Vida i obra
Estudià dret a València. Exercí de periodista. Col·laborà en diversos diaris i en la revista literària El vers valencià. El 1942 s’incorporà com a subdirector del diari Las Provincias, del qual fou nomenat director (1949-58). Amb motiu del seu discurs “Valencia, la gran olvidada”, en ocasió de la proclamació de la fallera major l’any 1958, fou destituït del seu càrrec al diari i bandejat. Fundà i dirigí també el setmanari València-fruits i el diari Al Día, d’informació econòmica.
Fou pioner en la recuperació del català al País Valencià, així com també de l’interès per la història i la societat valencianes durant el franquisme. Com a assagista, publicà treballs de contingut polític, històric i cultural d’àmbit valencià, entre els quals cal esmentar Alma y tierra de Valencia (1941), Don Jaime el Conquistador, primer César hispánico (1945) i El tradicionalismo de un republicano: Vicente Blasco Ibáñez (1961) i Els nostres menjars (1978).
Ja en català, estrenà algunes obres teatrals, com Les Malaenes (1947), No n’eren deu? Apunt dramàtic inspirat en l’evangeli de Sant Lluc (1960), El milacre dels Milacres (1969) i Els cignes fora de l’aigua (1977).
En la seva única novel·la, Els horts (1972), descriví l’alta burgesia rural de les comarques centrals del País Valencià.
Conreà també la poesia. El 1955 guanyà la Flor Natural dels Jocs Florals de València amb el poema Arbres (publicat el 1957).
L’assaig Els Borja (1985), el llibre de records d’infantesa L’ullal (1986) i la narració Isaïes, profeta de Nadal (2008) foren publicats pòstumament. És net seu el biòleg i escriptor Martí Domínguez i Romero.
Bibliografia
- Escartí, V.J.; Pellisser, N. i Sansano, B.: Martí Domínguez i el seu temps. Algemesí, Germania, 1996.
- Pellisser, N.: Martí Domínguez i Barberà: la passió per la paraula. Ajuntament d’Algemesí, 2004.
- Pellisser, N. (coord.): “Dossier: homenatge a Martí Domínguez Barberà”, L’Aiguadolç, 32, 2006, p. 9-148.