Resultats de la cerca

És soci del Centre Excursionista de Catalunya CEC Començà a escalar l’any 1965 Com a esquiador ha realitzat nombroses travessies i ascensions i collaborà en l’organització dels Rallis de Muntanya i Esquí del CEC És membre del Centre Acadèmic d’Escalada CADE, del qual fou president el 1978 Ha format part d’expedicions als Andes del Perú Operació Hirca, 1976, a l’Hindu Kush segon intent català al Saraghar, 1977, a l’Himàlaia indi Thalay Sagar, 1987 i, en tres ocasions, a l’Everest 1982, 1988, 1993 És autor documentals sobre l’Everest, el Thalay Sagar, l’Índia i el Nepal i ha participat en…

Fou un dels pioners del fotoperiodisme i un dels més destacats reporters gràfics del primer terç del segle XX Collaborà en El Día Gráfico 1910-36, Diari de Barcelona 1920-36 i La Vanguardia 1926-36, entre altres publicacions Formà part de l’Associació de la Premsa de Barcelona des del 1923

Residí a París fins el 1936 i des d’aleshores als EUA Primerament treballà de repòrter per a la premsa internacional Durant l’etapa americana se centrà en el paisatge urbà

Vinculat a la secció de cinema amateur del Centre Excursionista de Catalunya, s’inicià com a director amb Ascensió al Cavall Bernat 1925 També cal destacar Retales deportivos 1931, Alpina I i II 1932 i El repórter mecánico Número 6 Los deportes al día 1933

S'inicià en aquesta activitat a França Retornà a Catalunya després de la guerra civil de 1936-39 Com a repòrter gràfic fou collaborador habitual de “Diari de Barcelona”, “Destino”, “Ya”, “La Vanguardia”, etc Donà el seu arxiu a l’Institut Municipal d’Història de Barcelona

Repòrter de la Guerra Civil Espanyola Els seus poemes canten la resistència noruega Norge i våre hjerter ‘Noruega dels nostres cors’, 1929 És autor del drama Nederlaget ‘La derrota’, 1937 i de la narració Men Ung må verden ennu vaere ‘Jove ha d’ésser el món’, 1938

Net d’Alfred Opisso Reporter i divulgador de temes històrics i culturals catalans, generalment en castellà, fou collaborador de La Humanitat i, a la postguerra, redactor de Destino i collaborador de La Vanguardia signà sempre Arturo Llopis Publicà diverses biografies de sant Josep Oriol, sant Antoni Maria Claret, Victòria dels Àngels, etc

Fill del reporter Josep Brangulí i Soler , que fou un dels pioners en aquesta activitat a Catalunya Abans de la guerra civil de 1936-39 collaborà en diverses publicacions, principalment “L’Instant”, i després a “Diario de Barcelona” S'ocupà de camps molt diversos però excellí particularment en l’esportiu El seu germà Xavier Brangulí i Claramunt Barcelona 1918-1986 desenvolupà una activitat anàloga a “El Noticiero Universal”

S’inicià a Ràdio Barcelona de la Cadena SER 1984, però ha desenvolupat gran part de la carrera en mitjans televisius Ha estat reporter, presentador i editor de nombrosos programes de Televisió de Catalunya, on ha cobert esdeveniments com el ralli París-Ciutat del Cap o les proves de salts de natació dels Jocs Olímpics de Barcelona 1992, i ha retransmès partits de futbol del FC Barcelona Ha estat presentador de programes com Esport Club i Zona Champions , al canal Esport3

Vida Fill d’una família burgesa, durant la seva infància visqué temporades a Sant Sebastià i França, d’on era natural el seu pare A causa de la guerra hagué d’interrompre els estudis d’enginyeria industrial Intervingué en funcions teatrals d’afeccionats, fins que Adolfo Marsillach el contractà 1955 per a la seva companyia i li donà la possibilitat de debutar en el cinema en El frente infinito 1956, Pere Lazaga També actuà en El último cuplé 1957, Juan de Orduña al costat de Sara Montiel, i a Muerte al amanecer 1959, Josep Maria Forn, amb el qual guanyà el premi al millor actor al Festival de…