a la del Liceu de Barcelona (1972-76). Feu molts concerts per la Península i a l’estranger, incloses les sales Pleyel i Gaveau de París i el Cranz-Hall de Liverpool. També participà amb una empresa de concerts sud-americana en una gira per l’Argentina i Xile (1948) i formà part de l’Orquestra Nacional d’Egipte (1962-63). Durant aquests anys dirigí també l’Escola Municipal de Música d’Alcoi.
Fou col·laborador de la revista Buris-ana, butlletí de l’Agrupació Borrianenca de Cultura.
Escriví algunes composicions per a piano, i les obres Escenes d’infants, Llegenda mora i Suite per a orquestra, entre d'altres, i publicà un mètode per a l’estudi del violí.