Resultats de la cerca

'Meta Journal des traducteurs’ se centra en teories de la traducció, pedagogia, recerca en interpretació, estilística, estudis terminològics comparats, traducció automàtica i documentació Aquesta revista s’adreça principalment als traductors, els intèrprets i els terminòlegs, però també a totes les persones interessades per la llengua

Orígens i objectius La seva missió és planificar i coordinar la recerca, la normalització, l’emmagatzematge i la difusió de la terminologia en llengua catalana en relació amb les principals llengües de comunicació internacional, per garantir la disponibilitat de la terminologia catalana en tots els sectors de coneixement i d’activitat i per afavorir-ne l’ús El 1994 esdevingué un consorci integrat per la Generalitat de Catalunya, l’IEC i el Consorci per a la Normalització Lingüística Concebut el 1982 per la Direcció General de Política Lingüística, continua la tasca d’iniciatives anteriors,…

Llicenciada en filologia catalana 1989 i màster 1991 en lingüística aplicada per la Universitat de Barcelona Desenvolupà la seva activitat professional al TERMCAT Com a terminòloga, fou assessora dels llibres d’estil de “La Caixa” i de l’Ajuntament de Barcelona, sota la direcció de Joan Solà, i participà en la normalització de neologismes i en la revisió de part del lèxic especialitzat de la segona edició del diccionari normatiu de l’Institut d’Estudis Catalans 2007 Des de l’Àrea de Normalització del TERMCAT s’incorporà al Consell Supervisor, on esdevingué membre permanent en representació…

En el seu origen, hi tingué un pes determinant el conflicte derivat del secessionisme lingüístic impulsat per determinats grups de pressió al País Valencià, especialment a partir de la Transició Presidida per Ascensió Figueres Górriz  i, des de l'octubre del 2011, per reelegit al febrer del 2017, té la seu al monestir de Sant Miquel dels Reis Publica textos normatius, d’onomàstica i toponímia, diccionaris vocabularis i lèxics, manuals, documents de recerca, històrics i clàssics valencians Dels volums publicats, cal esmentar el Diccionari ortogràfic i de pronunciació del valencià 2006, un…

Llicenciada en filosofia i lletres 1969 i doctora en filologia romànica 1977 per la Universitat de Barcelona, de la qual ha estat professora 1970-90 i catedràtica de lingüística descriptiva de català 1990-94 Des d’aquest any exerceix la docència a la Universitat Pompeu Fabra, on també ha estat vicerectora d’investigació 1994-97, directora del Centre de Referència en Enginyeria Lingüística CREL 1998-2000 i directora de l’Institut Universitari de Lingüística Aplicada IULA 1994-2004 S’ha especialitzat en lexicologia, lexicografia i terminologia Ha participat en diferents projectes terminològics…

D’importància decisiva en tota la tradició filosòfica, l’estudi del signe ha estat fet des de perspectives i sota aspectes tan diversos com els gramaticals Aristòtil, metafísics escolàstica, nominalisme, sociològics Wundt, psicològics Locke, lògics Leibniz, Russell o terminològics Husserl De les diferents distincions establertes entre tipus de signes cal esmentar, d’altra banda, la feta per Sext Empíric entre signe suggestiu clarament associat amb la cosa significada el fum com a signe del foc i signe indicatiu no clarament associat, bé que relacionat naturalment el moviment…

La necessitat de sistematització dels termes científics i tècnics des d’una òptica extralingüística i universalitzant es féu patent a finals del segle XVII, però es desenvolupà sobretot amb l’enciclopedisme del segle XVIII i molt especialment en l’establiment de les nomenclatures de les ciències naturals Linné, Buffon La ràpida expansió de les ciències i les tècniques a partir de la revolució industrial del segle XIX, amb l’increment dels intercanvis d’informació que comportava, encara accentuaren més l’exigència de la normalització terminològica, sobretot per a les llengües estatals o…

L’inventari del lèxic català s’inicià a l’edat mitjana, amb els glossaris de mots llatins Deixant de banda els rimaris, el primer diccionari lexicogràfic és el Liber elegantiarum , de Joan Esteve 1489, i també tenen la finalitat d’ensenyar el llatí quasi totes les obres lexicals publicades fins al s XIX Es destaquen per llur interès lexicogràfic les adaptacions del diccionari de Nebrija a partir de la de Gabriel Busa, 1507 i el Vocabulario del humanista , de Llorenç Palmireno 1569, castellà, però que conté força mots catalans, així com el Thesaurus puerilis 1575, d’Onofre Pau, que se n'…

La terminografia segueix una sèrie de supòsits de base procedents de la teoria terminològica i, quan es duu a terme amb un objectiu normalitzador, ha de respectar una sèrie de recomanacions tècniques, formals i de procés de treball determinades internacionalment