Situació
Torre de guaita i de defensa estratègicament situada en un coll al peu del Canigó.
ECSA - Camara J.P. Joffre
La torre del Coll de la Porta, també dita de Vetera, és en una situació dominant (1 439 m) a l’est del puig de l’Estela i a la carena que, des del Canigó, davalla vers llevant pel pic dels Tres Vents, la serra del Roc Negre, el pic de la Gallinassa i el puig de Pèl de Ca, que forma la divisòria d’aigües entre les conques del Tec i la Tet. De fet, és situada en un punt trifini entre els municipis de Cortsaví, la Bastida i Sant Marçal.
Mapa: IGN-2449. Situació: Lat. 42° 30′ 34″ N - Long. 2° 34′ 42″ E.
Per a arribar-hi des d’Arles, cal agafar la carretera D-43 que en 8 km porta fins a Cortsaví. Continuant per aquesta mateixa carretera es pot pujar fins al coll de la Descàrrega (a 12 km de Cortsaví), des d’on s’agafa, a peu, un camí en direcció a llevant i s’arriba fins a la torre en uns 40 minuts (2 km d’escassa pujada). (EBP-JBH)
Història
Aquesta torre era, primitivament, denominada de la Porta, per tal com vigilava el pas del coll de la Porta (collum de Porta, en un document del 1194). Molt probablement la seva construcció —semblant a moltes altres de les mateixes característiques situades a la veïna comarca del Rosselló-, remunta als temps dels reis de Mallorca, a les darreres dècades del segle XIII. La torre estigué en mans del llinatge dels Cortsaví, ja que vers l’any 1325, Bernat III de So, baró de Cortsaví, fill de Guillem I de So i de Gueraua de Cortsaví, confià la castlania d’aquesta torre a Bernat de Tixà.
Al segle XV, en dos documents diferents, s’esmenta la turris vocata la Torre de la Porta i la Devesa de la Torra de la Porta.
Des de la darreria del segle XV és anomenada de Batera o Vetera, nom que ha perdurat. (JBH-EBP-PP)
Torre
Planta i secció d’aquesta edificació defensiva.
R. Mallol
Estat actual d’aquesta construcció militar que només conserva la seva meitat inferior.
ECSA - A. Roura
És una torre de planta circular de la qual resta, més o menys, la meitat inferior, fins a una altura (irregular) de 10 m. Li queda l’arrencada d’una volta, esfondrada, que era hemisfèrica. El diàmetre de l’espai intern és de 5 m i l’espessor del mur de 2, 50 m, de manera que el diàmetre exterior és de 10 m.
La porta —ara un simple forat— era situada a migdia i elevada a 3 m del sòl exterior. A l’interior i al costat nord, hi ha restes de la porta, d’arc de mig punt, i de l’escala dins el gruix del mur, que permetien l’accés al pis superior, ara desaparegut.
La gran alçada de la base, no accessible, fa pressuposar l’existència d’una cisterna sota la planta baixa, com en altres torres del mateix tipus. Són visibles els probables conductes d’abastiment d’aigua. A l’exterior, i a la banda meridional, hi ha restes d’un gran basament o banqueta de fonamentació.
La torre ha estat bastida amb un aparell de blocs calcaris. Alguns han estat tallats a manera de carreuons i altres només són escantonats. Es disposen amb certa uniformitat, lligats amb morter i petits rebles en els junts. Un espai gran del parament del costat de tramuntana resta totalment derruït.
Aquesta torre és d’una tipologia gairebé idèntica a d’altres del territori, com les properes de Cortsaví i d’en Mir, a Prats de Molló i la Presta.
La torre del Coll de la Porta (o de Vetera) és una veritable senya d’identitat del paisatge del Vallespir. Per la seva situació és albiradora d’un panorama immens, i des d’ella són visibles infinitat de fortaleses medievals, des dels castells i les torres de Montferrer i Cortsaví, que són als seus peus, a les contrades properes, fins a la Fenolleda i el Perapertusès, vers el nord, o les torres del litoral mediterrani, de la Maçana i Madaloc, vers llevant. (JBH-EBP)
Bibliografia
- Ponsich, 1980b, pàg. 77
- Pous, 1981, pàg. 106