Resultats de la cerca
Es mostren 13 resultats
Onomasticon Cataloniae
Ampli recull d’onomàstica que enregistra i explica etimològicament els noms de persona i de lloc, antics i moderns, emprats al domini lingüístic català.
És obra de Joan Coromines , amb la collaboració de Max Cahner , Joan Ferrer, Josep Giner, Joseph Gulsoy , Josep Mascaró , Philip D Rasico i Xavier Terrado La replega de materials durà del 1931 al 1994 i la publicació dels vuit volums de l’obra, del 1989 al 1997 El primer volum és dedicat a la toponímia antiga de les Balears, mentre que en els set restants els noms estan ordenats alfabèticament Conté més de 400000 topònims vius obtinguts oralment, a més d’algunes desenes de milers de noms de lloc antics, topònims estrangers i antropònims obtinguts de documentació…
Girard de Rosselló
Història
Personatge llegendari basat en les persones de Girard, comte de Viena (?-877), i Girard I, comte de Rosselló (1102-13).
Comparsa de la Cançó de Rotllan , protagonitzà una cançó de gesta no conservada, composta vers el 1115 N'hi ha una versió coneguda, redactada en francoprovençal a mitjan s XII Els autors d’ambdues versions, amb la intenció de donar-los un clima català, hi multipliquen els topònims i antropònims catalans i esmenten el gentilici catalans i potser el corònim Catalunya , llavors poc difosos fronteres enllà Guerau de Cabrera, el rei Martí, la crònica Flos mundi i Jeroni Pujades conegueren els poemes o texts derivats d’ells
Toponymie historique de Catalunya Nord
Historiografia catalana
Obra de l’escriptor i arqueòleg Lluís Bassede subtitulada Noms de lloc de la nostra terra, publicada l’any 1990 pel Centre de Recerques i d’Estudis Catalans (CREC) i la Universitat de Perpinyà.
Aquesta obra, editada per la revista Terra Nostra , és una eina ara per ara insubstituïble per al coneixement de la toponímia de Catalunya Té dues parts, que corresponen a una primera intenció de publicar-lo en dos volums separats, agrupant en cada un les trameses corresponents a un any de la revista Però la defunció de l’autor portà el seu editor i amic Ramon Gual a realitzar un sol volum d’homenatge S’hi afegia la comoditat, malgrat el gruix, de tenir una sola obra de consulta El llibre està escrit en francès després d’un llarg debat entre autor i editor, on es posaren en els dos plats de…
Thor
Mitologia
Divinitat dels pobles germànics, anomenada també Donnar (‘tro’).
Fill primogènit d’ Odin i de Jord, era el defensor dels déus i dels homes contra adversaris monstruosos i era simbolitzat pel seu martell Mjölnir El seu culte fou molt difós, tal com ho testifiquen nombrosos topònims teòfors Thorvi, Thorsholf, Thorslunda, etc, i era, sobretot, venerat pels vikings, que es consideraven el poble de Thor Equival a l’Indra vèdica o a l’Hèracles hellènic els romans l’identificaren amb Júpiter d’on els noms Thursday i Donnerstag en comptes del llatí dies Jovis conservat en les llengües romàniques Fou el déu que resistí més la influència del cristianisme
llei d’Ús i Ensenyament del Valencià
Llei lingüística aprovada per les Corts Valencianes al novembre del 1983.
Desenvolupa l’article 7 de l’Estatut d’Autonomia de la Comunitat Valenciana, que preveu l’establiment de criteris d’ús lingüístic en l’Administració, l’ensenyament i els mitjans de comunicació, i la delimitació dels territoris en què han de regir aquestes normes per al valencià, denominació utilitzada en la llei i l’estatut, sense esmentar-ne els vincles amb les llengües pròpies d’altres comunitats autònomes El seu abast és sensiblement inferior al de les lleis de normalització de les Balears i, especialment, de Catalunya hom hi admet, per exemple, la doble versió dels topònims i…
Encyclopaedia Britannica
Enciclopèdia general en llengua anglesa.
Considerada l’enciclopèdia de referència en el món anglòfon, fou publicada en paper fins el març del 2012 La primera edició es publicà a Edimburg Escòcia en tres volums entre el 1768 i el 1771 En les successives edicions anà ampliant el nombre de volums fins a arribar als vint en la quarta edició 1801-09 Hom considera l’onzena edició 1911 com la decisiva en la fixació de l’estil i el to La quinzena 1974, amb trenta-dos volums, fixà l’estructura bàsica definitiva de l’obra en paper en quatre parts la Micropaedia, la Macropaedia, la Propaedia i els índexs La Micropaedia és una enciclopèdia de…
Llibre del sindicat remença
Història
Llibre que recull les actes de les reunions dels pagesos de remença en un gran nombre de parròquies de la Catalunya Vella entre el 13 d’octubre de 1448 i el 10 de març de 1449.
Té l’origen en les reunions dels remences, autoritzades per Alfons el Magnànim amb la condició que un funcionari de la cort n’aixequés acta Escrit en llatí llevat dels topònims, que són en català, el llibre consta de 237 folis que testimonien 553 reunions en les quals s’escollien els representants o síndics dels remences que havien de negociar l’abolició del règim de servitud remença i els mals usos associats, així com les difícils condicions de redempció Hi són identificats, a més, els participants Dipositat a l’Arxiu Municipal de Girona, és considerat un document excepcional de…
Armadans
Família aristocràtica mallorquina famosa per la seva rivalitat amb la família Espanyol, el darrer terç del s. XV.
A causa d’una simple ofensa, Perot Espanyol, amb una cinquantena d’homes, assaltà la casa de Jaume Armadans i matà aquest i la seva muller L’any següent, durant una funció religiosa, a causa d’una lleugera empenta s’originà una lluita entre les dues famílies en la qual intervingueren tres-centes persones armades i que ocasionà gran nombre de morts Les rivalitats perduraren fins al s XVIII sota el nom de Canamunt i Canavalls Canamunt Aquests dos cognoms, que, segons sembla, s’extingiren als s XVI i XVII, han perdurat en dos topònims que han donat lloc als nuclis de So N'…
Géographie historique des Pyrénées-Orientales
Historiografia catalana
Conjunt d’articles escrits per l’historiador i filòleg conflentí Julià Bernat Alart provinents del Cartulari, que configuren una temàtica específica en la seva obra.
Aquest autor encetà, el 1856, la publicació d’una sèrie d’estudis de toponímia, el que ell anomenà la geografia històrica dels Pirineus Orientals, i, aquell mateix any, aparegué l’article “Géographie historique du Conflent” dins el butlletí de la Société Agricole, scientifique et littéraire des Pyrénées-Orientales, un treball realitzat a base de l’observació personal i l’estudi de la documentació antiga referida a aquella comarca, incloent-hi més de sis mil manuscrits inèdits provinents dels arxius conflentins Aquest article representa una de les primeres contribucions de l’autor a l’estudi…
Paraules d’Opòton el Vell
Literatura catalana
Novel·la d’Avel·lí Artís-Gener, publicada l’any 1968.
L’autor, conegut pel pseudònim de Tísner , proposa una mirada més justa i equànime en la relació entre americans i hispans El contrast entre els dos mons dividits per l’Atlàntic és tractat amb enginy, humor i una tendresa que no oculta ni la paròdia ni la crítica de la història del descobriment espanyol Tísner fingeix haver traduït el manuscrit d’Opòton, un vell asteca La crònica, escrita en nàhuatl, narra l’aventura dels tres mil set-cents asteques que cercant el déu Quetzalcóatl descobriren la Península Ibèrica Els indis troben escandalosos els costums d’aquella gent, els seus hàbits …