Resultats de la cerca
Es mostren 452 resultats
geni
Mal caràcter, propensió a l’enuig, la impaciència, la còlera, etc.
coll dels Empedrats
Coll situat entre el municipi de Colera (Alt Empordà) i França.
Carlos Finlay y de Barrés
Metge cubà.
Estudià al Lycée de Rouen i es graduà a Filadèlfia Desenvolupà la seva professió a Lima i a Trinitat, i el 1870 tornà a Cuba Descobrí que el mosquit cúlex és l’hoste intermediari en la transmissió de la febre groga a l’home, i investigà altres malalties tropicals el beri-beri, la lepra, el còlera, etc El 1915 el govern cubà creà en honor seu l’Instituto Finlay per a la investigació de medicina tropical
Sant Nazari de Noves (Garriguella)
Art romànic
La domus o l’església de Sant Nazari és documentada com a possessió del monestir de Sant Quirc de Colera amb els seus alous, en un text datable entre el 1078 i el 1091 És confirmada a aquest cenobi en una butlla papal de l’any 1219 Devia estar situada prop de la riera i de la font anomenades encara de Sant Nazari, al sud-est del nucli de Noves, on no hi són visibles vestigis
Josep Balaguer i Oromí
Medicina
Metge.
És autor d' Algunos datos sobre la epidemia de cólera ocurrida en octubre de 1885 en el manicomio de San Baudilio de Llobregat, causas inherentes al mismo que acrecentaron su desarrollo y medidas adoptadas para combatirlas y atajar la epidemia 1889, d’una memòria important sobre El trabajo de los niños necesidad de limitarlo modificaciones más convenientes en la legislación española 1889, La gripe en Barcelona 1890 i Algunas consideraciones sobre la medicina española del s XV 1893
C.F. Samuel Hahnemann
Medicina
Metge alemany.
Estudià medicina, química i mineralogia Fundador de l’homeopatia, descobrí que tots els medicaments eren hidrosolubilitzables per fregament suspensió colloidal A l’epidèmia de còlera del 1831 fou el primer a descriure'n la causa com una petita estructura vivent, i introduí el tractament antisèptic per a combatre'l Publicà Fragmenta de viribus medicamentorum positivis 1805, Reine Arzneimittellehre ‘Farmacologia pura’, 1811-20 i Die Kronische Krankheiten, ihre eigentümlige Natur und Heilung ‘Les malalties cròniques, la seva especificitat i la seva cura’, 1828-38
Josep Colomé Represa
Rem
Remer.
Competí amb diferents clubs, com el CN Vilada, CN Amposta, RCM de Barcelona i CN Colera Destacà en categories inferiors en aconseguir quatre Campionats d’Espanya al començament dels anys noranta, tres en esquif i un en quatre scull, i un subcampionat mundial sub-23 en quatre scull En categoria absoluta, fou campió estatal en dos sense timoner 1997 i doble scull 1998 Fou reserva als Jocs Olímpics d’Atlanta 1996 Un cop abandonada la competició, exercí com a entrenador de gimnàstica i culturisme
Marià Peset i de la Raga
Medicina
Metge.
Estudià a la Universitat de València Fou pare de Joan B Peset i Vidal Es distingí per la seva activitat durant l’epidèmia colèrica del 1833 Liberal, patí persecucions durant el regnat de Ferran VII Escriví Tratado Medicoquímicofísico de la influencia del aire en la vida del hombre 1834 i Disertación criticomédica de la preferencia que tienen las fórmulas purgativas de Mr Le Roy 1836, totes dues entorn de sistemes per a guarir el còlera Fou metge de l’hospital de València 1835-49
Portbou
Vista de la població de Portbou, municipi de l’Alt Empordà
© A. Bachs
Municipi
Municipi de l’Alt Empordà.
Situació i presentació El terme municipal de Portbou, de 9,21 km 2 d’extensió, és situat a l’extrem nord-oriental de la comarca, a la costa És fronterer amb el Rosselló El territori s’estén pels confins orientals de l’Albera, al punt de contacte d’aquesta serralada amb la mar, i comprèn la vall de la riera de Portbou i els vessants de muntanya que la delimiten Pel N limita amb els municipis rossellonesos de Banyuls i de Cervera de la Marenda la divisòria s’inicia a ponent, al coll de Taravaus, segueix vers llevant pels colls dels Empedrats i de Rumpió, el pla de Ras i el puig de Querroig punt…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina