Resultats de la cerca

De l’estament ciutadà, és autor d’un curt i concís Noticiari , interessant perquè recull els comentaris populars sobre els afers del regiment de la cosa pública, del final del segle XIV i el començament del XV Ha estat publicat al Butlletí de l’Ateneu Barcelonès 1916 Bibliografia Riquer, M de 1993 Història de la literatura catalana Part Antiga 4 vol Barcelona, Ariel

En un estat de dret, cap ciutadà no pot ésser pres sinó en virtut d’un manament judicial, i tota persona detinguda o presa sense les formalitats legals o fora dels casos prevists en la constitució i en les lleis, ha d’ésser posada en llibertat a petició seva o de qualsevol ciutadà Només pot decretar-la el jutge d’instrucció, el que formi les primeres diligències o el que en virtut de comissió o interinament n'exerceixi les funcions Per a decretar-la, cal que consti en la causa l’existència d’un fet que presenti les característiques de delicte, que aquest tingui…

El Tribunal Europeu de Drets Humans dicta sentència en el cas d’un ciutadà romanès que va denunciar la seva empresa per acomiadar-lo el 2007 després d’haver accedit als seus comptes de correu de l’empresa, que utilitzava per a assumptes privats Aquesta ratificació de la sentència dels tribunals romanesos obre un debat sobre el dret a la privacitat a la xarxa

Com a escriptor, fou un innovador d’esperit profund Compongué poemes patriòtics Grazhdaninu Dzhonu Braunu ‘Al ciutadà John Brown’, 1851, Traurnaja rapsodija pam ‘ati Bema ‘Rapsòdia fúnebre a la memòria de Bem’, 1851 i Fortepiano Copena ‘El piano de Chopin’, 1864 Condemnà la civilització capitalista, però la influència que el catolicisme exercí sobre seu no li permeté de comprendre el moviment revolucionari de la seva època

Nebot de Pere de Magarola i Fontanet Ciutadà honrat de Barcelona 1613, fou regent del consell d’Aragó, a Madrid Desaconsellà el comte duc d’Olivares de forçar els catalans a secundar els seus projectes En esclatar la guerra dels Segadors 1640 continuava en el càrrec, però Olivares li ocultava moltes informacions per por que les transmetés a les autoritats catalanes El 1643 rebé privilegi de noblesa

De vida molt agitada, els seus drames i les seves narracions es caracteritzen per les sàtires i crítiques de la societat burgesa de l’Alemanya de Guillem II D’obra abundant, cal destacar els drames Die Hose ‘Els pantalons’, 1911, Bürger Schippel ‘El ciutadà Schippel’, 1913 i l’assaig Tasso oder die Kunst des Juste Milieu ‘Tasso o l’art del juste milieu ', 1920

Primer baró de les Quatre Torres 1790 Fou majordom i tresorer de propis de Tarragona 1757, ciutadà honrat de Barcelona i cavaller del Principat de Catalunya 1773, regidor perpetu 1778 de Tarragona i diputat a les antigues corts de Castella per Tarragona Era fill de Tomàs Morenés i Móra, també majordom i tresorer de propis i administrador de la taula de canvi de Tarragona

Ciutadà honrat, credencier de la Generalitat de València i germanastre d’ Onofre Esquerdo i Sapena És autor de diverses comèdies Marte y Venus en París , La Ilustre Fregona , entre altres, representades a València el 1619 i el 1620, i d’un bon nombre de poesies, generalment en castellà, premiades en els certàmens de l’època i publicades en les relacions d’aquests 1620-26

Vídua del ciutadà de Mallorca Nicolau de Quint, el 1481 instituí a la catedral de Mallorca l’ensenyament públic del lullisme amb un benefici de cent lliures anuals i designà com a primer titular Pere Daguí En un codicil del 1485 nomenà el seu nebot Esperandéu Espanyol, canonge de la seu, com a marmessor per a tenir cura del proveïment de l’esmentada càtedra

Fill d’ Agustí Gibert i Xurriac , adroguer de Malgrat Casat amb Antònia Alegre i Guix, pertangué a la Companyia Golorons, Alegre i Puget El 1747 estava relacionat amb negocis de vaixells Participà en la creació de la Companyia de Comerç de Barcelona 1756, de la qual fou nomenat un dels tres directors, i també el 1765 i el 1768 Comerciant matriculat 1758, fou fet ciutadà honrat per Ferran VI