Resultats de la cerca

Format al seminari de Barcelona i a la universitat pontifícia de Tarragona Ordenat l’any 1914, ja es destacà en l’organització del Congrés Litúrgic de Montserrat 1915 Fou professor d’iconografia i art sagrat al seminari de Barcelona 1916, director del Museu Diocesà i consiliari del Cercle Artístic de Sant Lluc 1921-60, on constituí els Amics de l’Art Litúrgic 1923 —que promogué diverses exposicions— i edità un anuari 1924, 1926 i 1929 Collaborà en la fundació del Museu del Vi de Vilafranca del Penedès, on promogué exposicions artístiques locals 1926 i 1928 Ajudà la revista vilafranquina d’…

A la Campània predominen els elements musulmans —voltes, arcs de ferradura, peraltats i entrecreuats, decoració exuberant—, com és palès a les catedrals de Caserta Vecchia segles XII-XIII i d’Amalfi 1266-68, claustre i a la casa Rufolo segle XIII, Ravello Sota el domini normand l’arquitectura a Sicília aplegà esquemes de l’anomenat romànic normand —planta basilical amb creuer molt remarcat i torres monumentals—, formes de l’art bizantí —cúpules sobre petxines, capitells, temes iconogràfics i ornamentació de mosaics— i tècniques d’origen musulmà —decoració de paviments, murs i voltes, de…

El patrimoni com a concepte cultural ha anat evolucionant Inicialment es parteix de la idea tradicional, sorgida de les revolucions burgeses, segons la qual el patrimoni és constituït per tot un seguit de béns que tenen el reconeixement oficial de la collectivitat Així, a determinats edificis o objectes se’ls atorga un valor especial i esdevenen els tresors més preciosos d’un poble o d’una cultura determinada i, per tant, han d’ésser preservats i llegats a les generacions futures Avui dia, però, la noció de patrimoni s’ha ampliat cap al conjunt d’elements que remeten a la…

Els orígens poden ésser situats en la influència de Cézanne i en l’aprofitament de certes solucions procedents d’arts primitius, com el dels negres i el dels polinesis Sembla que la denominació tingué origen en el comentari que féu Matisse davant el quadre de Braque exposat al saló de tardor de París el 1908, en definir com a cubs algunes de les formes utilitzades El crític Louis Vauxcelles adoptà el nom revista Gil-Blas , del 14 de novembre de 1908 en escriure sobre l’exposició de Braque a la galeria Kahnweiler, ús que després es generalitzà Malgrat tot, sembla evident que les bases del…

Les bufes primitives es punxaven amb una agulla per poder-ne extreure el color cap al s XVIII hom incorporava un tub al centre de la lligada, el qual permetia de treure la pintura sense malmetre la bufa, que hom recuperava per tornar-la a omplir A causa dels inconvenients de la putrescibilitat, hom intentà de substituir les bufes per uns cilindres metàllics amb èmbol de rosca, fins que posteriorment foren totalment desplaçades pel tub d’estany flexible, usat encara actualment

L’eina emprada per a fer el dibuix sol donar el nom a la mena de realització dibuix a la ploma, al carbó, etc Per a dibuixar és emprat material divers hom empra una eina molt primària, l’estilet, en dibuix preparatiu de retaules i pintura al fresc el material més corrent és el que és alhora l’eina i la pasta pictòrica llapis de grafit, de carbó o París, de sanguina, de colors, etc, diverses barretes naturals o produïdes artificialment grafit, punta d’argent, punta d’or, punta de plom, carbonet, estompa, sanguina, colors al pastel, a la cera, al guix, material que necessita una matèria…

Els primers símptomes d’aquesta crisi es troben implícits en figures com Cézanne i en certs aspectes de l’impressionisme Monet, Debussy, etc o del simbolisme Rimbaud, Lautréamont, Jarry i adquirí la plenitud del seu desenvolupament a partir de la Primera Guerra Mundial 1914-18 Els aspectes més notables d’aquesta crisi foren rebuig dels esquemes de cultura elaborats per la burgesia Belle Époque intent de destruir l’art tal com era entès tradicionalment recerca constant de noves formes d’expressió i d’assimilació de les altres cultures allunyades, geogràficament o temporalment inconformisme…

Un any més, i el 2014 ja va ser el tercer consecutiu, el principal esdeveniment en la projecció exterior de Catalunya va tenir lloc a l’interior de les fronteres del país De la mateixa manera que el 2012 i el 2013 les principals capçaleres d’arreu del món van girar la vista cap a Catalunya per informar de l’actualitat política, l’any de l’intent de referèndum d’independència del 9 de novembre no podia ser menys I, durant tot l’any, Catalunya va tenir una presència constant a les pàgines dels principals mitjans d’arreu, en una sèrie de reportatges que,…