Resultats de la cerca

Es formà a Llotja amb JMongrell Anà pensionat a Itàlia el 1927 Es presentà individualment el 1930 a Barcelona Conreà, sobretot, la figura i el retrat, dins un realisme acadèmic caracteritzat per un aire estàtic també féu muralisme El 1943 guanyà, amb Nu , la primera medalla a l’Exposición Nacional de Madrid Fou director de l’Escola de Belles Arts de Barcelona 1945-48, on exercí de professor fins a la seva jubilació La seva muller, Teresa Condeminas i Soler Barcelona 1905, també pintora, es formà a Llotja, i ha sobresortit en el nu femení, d’una gran perfecció formal i basat en el dibuix

Estudià al Seminari de Barcelona i a la Universitat Pontifícia de Salamanca Ordenat de sacerdot el 1946, posteriorment realitzà els estudis pedagògics a la Universitat de Barcelona, es diplomà a l’Escola Professional de Psicologia i obtingué l’especialització de professor de pedagogia terapèutica, que impartí a la mateixa Universitat des del 1967 fins a la jubilació Director del Seminari de Múrcia, també fou vicerector del de Tarragona A Barcelona, dirigí l’Escola Vilajoana i collaborà amb diverses institucions, com l’Institut de Pedagogia Terapèutica de Jeroni de Moragas, la Societat d’Ajuda…

El 1921 s’incorporà a la guarnició de Melilla, amb el grau d’alferes Arran de la seva participació a les campanyes militars del nord d’Àfrica, on fou ferit greument, obtingué moltes condecoracions també fou felicitat pel rei i ascendí a capità El 1931 fou nomenat capità dels Mossos d’Esquadra, càrrec que encara ocupava quan fou proclamada la República S'enrolà, el 1934, a l’expedició per a la conquesta d’Ifni, però en esclatar la Guerra Civil Espanyola no volgué sumar-se als sollevats Es traslladà a Talavera, on fou governador militar d’Almeria En plena guerra, lluità, com a tinent coronel,…

Amb estudis en els camps de la filologia, la sociologia i la música, és autor d’una obra literària extensa i s’ha dedicat també a la docència, la traducció, la gestió cultural i el periodisme Fou editor i director de la revista Saba Poètica , que es publicà els anys 1980-92, i collabora en diferents mitjans de comunicació Alguns dels seus articles han estat recollits en tres volums L’espai de la paraula 1990,  Encetar la poma Escrits sobre cultura 2008 i Tesselles Recull de textos sobre poesia 2025 En el camp de l’associacionisme i la gestió cultural fou president de la Federació Catalana d’…

Formada amb Josep M Llorens, s’ha especialitzat en el domini de la polifonia medieval catalana El 1977 obtingué el Premio Nacional de Musicología per la seva tesi doctoral, La música en la Casa Real catalano-aragonesa, 1336-1442 , publicada el 1979 Ha publicat també L’Ars Antiqua a Catalunya 1978 i La música medieval 1980

Autor d’historietes gràfiques, la seva tasca fou fruit de recursos propis encara que relacionables amb altres dibuixants tant catalans principalment Junceda com estrangers Hergé, Walt Disney, Hugo Pratt Collaborà a “TBO”, en els suplements infantils del diari “La Premsa”, a “Llaç d’Unió” i molt especialment a “Cavall Fort”, que des de la seva fundació inclogué els seus personatges “Jep i Fidel” i d’altres com “La Núria i en Jordi”, etc També illustrà una sèrie de narracions de Joaquim Carbó La casa sota la sorra, El país d’en Fullaraca , etc i les Aventures extraordinàries d’en Massagran ,…

Estudià a l’Escola de Bibliotecàries de Barcelona i el 1950 guanyà la plaça de bibliotecària a Sitges Biblioteca Santiago Rusiñol, on treballà fins al 1990, quan es jubilà Començà la collecció local amb l’ajuda de Ramon Planes i Izabal, va mantenir i augmentar el llegat Rusiñol, va tenir cura de les colleccions Utrillo i Semir, alhora que la biblioteca es convertia en l’escenari de la vida cultural sitgetana amb classes de català, conferències, etc El 1995 posaren el seu nom a una sala de la biblioteca L’any 1983 impulsà la creació de la segona biblioteca de Sitges, la Biblioteca Josep Roig i…

Els afiliats, en llur majoria joveníssims, eren obrers o dependents de comerç Entre els primers presidents es destaquen Pere Muntané, Josep Isern i Lluís Bru i Jardí En foren socis Josep Tarradellas, Enric Fontbernat, Jaume Casanovas, etc Hi predominava l’esquerranisme democràtic, amb independència dels partits, i l’adhesió a Francesc Macià, nomenat president honorari Durant la Dictadura es camuflà sota el nom d’Humorístic Club i s’infiltrà en els camps de la dansa, l’esport i el teatre La Falç s’adherí a l’Esquerra Republicana de Catalunya 1932, però se'n separà el 1933 i restà…

Vida i obra Religiós caputxí, ordenat de sacerdot el 1950, es llicencià en teologia a la Universitat Gregoriana de Roma el 1969 La seva forta personalitat, dins la línia de Teilhard de Chardin, fou discutida a causa del seu pensament religiós, sempre en recerca, i amb hipòtesis agosarades, tenyides sovint d’un llenguatge poètic Estudiós de les minories lingüístiques i nacionals, cregué sempre en la sobirania catalana i en la seva independència cultural, i es mantingué sempre compromès amb els problemes que afecten el món i les persones Sobre l’Església, es manifestà sovint amb una opinió…

La forma actual de la U és una evolució de la v La grafia u representa el fonema vocàlic /u/ en posició tònica i l’arxifonema /U/ en posició àtona, en tots els dialectes cub kúp, salut selút, muntanya muņtáne A vegades, forma part, sense valor fonològic, de seqüències gràfiques, com ara ‘gu’, ‘qu’ seguides de vocal palatal guiar giá, quisso kísu o, com a primer element d’un diftong creixent, quan aquelles seqüències van seguides de vocal no-palatal o en el cas de ‘gü’, ‘qü’ guany gwán, quatre kwátre, güellar gwelá, qüestió kwetió Pot comparèixer igualment com a segon membre d’un diftong…