Deixeble de V. Asencio, compaginà els primers anys de la seva formació musical amb els estudis de física. El 1970 es traslladà al Canadà i fixà la seva residència a Montreal. Fou allí on decidí dedicar-se exclusivament a la música i estudià amb A. Prévost i B. Mather. El seu interès es decantà progressivament cap a la música del sud-est asiàtic i estudià especialment el gamelan, conjunt orquestral característic de Java (Indonèsia). A partir del 1972 començà a impartir classes d’anàlisi de músiques d’arreu del món en diferents universitats canadenques. Aquest coneixement de la música no occidental acabà influint la seva obra. Aquesta entroncà, en un principi, amb el postimpressionisme i, més tard, amb el dodecatonisme, sobretot el de W. Lutoslawski i G. Ligeti. Totes aquestes influències, juntament amb la de les estructures melòdiques i rítmiques de les músiques asiàtiques, convertiren Evangelista en una personalitat atípica dins del panorama musical del País Valencià. Entre les seves obres destaquen les composicions de cambra Va-et-vient (1976), Motionless Move (1980), O Bali (1989) i O Niugini (1997), els ballets Rainbow (1981) i Rodolphe (1983), les obres per a piano Monodías españolas, i l’obra orquestral Airs d'Espagne (1992), Cancionero (2001) i Bali Symphony (2004), entre d'altres. Els darrers anys també composà les òperes Exercises de conversation et de diction française pour Étudians Américains (2000), sobre textos d'E. Ionescu, i Manuscrit trouvé à Saragosse (2001), bassat en la novel·la de J. Potocki. El 2019 rebé el premi Serge-Garant atorgat per la fundació canadenca Émile Nelligan.
Bibliografia
- José Evangelista, Editions Salabert, Paris 1993