El wagnerisme

El Gran Teatre del Liceu de Barcelona, F. d’A.Soler, 1845, J.O. Mestres i M. Garriga, 1845-47, i J. Mirabent, 1861-62.

ECSA / GC-P

Els ambients musicals catalans a mitjan vuit-cents desconeixien qualsevol proposta operística que no fos el lleuger belcantisme arribat de mans de Gioacchino Rossini al final de la segona dècada del segle XIX, continuat per compositors com Ramon Carnicer (1789-1855) i Vicenç Cuyàs (1816-1939), i consumit per directors i públic en general. Aquesta constant reiteració de les òperes italianes d’autors com Vincenzo Bellini, Gaetano Donizetti, Saverio...