Fou creat el 1947 amb el nom de premi Joanot Martorell, i l’any 1960 canvià el nom per l’actual. El premi fou lliurat durant la Nit de Santa Llúcia fins a l’edició del 2024, i l’obra guanyadora es publica l’any següent. Entre el 1982 i el 2017, Fundació Enciclopèdia Catalana copatrocinà la concessió del guardó. Del 2002 al 2017 Edicions Proa tingué en exclusiva la publicació de la novel·la guanyadora, i del 2018 al 2020 la publicació passà al Grup Enciclopèdia Catalana. El 2021 Edicions Proa recuperà de nou l’edició de les novel·les guardonades.
El novembre del 2025 s’anuncià que s’atorgaria dins de la Nit de les Lletres Catalanes, i que en aquesta nova etapa s’augmentava la seva dotació econòmica fins als 75.000€ i es reincorporava la categoria de finalista.
Relació de guardonats
| 1947 | Primera part, de Cèlia Sunyol |
| 1948 | El cel no és transparent, de M. Aurèlia Capmany |
| 1949 | no convocat |
| 1950 | no convocat |
| 1951 | El carrer estret, de Josep Pla |
| 1952 | La família Rouquier, de Xavier Benguerel |
| 1953 | Com ganivets o flames, de Josep M. Espinàs |
| 1954 | Estrictament personal, de Manuel de Pedrolo |
| 1955 | Incerta glòria, de Joan Sales |
| 1956 | La maroma, de R. Folch i Camarasa |
| 1957 | El mar, de Blai Bonet |
| 1958 | Un camí de Damasc, de Miquel Llor |
| 1959 | Animals destructors de lleis, de Ricard Salvat |
| 1960 | Viure no és fàcil, d’Enric Massó |
| 1961 | L’últim replà, de Josep M. Espinàs |
| 1962 | Balanç fins a la matinada, de Manuel de Pedrolo |
| 1963 | L’ombra de l’atzavara, de Pere Calders |
| 1964 | La visita, de Ramon Folch i Camarasa |
| 1965 | La derrota, d’Estanislau Torres |
| 1966 | El carrer de les Camèlies, de Mercè Rodoreda |
| 1967 | 39º a l’ombra, d’Antònia Vicens |
| 1968 | Un lloc entre els morts, de Maria Aurèlia Capmany |
| 1969 | desert |
| 1970 | Nifades, de Josep Maria Sonntag |
| 1971 | Fes memòria, Biel, de Vicenç Riera i Llorca |
| 1972 | L’enquesta del canal quatre, d’Avel·lí Artís-Gener |
| 1974 | Pinyol tot salivat, de Josep Albanell |
| 1975 | Un regne per a mi, de Pau Faner |
| 1976 | El temps de les cireres, de Montserrat Roig |
| 1977 | Coll de serps, de Ferran Cremades |
| 1978 | Un home qualsevol, de Jordi Carbonell i Tries |
| 1979 | La senyora, d’Antoni Mas |
| 1980 | L’espectacle, de Joan Mas i Bauzà |
| 1981 | Evangeli gris, de Vicenç Villatoro |
| 1982 | Christian, d’Antoni Pascual |
| 1983 | La teranyina, de Jaume Cabré |
| 1984 | Al meu cap una llosa, d’Olga Xirinacs |
| 1985 | Els colors de l’aigua, d’Isidre Grau |
| 1986 | Les primaveres i les tardors, de Baltasar Porcel |
| 1987 | Posicions, de Ricard Creus |
| 1988 | Retrat de Carme en penombra, d’Agustí Alcoberro |
| 1989 | desert |
| 1990 | Línia trencada, de Ferran Cremades |
| 1991 | El sol de la tarda, de Robert Saladrigas |
| 1992 | Cames de seda, de Maria Mercè Roca |
| 1993 | La salvatge, d’Isabel-Clara Simó |
| 1994 | Gràcies per la propina, de Ferran Torrent |
| 1995 | Els fantasmes del Trianon, de Nèstor Luján |
| 1996 | El misteri de Berlín, de Jordi Mata |
| 1997 | L’atles furtiu, d’Alfred Bosch |
| 1998 | El Quincorn: Una historia romàntica, de Miquel de Palol |
| 1999 | El Llibre de les Mosques, d’Emili Teixidor |
| 2000 | Sota la pols, de Jordi Coca |
| 2001 | No miris enrere, de David Castillo |
| 2002 | Purgatori, de Joan Francesc Mira |
| 2003 | La meitat de l’ànima, de Carme Riera |
| 2004 | La ciutat invisible, d’Emili Rosales |
| 2005 | El metall impur, de Julià de Jòdar |
| 2006 | Sayonara Barcelona, de Joaquim Pijoan |
| 2007 | Les senyoretes de Lourdes, de Pep Coll |
| 2008 | El nas de Mussolini, de Lluís-Anton Baulenas |
| 2009 | Se sabrà tot, de Xavier Bosch |
| 2010 | L’home de la maleta, de Ramon Solsona |
| 2011 | Crim de sang, de Sebastià Alzamora |
| 2012 | Plans de futur, de Màrius Serra |
| 2013 | Dies de frontera, de Vicenç Pagès |
| 2014 | L’àguila negra, de Joan Carreras |
| 2015 | La vida sense Sara Amat, de Pep Puig |
| 2016 | El setè àngel, de David Cirici |
| 2017 | Jo sóc aquell que va matar Franco, de Joan-Lluís Lluís |
| 2018 | Digues un desig, de Jordi Cabré |
| 2019 | Les amistats traïdes, de David Nel·lo |
| 2020 | L’aigua que vols, de Víctor García Tur |
| 2021 | Morir-ne disset, de Sergi Belbel |
| 2022 | Les nostres mares, de Gemma Ruiz i Palà |
| 2023 | Confeti, de Jordi Puntí |
| 2024 | Somiàvem una illa, de Roc Casagran i Casañas |