Resultats de la cerca
Es mostren 8 resultats
Domènec Moradell
Història
Militar
Militar.
Donzell, el 1639 era sergent major de la Coronela de Barcelona Combaté en la guerra de Separació participà en la batalla de Montjuïc i en el setge de Lleida publicà Preludis militars 1640, obra didàctica destinada a la formació de capitans naturals del país El 1674 fou traduïda al castellà per Jacint Ayom probable pseudònim de Jacint Moià
llibre d’Ester
Història
Llibre de l’Antic Testament, escrit probablement per un jueu persa vers el 150 aC.
El fet que l’obra, en la Bíblia hebrea, formi part dels llibres sapiencials indica la finalitat didàctica de l’autor illustrar els ensenyaments dels savis d’Israel sobre la sort final del just oprimit i la de l’orgullós perseguidor La versió grega, diferent de l’hebrea, és obra de Lisímac, jueu hellenista Gairebé totes les parts gregues afegides, deuterocanòniques, són recollides en la Vulgata
Mestres cantaires
Història
Poetes populars alemanys, sovint menestrals, dels s. XIV al XVI, que s’autodenominaven ‘mestres’ per tal de diferenciar-se dels seglars no instruïts.
Estaven organitzats en corporacions on la poesia era considerada una ciència amb regles molt estrictes Tot i ésser els successors de la poesia cortesana Minnesang , només tractaven de temes sacres i històrics amb finalitat didàctica Llur poesia tendeix a l’abstracció i a l’allegoria i s’aparta de la vida que els envolta Els més famosos són Heinrich von Meissen, considerat el fundador d’aquest moviment artístic, Hans Volz i Hans Sachs, que intentaren d’introduir innovacions mètriques i musicals El centre dels Mestres cantaires passà al s XV de Renània a Nuremberg i, més tard, a…
exemple
exemple El símbol lul·lià de l' Arbre de Ciència , segons el manuscrit del s XV de la Biblioteca Ambrosiana de Milà; la vuitena branca a l’esquerra correspon a l' Arbre exemplifical
© Fototeca.cat
Història
Fet, imatge, sentència, etc, que, en la temàtica didàctica general de l’edat mitjana, hom adduïa amb funció clarificadora i d’aproximació.
La predicació s’integrava dins aquesta temàtica Als Països Catalans existí un dipòsit comú d’exemples trets de la Bíblia, de les vides de sants, de les obres clàssiques o de les faules, etc, d’on procedeixen els usats per Vicent Ferrer, que tenen el caràcter típic de la faula animalística, i per Francesc Eiximenis, entre altres Caràcter més personal tenen els exemples de Ramon Llull, que ell anomena també recontaments o proverbis, al Llibre de meravelles i principalment a l' Arbre exemplifical quinzena part de l' Arbre de Ciència , on arriba a personificar els éssers més…
Francesc Carbonell i Bravo
Francesc Carbonell i Bravo
© Fototeca.cat
Història
Científic.
A disset anys es doctorà en filosofia a Palma Mallorca El 1789 es llicencià en farmàcia a Barcelona, i el 1795, en medicina a Osca, disciplina en la qual es doctorà a Montpeller el 1801 Estudià química i mineralogia a Madrid El 1805 es feu càrrec de la nova càtedra de química de la Junta de Comerç de Barcelona Durant l’ocupació francesa de la ciutat, continuà les classes a Palma amb els aparells de la Junta de Comerç que aconseguí de salvar Tornà a Barcelona 1816 i s’encarregà de nou de la seva càtedra de química fins el 1822, que fou nomenat catedràtic de química de la universitat tingué com…
Pau Milà i Fontanals
Pintura
Art
Història
Pintor i teòric de l’art.
Vida i obra Germà del filòleg i escriptor Manuel Milà i Fontanals , fou un dels introductors a Catalunya de l’escola pictòrica cristiana dels natzarens Fill i hereu d’hisendats de l’Alt Penedès, assistí durant cinc anys 1820-25 a les classes organitzades per la Junta de Comerç a la Llotja de Barcelona Pensionat per l’Escola de Nobles Arts, s’establí a Roma entre el 1831 i el 1841 per continuar la seva formació pictòrica Deixeble de Tommaso Minardi, a Roma adoptà les bases teòriques del purisme dels natzarens, al qual respon la seva escassa obra pictòrica i els nombrosos dibuixos conservats …
, ,
museu

museu Sala d’exposició del Museu del Càntir d’Argentona
© Museu del Càntir - Marc Duran
Art
Història
Lloc on hom conserva i exposa béns o espècimens als quals reconeix un valor cultural i un interès social.
El nom μουσεῖον designà, a la Grècia clàssica, el lloc connectat amb les Muses o les arts inspirades per elles Hom sap que al mont Helicó existí un museu que atresorava els manuscrits d’Hesíode i les estàtues dels protectors de les arts També hi hagué un museu a l’Acadèmia de Plató i al Liceu d’Aristòtil Amb tot, el més famós de tota l’antiguitat fou el d’Alexandria, fundat per Ptolemeu Sòter seguint la indicació de Demetri de Falèron, deixeble de l’estagirita Diferent de la biblioteca, el museu la ubicació del qual no ha estat determinada fou un fogar d’erudició científica i literària Bé que…
història del cinema a Catalunya
Cinematografia
Història
Història del cinema realitzat a Catalunya.
Els orígens El cinema a Catalunya sorgí en aquells indrets on convergien tres elements fonamentals una base tècnica, el desenvolupament tecnològic i la capacitat socioeconòmica suficient per afrontar el nou repte Si bé el 5 de maig de 1896 ja s’havien fet exhibicions públiques amb aparells de vistes animades com el Kinetoscop de Thomas AEdison, no fou fins el 15 de desembre de 1896 que es realitzà la presentació oficial de l’aparell Lumière a l’establiment dels Napoleon, uns prestigiosos fotògrafs que tenien els estudis a la Rambla de Santa Mònica de Barcelona La introducció del cinema a la…