Inicià els seus estudis universitaris a Salamanca i els amplià a la Universitat Complutense de Madrid. Es llicencià en dret i història de l’art i obtingué el títol de piano al Conservatori de Valladolid. Ha estat professor d’estètica i d’història de l’art i de la música al Conservatori de Música de Madrid (1971), i catedràtic d’estètica i història de la música al Conservatori de València (1978). Poc després fou nomenat sotsdirector del Conservatori de Música de Madrid, i del 1984 al 1997 n’ocupà la càtedra de musicologia. . Des del 1980 s’encarregà de la gestió cultural de la Fundació Joan March, que contribueix a l’expansió i difusió de la música i els músics contemporanis a Espanya. Fou deixeble de Federico Sopeña, de qui heretà un especial interès per l’estudi de la relació existent entre la música i les altres arts, a més de la capacitat d’observació de la història de la música des d’una perspectiva sociològica. Fou també un destacat especialista en la música espanyola del segle XIX i en Manuel de Falla, sobre l’obra del qual feu una detallada anàlisi, fruit de la qual publicà el Catálogo de obras de Manuel de Falla i el llibre Manuel de Falla y El amor brujo (1990). Membre fundador de la Sociedad Española de Musicología, el 1977, dirigí la Revista de Musicología entre 1978 i 1980. Escriví tamé en altres publicacions com a crític musical i com a assagista de diversos temes relacionats amb l’administració cultural i l’ensenyament musical.