Resultats de la cerca

Creada inicialment amb el nom de Societat del Cinema Europeu, el seu primer president fou Wim Wenders La seva activitat més destacada és la presentació anual dels Premis del cinema europeu, coneguts antigament amb el nom de Felix

Gutiérrez Larraya del 1930 al 1937 Hi collaboraren A Furnó Anfurso , M L Morales Felipe Centeno , I Polo, F X Gibert, L F Martínez de Ribera, J M Plaza, M Pérez de Somacarrera, J Palau, J M Amich i Bert Amichatis , J Sagré, J Virós, J Parellada, M Moragas, C A Màntua, J Ruiz de Larios, J Serra Oller, S Mistral, M Santos, S Gasch, A de Armenteras, L Gómez Mesa, À Ferran, M Villegas López, etc En sortiren 328 números Amb una bona presentació, oferí arguments generosos i retrats d’intellectuals interessats pel cinema Edità també fulletons enquadernables de novelles populars, números…

Fitxa tècnica PRODUCCIÓ Studio Films Barcelona GUIÓ JMCodina FOTOGRAFIA JSolà i Morales blanc i negre, normal INTERPRETACIÓ Bianca Valoris, Rosario Calzado, Silvia Mariategui, Josep Balaguer, Julián de la Cantera, Baltasar Banquells, Ramon Quadreny, Josep Ardèvol, Josep Argelaguès ESTRENA Barcelona, febrer del 1920, Madrid, 20021920 Sinopsi La societat secreta El Botón de Fuego vol fer la revolució i és responsable de l’assassinat d’un oficial de la guàrdia Un famós detectiu i la seva amiga s’encarreguen del cas però són capturats per la banda que inicia la revolució en un teatre de la…

Debutà com a director de curtmetratges Orchidégartneren 1977, Menthe-la bienheureuse 1979, Nocturne 1980, Den Sidste detalje 1981 i Befrielsesbilleder 1982, amb el qual es graduà l’any següent a l’Escola Danesa del Cinema Ha dirigit diversos llargmetratges, entre d’altres, Forbrydelsens element ‘L’element del crim’, 1984, Epidemic 1988, Europa 1991, Breaking the Waves 1996, Idioterne ‘Els idiotes’ 1998, el drama musical Dancer in the Dark 1999, guardonat amb la Palma d’Or a Canes, Dogville 2003, amb la qual guanyà el premi del Cinema Europeu al millor director, Manderlay 2005, Direktøren for…

Evolució Nasqué amb l’objectiu d’agrupar els cineclubs de Catalunya i altres territoris de parla catalana i potenciar el cinema com a fet cultural, facilitant els serveis necessaris d’assessorament, gestió, documentació i divulgació per a estendre el moviment cineclubístic L’any 1957 el Cineclub Monterols de Barcelona ja impulsà una Agrupació de Cineclubs de Catalunya, que durà només un any, davant la dificultat d’entendre’s amb una bona part dels cineclubs espanyols en el moment de la constitució de la Federació Nacional de Cineclubs FNC a…

Fernando Fernández fou el fundador d’una saga de fotògrafs comercials que adoptaren el pseudònim artístic de Napoleon, i operaren bàsicament a Barcelona, però també a Madrid, des del 1840 fins al 1960 aproximadament El seu fill Antonio Fernández Soriano, nascut prop d’Albacete - Barcelona 1916, es casà el 1850 amb Anne després Anaïs Tiffon Cassan, el pare de la qual tenia un local a la rambla de Santa Mònica de Barcelona, on muntà un famós estudi fotogràfic Fernando & Anaïs Napoleón El seu primer fill, Alejo Emilio Fernández Tiffon Barcelona 1851 – , formà societat amb els pares, i es…

Al principi les veus d’alguns realitzadors joves del Centro Sperimentale di Cinematografia s’aixecaren contra les imposicions de la censura feixista eco d’aquestes veus foren Ossessione 1942, de Luchino Visconti, Quattro passi tra le nuvole 1942, d’Alessandro Blasetti, i I bambini ci guardano 1943, del binomi De Sica-Zavattini El 1945, amb Roma, città aperta , de Roberto Rossellini, el neorealisme obtingué la carta de presentació en la història del cinema, i a partir d’aleshores es definí amb uns trets característics i uns noms clau Amb el neorealisme hom fugí de la buida…

Pioner de diversos esports a Catalunya, fou campió de rem i tir al blanc, però també practicà la natació, la lluita grecoromana i l’esgrima Fou vicepresident del Sportmen’s Club, president de l’Associació de Clubs de Futbol de Barcelona 1904-05 i cofundador d’ El Mundo Deportivo  1906 Home d’àmplia cultura, fou amic i amfitrió de Camille Saint-Saëns, Joaquim Malats i Enric Granados, amb els quals organitzà concerts a casa seva Fou colleccionista i pintor d’afecció Representava a Barcelona la casa Solvay, belga, i era membre de la Lliga Eugeni d’Ors el presentà com a model de català…

Vida Treballà amb un grup de teatre d’afeccionats d’Alella Maresme, i debutà professionalment el 1985 amb Pum Xirivicu de la companyia de teatre infantil La Trepa L’any següent protagonitzà el muntatge de Josep Maria Flotats, El despertar de la primavera , seguit de Lorenzaccio 1987, El misàntrop 1987 i El temps i els Conway 1992 El 1991 fou descobert pel director Antonio Chavarrías, amb qui treballà en el thriller Manila , que li valgué el premi d’interpretació de la Generalitat i el de l’Associació d’Actors i Directors El mateix any rodà Chatarra Fèlix Rotaeta i El llarg hivern Jaime Camino…

La creà el 1977 el crític, guionista i director Carles Balagué per impulsar els seus projectes com a realitzador, i els d’altres directors Produí els seus llargs Adela 1986 L’amor és estrany 1988, Les aparences enganyen 1991 i el seu curt Una setmana a la vida de 1985 i els curts d’altres Tie Break 1983, Enric Alberich F comme François 1985, Pilar Arévalo Quizá no sea demasiado tarde 1988, Txerra Cirbián i Abran las puertas 1993, Enric Miró Convertida en societat limitada el 1995, amplià la seva activitat amb la distribució de títols clàssics en versió original, la majoria dels quals són…