Resultats de la cerca

Tirador de l’Escola Gimnàstica Sant Miquel i de la Sala d’Armes Montjuïc, es proclamà campió de Catalunya 1991 en sabre Es retirà l’any 2010 i passà a exercir com a mestre d’armes dels mateixos clubs pels quals competí i del Centre de Tecnificació d’Esplugues de Llobregat Entre els seus deixebles més destacats hi ha Laia Vila, Ruben Gelida i Lucas Casanova És àrbitre internacional categoria B d’espasa, floret i sabre Presideix la secció d’esgrima de l’Escola Gimnàstica Sant Miquel des del 2005, i és el seu representant a l’assemblea general de la Federació Catalana d’Esgrima

Membre dels clubs Ferca San José de València i de la Sala d’Armes Montjuïc de Barcelona, es proclamà campió d’Espanya i de Catalunya júnior d’espasa 1988 Com a pentatleta fou campió d’Espanya júnior 1988, i per equips, representant la Comunitat Valenciana 1987, 1988 Amb la selecció espanyola participà en tres Campionats del Món júnior de pentatló modern 1987, 1988, 1989 És el director tècnic de la Federació Catalana de Pentatló Modern i representant de tècnics i àrbitres a la mateixa federació És tècnic de pentatló del Centre Català de Tecnificació Esportiva d’Esplugues de…

Fundat el 1996 pel mestre d’armes Fidel Font és l’únic club d’esgrima de la demarcació de Tarragona Especialitzat en espasa, aplica les tècniques de les arts marcials a l’esgrima Sobresurt en la vessant formativa i té un gran palmarès estatal i internacional en categories inferiors Entre els alumnes destaca Pau Roselló, campió del món i d’Europa cadet 2007, i Marc Font, internacional amb la selecció espanyola Els èxits del club feren possible que el centre de tecnificació d’Amposta inclogués aquest esport, fet que suposà la construcció d’una nova sala d’esgrima, inaugurada el…

Especialitzat en la modalitat d’espasa, s’inicià al club CS Tractorul Braşov i fou internacional amb la selecció romanesa L’any 2000 arribà a Catalunya de la mà de la Federació Catalana d’Esgrima FCE, on exercí com a mestre al Centre de Tecnificació d’Esplugues de Llobregat i als clubs Sala d’Armes Montjuïc i Club Gimnàs Llenas Des del 2007 és director tècnic de la federació catalana i membre del comité tècnic i de competicions de la federació espanyola També és àrbitre internacional categoria B d’espasa i floret, i autonòmic de sabre, i des del 2016, membre de la comissió d'…

Membre de la Sala d’Armes Montjuïc, del Pentatló Club Barcelona i de la Sala d’Esgrima Amposta, destacà en totes les categories en la modalitat d’espasa i es proclamà set vegades campió de Catalunya, una en categoria júnior 1984 i sis en sènior 1992-95, 1997, 1998 Fou internacional amb la selecció espanyola als Jocs Olímpics de Barcelona 1992 i Atlanta 1996, en cinc Mundials 1991, 1993, 1994, 1995, 1997 i en un Campionat d’Europa 1992 Els seus millors resultats foren la medalla de bronze individual aconseguida a l’europeu, la quarta posició per equips al Mundial del 1995, els diplomes…

Fou fundada el 4 de maig de 1922 amb el nom de Federación de Esgrima de Cataluña, per les sales d’armes de l’Ateneu Barcelonès, el Círculo Ejército y Armada, el Gimnàs Solé i el Tiro Nacional Tingué un precedent en l’Associació d’Esgrima de Barcelona, fundada el 1913 i que l’any següent obtingué el títol de “Reial” Aquest primer organisme federatiu prengué part en l’organització dels primers campionats d’Espanya 1916, en no existir encara una federació d’àmbit estatal, ni regional a part de la catalana El primer president fou Artemi Bordas El 1982, després del parèntesi franquista, recuperà…

El concepte tirar és emprat per a definir l’enfrontament en assalt de dos tiradors, és a dir, el que equivaldria en altres esports al terme jugar El combat té lloc sobre una pista rectangular, d’una amplada d’1,5 a 2 metres i una llargada de 14 metres, de superfície plana, i està dividit en assalts o matxs d’una durada determinada pel nombre de tocats i el temps Les competicions poden ser individuals o per equips, formats per tres esgrimidors titulars i un suplent, i hi ha diferents categories en funció de l’edat i del sexe dels participants, malgrat l’especial caràcter integrador de l’…