Resultats de la cerca
Es mostren 6 resultats
cinerària
Botànica
Jardineria
Planta herbàcia perenne, de la família de les compostes, molt tomentosa, de tiges erectes, subllenyoses a la base, que fan de 30 a 60 cm d’alçària, fulles pinnatipartides de segments obtusos i lobulats, i capítols grocs agrupats en corimbes composts.
Es fa en arenys i rocalls del litoral És molt conreada en jardineria
cargolí de nacre
Malacologia
Mol·lusc gastròpode marí, de la subclasse dels prosobranquis, del grup de les baldufes, de petites dimensions, amb la part interior de la conquilla molt nacrada.
Viu a les vores costaneres i és molt abundant a quasi totes les mars
la Dama de Baza
La Dama de Baza
© Fototeca.cat
Escultura funerària ibèrica trobada el 1971 en una necròpolis turdetana.
Datable al segle IV aC, sembla evident que servia d’urna cinerària Es conserva al Museo Arqueológico Nacional de Madrid
compostes
Panigroc
Luigi Rignanese CalPhotos (cc-by-nc)
Botànica
Família de sinandres integrada per unes catorze mil espècies d’aspecte molt divers: herbàcies anuals o perennes, arbustives, arbòries, enfiladisses.
Les flors, pentàmeres, poden ésser actinomorfes o zigomorfes sovint coexisteixen ambdues menes de flors en una mateixa inflorescència, hermafrodites o unisexuals, amb el calze substituït per pèls o per palletes que constitueixen després el villà del fruit Les flors gairebé sempre es reuneixen en capítols voltats d’un involucre d’hipsofilles estèrils El fruit és en aqueni És una família pràcticament cosmopolita i la més nombrosa de les plantes superiors Inclou moltes espècies conreades, les unes per a l’alimentació humana o per a l’explotació amb finalitats industrials, les altres en…
gastròpodes
Organització general dels gastròpodes
© Fototeca.cat
Malacologia
Classe de l’embrancament dels mol·luscs.
Presenten el cos dividit en tres regions, el cap , la massa visceral i el peu , òrgan musculós i reptant que ocupa una posició ventral respecte a les altres dues regions Al cap hi ha dos parells de tentacles, a l’extrem d’un dels quals parells hi ha generalment els ulls, i a l’extrem de l’altre parell, els sentits del tacte i de l’olfacte La boca és apical, amb una llengua eriçada de pues anomenada ràdula La massa visceral, enrotllada en una espiral helicoide, sol ésser recoberta d’una closca univalva també enrotllada helicoidement, bé que aquesta closca manca en alguns llimacs, nudibranquis…
Bausén
Bausén
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de la Vall d’Aran, el límit del qual és bona part fronter amb la regió occitana de Comenge.
Situació i presentació El municipi de Bausén, de 17,72 km 2 , d’extensió, es troba a l’extrem NW de la comarca Limita amb els termes aranesos de Canejan E, Les E i S i amb els francesos de Luixon W i N i Fòs N Bausén és el municipi més septentrional de Catalunya S’estén a l’esquerra de la Garona, en el seu darrer tram de la Vall d’Aran, i comprèn la petita vall afluent del riu de Bausén L’àmbit territorial s’estén dins els límits següents a migdia, des de la confluència del riu de Bausén a la Garona prop del pont d’Era Lana el termenal segueix el curs del riu en direcció S-N fins a la…