Introducció

Catalunya és un país esportiu, i això no és cap casualitat. Quan a la darreria del segle XIX es van posar les bases de l’esport modern, la societat catalana estava fent, amb tots els conflictes i contradiccions que es vulgui, una aposta per la modernització social, que en bona part s’emmirallava en una Europa que era el model que calia imitar. L’esport formava part d’aquest desig de modernitat, que uns pocs pioners van intentar introduir perquè creien que millorava la societat, més sana físicament i més preparada per assolir nous reptes. L’esport, doncs, era un símbol més de novetat, que la societat catalana va assumir amb relativa rapidesa. Des d’aleshores han passat molts anys, i en l’actualitat l’esport és una activitat importantíssima, amb un enorme ressò social. Ha generat una potent estructura associativa pròpia; té milers de practicants, alguns dels quals s’han professionalitzat; s’ha introduït regularment a l’ensenyament; és un element fonamental dins l’àmbit dels espectacles públics; genera importantíssimes audiències en els mitjans de comunicació, que han promogut una especialització esportiva; forma part dels programes de promoció de la salut; té una dimensió econòmica innegable; les administracions públiques han vist la necessitat d’articular polítiques sobre el fet esportiu; ha despertat l’interès dels creadors, i hi ha professions que han creat especialitzacions, com la medicina, l’arquitectura o el periodisme. Tot plegat, impensable fa cent vint o cent trenta anys, però avui assumit com un fet natural en la societat actual.

Curiosament, aquesta rellevància evident per a tothom no s’ha correspost amb una preocupació proporcional per estudiar aquest fenomen i les seves conseqüències. Tenint en compte aquest context, l’Enciclopèdia de l’esport català vol oferir una obra d’infraestructura cultural que posi en valor la trajectòria històrica i la realitat actual de l’esport català. Una obra que vol recollir de manera sistemàtica el ric i complex món de l’esport, amb una forma àgil de consulta sobre les persones i institucions més representatives, i que sigui una base de dades útil no solament per als mateixos protagonistes del fet esportiu, sinó també per als periodistes o investigadors en les seves recerques. En aquest sentit, la inexistència fins ara d’una obra de referència com aquesta era una mancança que l’esport català no es podia permetre. Ara, l’Enciclopèdia permet reconèixer els pioners, fer una radiografia de l’actualitat i crear una base d’informació que ben segur que potenciarà els estudis del futur.

És evident que la presència de l’esport en la nostra societat és intensíssima i molt variada, i en conseqüència difícil de reflectir amb total equitat. Aquesta obra considera l’esport en un sentit ampli, de manera que no podem perdre de vista que sota aquesta denominació s’hi encabeixen activitats prou diferenciades, des de les que impliquen preferentment competicions individuals fins a les que s’organitzen per equips; els esports a l’aire lliure o els que es fan en recintes tancats; els de pilota o els d’aigua; les pràctiques que utilitzen materials molt simples o aquelles altres en què l’equipament és molt sofisticat; les que figuren en el programa olímpic i les que no hi són; les que tenen una important tradició o les que s’han introduït més recentment; algunes pràctiques com el futbol o el basquetbol, de gran presència mediàtica juntament amb d’altres de molt minoritàries; o fins i tot aquelles que, com la petanca, atreuen molts practicants però no tenen un seguiment mediàtic. Més encara, en una activitat en què la competició és fonamental, és ben evident la dificultat de donar un tractament equilibrat a esports amb grans èxits però pocs seguidors, per contrast amb la munió d’equips de futbol que tenen una innegable rellevància local però un nivell competitiu discret. De fet, hem tingut en compte totes les especialitats que reconeixen les federacions catalanes i el Consell Català de l’Esport, des del futbol a l’atletisme, però també pràctiques molt poc conegudes i recents, com l’agility o el tamborí, o algunes que no tenen federació pròpia, com el surf o el criquet. Més enllà de l’estricte marc de les federacions esportives reconegudes, hem incorporat algunes expressions de la cultura tradicional que els darrers anys han fet un procés d’esportivització, de manera que comparteixen amb els esports reconeguts tant la importància de la destresa física com la pràctica competitiva, com és el cas de les bitlles i els castells. També hem volgut fer una aposta per introduir l’activitat esportiva de les persones que encaren la pràctica esportiva amb alguna limitació física o psíquica, i per això hom trobarà referències a persones i institucions de l’anomenat esport adaptat, que fa una funció social decisiva, malgrat que gaudeix d’escàs reconeixement públic.

Tanmateix, reduir l’esport als qui competeixen seria un error o una limitació molt notable. La dimensió que ha pres l’esport en la nostra societat faria incompleta una aproximació enciclopèdica que no tingués en compte les activitats i professions que han acabat fent una mirada cap a l’esport. No hi ha dubte que la ciència i la tècnica han desenvolupat importants àmbits de coneixement aplicats a l’esport, en camps com la medicina esportiva, l’arquitectura (equipaments), la pedagogia, la psicologia, el dret i, més recentment, en àmbits de l’economia i la gestió. Tampoc no podríem reflectir el nostre esport si no tinguéssim en compte el periodisme esportiu, i igualment si no valoréssim les creacions artístiques, ja siguin literàries o de les arts plàstiques, inspirades en el fet esportiu.

Totes aquestes consideracions fan molt complexa una aproximació global al fenomen esportiu; però és precisament aquest repte l’estímul fonamental per tirar endavant aquesta Enciclopèdia de l’esport català. El repte esdevé més gran si tenim en compte que és la primera vegada que es fa realitat un projecte d’aquestes característiques, inèdit en l’àmbit català. De fet, tampoc no hi ha en el món una enciclopèdia que utilitzi el concepte ampli d’esport que proposem, i que l’apliqui sobre un territori concret. Tot plegat ha fet del procés de construcció d’aquesta obra una experiència apassionant per a tots els qui hi hem participat, conscients del repte i de les dificultats, però amb la il·lusió i el propòsit decidit de vèncer els entrebancs i fer un salt qualitatiu en el coneixement de l’esport català.

Per a tirar endavant un projecte d’aquestes característiques, s’ha hagut de consultar una documentació molt diversa. Tot i que els darrers anys ha anat sorgint una incipient bibliografia sobre la matèria que ens ocupa, certament en massa casos és mediatitzada per les commemoracions dels clubs o per fites específiques i no és prou sistemàtica, de manera que tenim un coneixement molt desigual, amb detalls en alguns aspectes i buits clamorosos en d’altres, amb moltes edicions privades difícils de localitzar. L’esforç de recopilació dut a terme durant anys per la Biblioteca de l’Esport ha estat, en aquest aspecte, un ajut inestimable per a aquesta obra. Tanmateix, com dèiem, la producció editorial ha estat limitada, i naturalment aquest fet ens situa davant una bibliografia molt parcial, que s’ha hagut de complementar amb la recerca directa en federacions, clubs i entitats, amb la consulta d’hemeroteques esportives, i en gran part entrant en contacte directe amb molts dels protagonistes, que han contribuït amb informacions puntuals a enriquir moltes de les biografies que es presenten referides als últims cinquanta anys. Cal dir que sense les noves tecnologies de la informació moltes de les dades recollides no haurien arribat a les nostres mans. La possibilitat d’accedir a informacions a través de les pàgines web oficials de competicions, federacions i clubs, o fins i tot d’alguns esportistes, juntament amb l’opció de contactar amb particulars a través de les xarxes socials, han permès arribar a múltiples informacions, que hem anat contrastant per tal de poder incloure-les en l’obra.

Presentació de l’edició impresa

Presentació de la Generalitat de Catalunya

Introducció

Presentació editorial

Equip editorial

Faceta cerca 1