Resultats de la cerca

És soci del Centre Excursionista de Catalunya CEC Començà a escalar l’any 1965 Com a esquiador ha realitzat nombroses travessies i ascensions i collaborà en l’organització dels Rallis de Muntanya i Esquí del CEC És membre del Centre Acadèmic d’Escalada CADE, del qual fou president el 1978 Ha format part d’expedicions als Andes del Perú Operació Hirca, 1976, a l’Hindu Kush segon intent català al Saraghar, 1977, a l’Himàlaia indi Thalay Sagar, 1987 i, en tres ocasions, a l’Everest 1982, 1988, 1993 És autor documentals sobre l’Everest, el Thalay Sagar, l’Índia i el Nepal i ha participat en…

Fou un dels pioners del fotoperiodisme i un dels més destacats reporters gràfics del primer terç del segle XX Collaborà en El Día Gráfico 1910-36, Diari de Barcelona 1920-36 i La Vanguardia 1926-36, entre altres publicacions Formà part de l’Associació de la Premsa de Barcelona des del 1923

Vinculat a la secció de cinema amateur del Centre Excursionista de Catalunya, s’inicià com a director amb Ascensió al Cavall Bernat 1925 També cal destacar Retales deportivos 1931, Alpina I i II 1932 i El repórter mecánico Número 6 Los deportes al día 1933

S’inicià a Ràdio Barcelona de la Cadena SER 1984, però ha desenvolupat gran part de la carrera en mitjans televisius Ha estat reporter, presentador i editor de nombrosos programes de Televisió de Catalunya, on ha cobert esdeveniments com el ralli París-Ciutat del Cap o les proves de salts de natació dels Jocs Olímpics de Barcelona 1992, i ha retransmès partits de futbol del FC Barcelona Ha estat presentador de programes com Esport Club i Zona Champions , al canal Esport3

Conegut per la seva faceta de reporter gràfic, sobresortí durant la dècada de 1950 i principi de 1960 Començà la seva carrera a Mundo Deportivo Les seves fotografies illustraren nombrosos partits de futbol de tot l’Estat espanyol Treballà especialment per a Vida Deportiva i per al setmanari Destino El 1959 creà un equip de filmació amb Carlos Pérez de Rozas i Juan Antonio Sáenz Guerrero que servia notícies esportives a Televisió Espanyola El 1965 rebé la medalla al mèrit esportiu a títol pòstum El mateix any s’instaurà el Trofeu Ramon Dimas de beisbol i posteriorment es convocaren alguns…

Durant la dècada de 1960 fou reporter gràfic en revistes com Sábado Gráfico , Discóbolo i Velocidad , entre d’altres Fundà el seu laboratori fotogràfic 1968-95 i s’especialitzà en fotografia esportiva Feu el seguiment de diversos equips catalans de futbol i bàsquet, així com d’altres esports com ciclisme, automobilisme, rugbi, natació o waterpolo, en ocasions amb la collaboració del seu germà Rafael Realitzà múltiples exposicions, i part del seu fons està dipositat al FC Barcelona i a l’Arxiu Nacional de Catalunya Collaborà en publicacions com Mundo Diario , Dicen,  Record, Barça  i RB Fou…

Practicà el tennis de taula, rem, esgrima, boxa, tennis, futbol, golf i ciclisme El 1945 publicà un manual per a aprendre a jugar a tennis de taula, esport en què destacà com a jugador del PPC Tívoli i l’Associació Condal a primera categoria També fou remer del Club Natació Barcelona i jugador de golf Formà part del comitè organitzador dels Jocs Mediterranis de Barcelona 1955, i fou l’autor del llibre Barcelona, deporte y turismo Fundà i presidí l’Associació de Periodistes Esportius Catalans Jugadors de Golf Alhora, impulsà el campionat de golf organitzat per a periodistes l’any…

Vida Fill de l’escenògraf Pere Queraltó Pintor i decorador professional, és repòrter fotogràfic, cinematogràfic i videogràfic, i coautor dels dos volums d’ Històries illustrades de Sarrià 1997-98 Com a cineasta amateur començà filmant cintes de viatges a la dècada del 1950, i el 1968 s’inicià com a amateur El seu film més notori és Els raiers 1972, Finita Umbert, medalla d’argent en documentals al XXXVI Concurs Nacional de Cinema Amateur 1973, entre altres premis Fou president durant tretze anys de la Secció de Cinema Amateur del CEC i cap del gabinet fotogràfic de la revista Otro Cine…

La immediatesa de tot el procés és un dels trets indicatius del fotoperiodisme en general i de l’esportiu en particular El fotoperiodisme esportiu és deutor de dos factors sense els quals no hauria estat possible el tecnològic i el sociològic El desenvolupament del fotoperiodisme esportiu, com tot el fotoperiodisme en general, ha estat marcat pels avenços de la tècnica tant pels de la fotografia pròpiament dita, com pels de la fotocomposició i la capacitat tecnològica dels diaris per gravar les imatges sobre paper Al mateix temps, la conversió de l’esport en un fenomen de masses durant la…