Resultats de la cerca

Aquest castell completament desaparegut, era situat al poble de Sant Vicenç de Calders, ara del terme del Vendrell, a la part més enlairada Moltes de les cases del poble són bastides amb les pedres del castell, el qual es degué arruïnar completament al principi del segle XVIII El terme de Sant Vicenç de Calders fou domini del monestir de Sant Cugat del Vallès des del primer moment de la repoblació d’aquest territori al segle X El castell de Sant Vicenç de Calders, diferent del castell de Calders, no apareix documentat fins al segle XI El 1047 l’abat de Sant Cugat va establir unes terres ermes…

El nucli de Bellvei, situat dalt d’un turó a llevant de Torrefeta, és presidit per una antiga casa senyorial, segurament continuadora d’un castell documentat des del segle XI L’indret fou conquerit pels comtes i bisbes d’Urgell a l’inici del segle XI, i una de les primeres mencions documentals del seu castell data del 1040, en què és citat entre les fortaleses pertanyents a la canònica de la Seu d’Urgell en l’acta de consagració de l’any 1040 Aquesta supeditació a l’església urgellesa es confirma en un document de l’any 1046-1047 en el qual el bisbe Guillem d’Urgell i els…

Situació Vista de l’església des del costat sud-est amb els absis romànics ornamentats amb lesenes i obertures de doble esqueixada J Pahissa L’església de Sant Cristòfol és situada dins del poble de Cunit, a la carretera de Tarragona a Barcelona per la costa, entre Calafell i Cubelles JCR-LICS-JAA Mapa 35-17447 Situació 31TCF856618 Història La primera referència escrita de Cunit és de l’any 991, en què s’esmenta el lloc de l’aigua de Cunit, prop del mar Tanmateix, la primera notícia documental de l’església no es troba fins el 1279 El 1363 el bisbe de Barcelona decretà la unió de l’església a…

Situació Vista general d’aquesta capella que depèn de la parròquia de Tellet ECSA - A Roura Aquesta capella és situada 5 km al sud-est del poble de Tellet, a la vora de la D-63, al costat de llevant Mapa IGN-2449 Situació Lat 42° 30’ 51” N - Long 2° 41’ 43,2” E Venint de Tellet per la carretera D-63 cal agafar un trencall a mà esquerra que mena directament al santuari PP Història La primera notícia sobre aquesta església és de l’any 1229, en què Guillema d’Oms llegà deu sous a Santa Maria del Roure Més tard apareix com a dependència de la parròquia de Tellet “ ecclesia S Mane de la Ruyra,…

Situació Vista de l’església des del sector de ponent J M Masagué Al vessant septentrional de la serra de Collserola, al sud-oest del terme de Sant Cugat, hi ha el poble i barri residencial de Valldoreix Sant Cebrià, l’església parroquial, és situada a l’extrem de llevant de l’àrea urbanitzada Se la coneixia, antigament, per Sant Cebrià d’Aqualonga A la cara nord de l’església hi ha, adossada, una antiga masia que és la residència del rector i la seu d’un petit museu Mapa 36-16420 Situació 31TDF222902 S’arriba a l’església a través del curt carrer de l’Església que neix a la carretera de…

Situació Decoració escultòrica de dues de les finestres geminades obertes al mur sud, segona a dalt i quarta a baix de ponent a llevant, que mostren ornaments de diferent estil ECSA - L Carabasa Aquest edifici es troba dins l’antic nucli de la Geltrú, vora l’església parroquial de Santa Maria de la Geltrú, de la qual només el separa un carreró estret dit de la Torre CPO Mapa 35-17447 Situació 31TCF932649 Història El primer document trobat fins ara que esmenta el lloc és una venda d’unes terres situades al terme del castell d’Olèrdola l’any 999, les quals limitaven a llevant amb un torrent que…

Situació Una vista de l’exterior de l’església des del costat sud-occidental Cal notar, a més de la robustesa de la construcció, la riquesa ornamental de les finestres i el petit comunidor aixecat al frontis de ponent, obra evidentment tardana F Tur L’església de Sant Esteve de Pedret pertany a un poblat de masies disseminades per les terres del nord-est del desaparegut estany de Castelló, a la conca baixa de la Muga Les terres són planes, amb espais ocupats per aiguamolls que són la pervivència de l’antic estany, i també ondulades per tossals de poca elevació A la vora de l’església hi ha…

Situació Fragment de la façana de ponent amb la vista del conjunt de la porta d’entrada al temple, del final del segle XII o del començament del XIII, l’escultura de la qual es relaciona amb les veïnes de Santa Maria de Lledó i de Santa Maria de Costoja F Tur L’església de Santa Maria de Cistella és la parroquial del poble homònim, que és situat en un ampli replà de les terres accidentades dels pre-pirineus empordanesos, a llevant del massís del Mont i a mà esquerra de la riera d’aquest mateix nom Es troba al bell mig del nucli de la població, a la plaça de l’Església Mapa 258M781 Situació…

La ciutat, regida pels oficials reials, visqué una llarga evolució vers l’autogovern des de la presa de consciència de la seva comunitat de veïns Aquest fou el primer pas en el procés d’obtenció de l’autonomia urbana en una trajectòria natural i evolutiva, que es realitzà gairebé sense intervenció de l’autoritat i amb escasses violències La primera organització de la comunitat el premunicipi Cal considerar en primer lloc els factors de cohesió interna que uniren els membres de la collectivitat i els donaren prou prestigi per iniciar una activitat política al costat de les autoritats, per…

Presentació geogràfica Mapa de les comarques del Tarragonès, Baix Camp i Alt Camp, amb les divisions de municipis, i les principals vies de comunicació El Camp de Tarragona és una unitat física i històrica que presenta una superfície total de 1 567,6 km 2 La seva forma recorda un triangle escalé limitat, per les bandes nord i oest, per tot un seguit de relleus muntanyosos, i per la banda sud-est, pel mar Dins aquest amfiteatre de muntanyes s’obre la plana, el Camp pròpiament dit El cert és que aquesta realitat física no té un contrapunt en l’àmbit humà, ja que el Camp de Tarragona es…