Pertanyent a una família il·lustre, estudià humanitats a Nàpols. A Mallorca fou deixeble de Pere Daguí, a qui succeí en la càtedra de filosofia lul·liana el 1500. Hom el situa a la cort de Joan II, on mantingué una notable correspondència en llatí i en català amb altres humanistes, com ara Bernat Boïl —amic seu al qual introduí en la doctrina lul·liana—, Esperandéu Espanyol, regent de la càtedra lul·liana de Palma des del 1481, i Jeroni Pau. Aquest epistolari constitueix un dels corpus més reeixits quant a erudició clàssica i bíblica.
Defensor de la creença en la Immaculada Concepció, el 1487 participà en el certamen valencià convocat per Ferran Dies, en honor d’aquesta advocació mariana, amb poesies en llatí i en català, i escriví un opuscle teològic sobre el tema concepcionista. Deixà, igualment inèdits, el tractat místic De contemplatione, i un d’apologia del lul·lisme: Defensorium doctrinae B. Raymundi Lulli.
Bibliografia
- Vilallonga, M.: La literatura llatina a Catalunya al segle XV. Barcelona, Curial / PAM, 1993.