Resultats de la cerca
Es mostren 18 resultats
magisteri
Educació
Preparació dels mestres per als càrrecs docents en el nivell primari.
Bé que hom en coneix antecedents a l’edat mitjana escoles catedralícies, entitats de caire gremial, les escoles especials per a preparar mestres no sorgiren fins al s XVIII, com a conseqüència de l’obligatorietat de l’ensenyament que imposà la Revolució Francesa El s XIX representà el renovellament de les tendències pedagògiques i la florida de les escoles normals ensenyament normal
formació professional
Educació
Preparació de l’alumne en les tècniques de la professió per ell elegida.
Hom sol referir-se més específicament amb l'expressió "formació professional" a les titulacions no universitàries de tipus tècnic que es cursen en itineraris d’etapes i durada variables La formació professional ensenyament inclou, ultra les qüestions tècniques, les socials, econòmiques, empresarials i sindicals A l’Estat espanyol, durant el franquisme la llei d’educació del 1970 programà la formació professional, consistent només en les especialitats d’ electricitat, mecànica i administració, com l’alternativa tècnica al batxillerat El fracàs d’aquest model d’ ensenyament secundari aconsellà…
formació de mestres
Educació
Preparació científica i pedagògica dels mestres amb vista a acomplir llur tasca educativa.
Per a la formació dels mestres hom utilitza les escoles universitàries del professorat d’educació general bàsica A l’Estat espanyol, cada universitat disposa, a més, d’un Institut de Ciències de l’Educació ICE
grau
Educació
Primer cicle dels estudis universitaris d’acord amb la Declaració de Bolonya i el nou marc d’ensenyament superior a la Unió Europea.
Incorpora l’ensenyament bàsic i de formació general, juntament amb altres continguts adreçats a la preparació per a l’exercici d’activitats de caràcter professional L’objectiu és aconseguir la capacitació dels estudiants per a integrar-se directament en l’àmbit laboral europeu amb una qualificació adequada La superació del cicle dóna dret a l’obtenció del títol corresponent, amb la denominació que, en cada cas, acordi el govern La durada, d’acord amb els diferents estudis i experiències europees, haurà d’ésser d’entre els 180 i els 240 crèdits europeus
institut
Educació
Centre estatal d’ensenyament secundari.
A l’Estat espanyol aparagueren, a la segona meitat del s XIX, diversos centres promoguts per entitats privades o paraoficials que, sota el nom d' institut , impartien un tipus d’ensenyament, en matèries específiques, intermedi entre el primari i el superior Aquest nivell d’ensenyament, impartit també com a primer grau universitari, fou recollit en la seva especificitat per la llei d’ensenyament del 1845, en la qual hom reservava el nom d' institut per a uns nous centres estatals que havien d’ésser els únics amb dret a expedir el títol oficial d’ensenyament mitjà o secundari D’aleshores ençà,…
escola diferenciada
Educació
Escola separada per sexes, que pretén atendre els diferents ritmes de maduració i els diferents estils d’aprenentatge de nens i nenes.
Hi ha un debat sobre la conveniència d’educar els nens i les nenes conjuntament o separadament a la mateixa escola i a la mateixa aula La majoria dels centres practiquen la coeducació en escoles mixtes, però també hi ha escoles que proposen la separació i addueixen arguments sobre el potencial educatiu d’aquesta pràctica docent En alguns països europeus l’educació diferenciada és prohibida a les escoles públiques, si bé és una pràctica comuna a força escoles privades Els últims anys s’està reintroduint a Europa, a partir de països anglosaxons Els arguments a favor de l’escola mixta es…
Johann Heinrich Pestalozzi
Educació
Pedagog suís.
Influït per les idees de Basedow i de Rousseau —que li valgueren la presó per revolucionari 1766—, inicià un nou corrent pedagògic, que s’inscriu en l’anomenada escola activa , i que posà en pràctica en una escola per a nois pobres a Neuhof 1775 Més tard, nombrosos pedagogs Fichte, Herbert, Fröbel, Capponi, etc s’agruparen al seu entorn per aprendre'n directament les teories i els mètodes Refusà d’ocupar càrrecs públics per tal de dedicar-se a la docència i continuar les seves experiències Stanz, Burgdorf-Berthoud, Münchenbuchsee i Yverdon Exposà les seves idees a Über die Erziehung der armen…
Joan Profitós i Fontà

Joan Profitós i Fontà
© Escola Pia
Educació
Cristianisme
Religiós escolapi, pedagog i parvulista.
Biografia Després de cursar les primeres lletres als escolapis de la seva ciutat, entrà a l’Escola Pia i vestí la sotana a Moià el primer de novembre de 1906 i hi professà el 9 d’agost de 1908 Estudià la carrera eclesiàstica a Iratxe i Terrassa Fou ordenat de sacerdot el 14 de desembre de 1914 Des d’aquest any s’encarregà de la classe de pàrvuls al collegi Calassanci de Barcelona Hi veié la necessitat d’estudiar psicologia infantil i de treballar per al desenvolupament harmònic del cos i la ment de l’infant Foren autors preferits Claparède, Decroly i més tard Maria Montessori, quan aquesta…
Joan Triadú i Font
Joan Triadú i Font
© Fototeca.cat
Educació
Literatura
Escriptor, pedagog i activista cultural.
Vida Fill de pares obrers A setze anys obtingué el títol de professor de català, i el 1938 ocupà oficialment una plaça d’ensenyament primari a Granollers Ingressà a la Universitat de Barcelona 1939 i es llicència en llengües clàssiques l’any 1942 Durant el seu pas per la universitat començà l’activitat catalanista i antifranquista, orientada molt especialment vers la defensa de la llengua i la cultura catalanes, aleshores prohibides per la dictadura, causa en la qual s’uní a condeixebles, entre els quals hi havia Josep Palau i…
,