Resultats de la cerca
Es mostren 7 resultats
pseudomorfisme
Mineralogia i petrografia
Propietat segons la qual un mineral n’ha substituït un altre, però conservant la forma externa d’aquest darrer.
Aquesta substitució té lloc d’una manera lenta i contínua Un exemple típic de pseudomorfisme és la transformació de pirita en limonita, en què aquesta conserva les formes geomètriques de la pirita de vegades aquesta transformació no és total, i hom pot apreciar-hi, a l’interior, un nucli de pirita Un altre exemple és el de la leucita, que pertany al sistema regular per damunt de 600°C per sota d’aquesta temperatura passa al sistema tetragonal, però manté la forma externa del sistema regular
fluorapatita
Mineralogia i petrografia
Terme extrem de la sèrie de les apatites, de fórmula Ca5(PO4)3F.
És el mineral més corrent de la sèrie, i per això de vegades hom hi fa referència quan parla d’apatites El Ca pot ésser substituït parcialment per Sr, Mn, Ce i terres rares El color és totalment variable i depèn de les impureses Hom troba fluorapatites com a minerals accessoris en roques ígnies o metamòrfiques, i també com a element detrític en roques sedimentàries
clinoenstatita
Mineralogia i petrografia
Silicat de magnesi, MgSiO3.
Mineral que cristallitza en el sistema monoclínic Molt sovint el magnesi hi és parcialment substituït per ferro i calci Pertany al grup dels inosilicats, subgrup dels piroxens, que tenen llur estructura distribuïda en forma de cadenes La clinoenstatita prové de l’enstatita sotmesa a un escalfament per damunt de 1 050°C i refredada, després, ràpidament, cosa que li produeix un canvi d’estructura És pràcticament desconeguda en les roques terrestres, però hom n'ha trobada en alguns meteorits
espinel·la
Mineralogia i petrografia
Òxid d’alumini i magnesi, MgAl2O4
.
Mineral que cristallitza en el sistema cúbic en cristalls octaèdrics, sovint modificats amb l’hexàedre o rombododecàedre Es presenta també, sovint, en masses irregulars És molt coneguda la macla de l’espinella segons la cara de l’octàedre Té una duresa 7,5-8 i una densitat 3,58, que augmenta si el magnesi és substituït per ferro, zinc o manganès El color és molt variable, de vermell robí espinella a blau, verd, marró o quasi incolor Són, en general, minerals formats a alta temperatura
siderita
siderita
© Fototeca.cat
Mineralogia i petrografia
Carbonat de ferro, FeCO 3
.
Mineral que cristallitza en el sistema trigonal, en cristalls normalment romboèdrics o en masses de gra fi o gruixut La seva duresa és 4, i la densitat 3,96, però decreix a mesura que el ferro és substituït per magnesi, calci o manganès bivalent Presenta un esclat de vidre i un color groguenc o gris, i de vegades vermellós Els tons més foscs són deguts a l’oxidació parcial del ferro bivalent Hom pot distingir la siderita d’altres carbonats pel seu color i pel seu pes específic, i per la seva alteració, que la transforma en òxids de ferro La siderita és molt estesa i forma…
magnesita

Magnesita
© Fototeca.cat
Mineralogia i petrografia
Carbonat de magnesi, MgCO3.
Mineral que cristallitza en el sistema romboèdric Es presenta en masses de gra gruixut molt compacte És incolora o blanca i amb l’esclat com el del vidre La duresa és 4, i la densitat, si és pura, 3 El magnesi hi pot ésser substituït, en proporció variable, per ferro, la qual cosa dóna lloc a una sèrie completa, que arriba fins a la siderita La magnesita, anomenada també giobertita , és un dels principals minerals del magnesi Hom la fa servir per a fabricar totxos refractaris, ciment i paviments i per a preparar composts del magnesi La magnesita és un dels composts de magnesi de…
amfíbol
Mineralogia i petrografia
Grup de minerals de la classe silicats que, juntament amb els piroxens, formen el grup dels inosilicats.
Responen a la fórmula general A 2 B 5 Si,Al 8 O 2 2 OH,F 2 en la qual B pot ésser Mg, Fe, Al i Mn, i A pot ésser Ca, Na i K Llur estructura és composta per cadenes de tetràedres SiO 4 units entre ells per vèrtexs, i queden dos àtoms d’oxigen de cada tetràedre lliures per a enllaçar amb cations Les cadenes són dobles i infinites i estan lligades entre elles per cations resten, per tant, en una estructura d’exfoliació perfecta segons les cares del prisma vertical L’angle dels cristalls, de 124°, perfectament visible en el pinacoide bàsic, els distingeix dels piroxens, que el tenen de 56° Formen…