Resultats de la cerca
Es mostren 5247 resultats
Xavier Vilanova i Montiu
Metge.
Fill del metge Pelai Vilanova i Massanet Cursà els estudis de medicina a la Universitat de Barcelona, on es llicencià 1923, i es doctorà a Madrid 1928 S'especialitzà en dermatologia a París —on estudià a l’Hopital Saint Louis—, Estrasburg i Milà Arran de l’esclat de la Guerra Civil, el 1936 anà a Colòmbia i dirigí la leproseria Aguas de Dios Fou catedràtic de dermatologia a Valladolid 1942, València 1944 i Barcelona 1948 Dirigí l’Escola Professional de Dermatologia de Barcelona 1952 Membre de les acadèmies de medicina de València 1944 i de Barcelona 1950, presidí el Collegi…
Guillem VI de Forcalquier
Història
Comte de Forcalquier (1150-1208/09), fill de Bertran II, germà de Bertran III, amb qui compartí el comtat.
El 1162 infeudà Forcalquier a Provença, però el 1174 Guillem n’obtingué la revocació Lluità amb Alfons I de Catalunya-Aragó fins a la pau d’Ais 1193, segellada amb el matrimoni del fill d’aquest, Alfons II de Provença, amb la seva neta Garsenda, i amb la cessió, sota reserva d’usdefruit, de Forcalquier a Provença Després volgué revocar una part de la donació, i això donà lloc a una guerra en la qual intervingueren el comte de Tolosa i Pere I de Catalunya-Aragó Restablerta la pau 1202, anà en pelegrinatge a Sant Jaume de Galícia Confirmà els privilegis d’Avinyó 1206 i donà el seu…
Jean Malouel
Pintura
Pintor flamenc, el nom autèntic del qual era Jan Maelwael.
Treballà a París al servei d’Elisabet de Baviera 1396 Anà després a Dijon, on fou pintor oficial dels ducs de Borgonya, des del 1398 Entre els retaules que Felip II l’Ardit li encarregà per a la Cartoixa de Champmol, hom considera de la seva mà el Martiri de sant Dionís ~1415 Musée du Louvre, París La seva obra, en gran part dubtosa, contribuí a la fusió de les tendències flamenca, francesa i italiana que donaren lloc a l’anomenat estil internacional Hom li atribueix també com a obres seves una Pietat ~1400 Musée du Louvre i un retrat de Joan II sense Por 1415 Koninklijk Museum…
Jean Lurçat
L’aigua i el foc (1958), un dels deu tapissos de la sèrie El cant del món , de Jean Lurçat
© Fototeca.cat
Arts decoratives
Pintura
Tapisser i pintor.
Format a Nancy, el 1912 anà a París, on freqüentà Elie Faure i fou influït pel cubisme Viatges a Espanya, al Sàhara i l’Àsia Menor marcaren fortament la seva personalitat estètica Dedicat a la tapisseria des del 1915, la seva primera gran obra, Les illusions d’Ícar 1936, fou teixida a la manufactura de Gobelins Installat a Aubusson, del 1936 al 1941 fou, en collaboració amb Marcel Gromaire, el renovador de l’art de la tapisseria moderna Apocalipsi, església d’Assy, 1948 El cant del món , 1957-63 etc Decoratiu, simbolista i expressionista, el seu estil ha transcendit a diversos…
Lope Fernández de Luna
Cristianisme
Arquebisbe de Saragossa (1351-82).
De família noble, era clergue i porcioner de Toledo quan fou elegit bisbe de Vic i, el mateix any, de Saragossa S'esforçà a reformar l’arxidiòcesi celebrà quatre sínodes i un concili provincial Fou ambaixador davant del papa d’Avinyó i conseller de Pere III Participà en el tractat de pau de Deza 1361, i el 1373 fou àrbitre entre Enric de Castella i Pere III El 1375 anà a Castella per concertar el matrimoni del fill d’Enric amb la infanta Elionor Fou canceller de la corona catalanoaragonesa en 1375-78 El 1380 fou nomenat patriarca de Jerusalem Posseïa els llocs i castells de Borja…
José Lázaro Galdiano
Comunicació
Història del dret
Advocat, publicista, marxant i col·leccionista d’art.
Estudià dret a Barcelona, on collaborà a La Vanguardia Posteriorment s’establí a Madrid i començà a intervenir en negocis de compravenda d’obres d’art, gràcies als quals féu una gran fortuna Fundà les revistes La España Moderna , Revista Internacional i La Nueva Ciencia Jurídica Arran de la proclamació de la Segona República se n'anà a París i, després, a Nova York Retornà a Madrid a la postguerra i reuní totes les obres d’art que s’havia anat reservant per a ell a la seva casa de Parque Florido, on actualment formen el Museo Lázaro Galdiano inaugurat el 1951 S'hi troben…
Georges Kars
Figura (1935), de Georges Kars
© Fototeca.cat
Pintura
Pseudònim de Jiří Karpeles, pintor jueu txec.
Es formà a Munic, i anà a París el 1905 Tractà Juan Gris a Madrid, i després d’una estada al seu país s’establí definitivament a París Pintà a Mallorca 1911-12, i del 1933 al 1936 residí sovint a Tossa, on fou figura destacada d’aquella Babel de les Arts descrita pel seu amic Rafael Benet El seu estil passà de l’impressionisme al fauvisme i el cubisme, però s’estabilitzà en un figurativisme colorista plenament integrat en l’École de Paris, de la qual fou membre destacat Centrat en la figura femenina, a Tossa conrea el paisatge És representat a diversos museus d’Europa —entre els…
Inigo Jones
Arquitectura
Arquitecte.
Enviat a Itàlia pel seu protector, el comte de Pembroke, després del 1597, adquirí a Venècia un exemplar de les obres de Palladio el 1601 Anà a Dinamarca invitat per Cristià IV 1603, tornà a Londres el 1605 i fou escenògraf de la cort Després d’un altre viatge a Itàlia 1613-15, polemitzà amb Ben Jonson, inspector d’obres del príncep de Galles, amb qui abans havia collaborat Difongué el palladianisme a Anglaterra i fou nomenat inspector d’obres del rei fins el 1643 Construí el Banqueting House de Whitehall a Londres 1619-21 i la Queen's House a Greenwich 1616-35 Dissenyà la plaça…
Adolf Joarizti i Lasarte
Història
Periodisme
Política
Polític i escriptor.
Fou redactor dels diaris La Corona de Aragón , de Barcelona, i de La Discusión , de Madrid, on anà a residir participà en la revolta del Cuartel de San Gil 1866 i en la Revolució de Setembre 1868 i fundà el diari La Igualdad Tornà a Barcelona, fou diputat per Manresa 1869 i es destacà en la revolució federalista 1869 Després d’un breu exili fou novament diputat per Terrassa, 1870 Deixà diverses obres, com Los progresistas, los demócratas y los individualistas 1861 i un Viaje dramático alrededor del mundo 1864 El seu germà Miquel Joarizti i Lasarte Barcelona ~1840 — 1910 s’…
Rufí d’Aquileia
Cristianisme
Teòleg i historiador de l’Església.
Pertangué al grup ascètic d’Aquileia sota Cromaci i de Melània a Alexandria i a Terra Santa Origenista sota Dídim el Cec i Gregori de Nazianz, es guanyà l’enemistat de Jeroni i dels seus, però restà fidel a Orígenes fins a la mort, cosa que li ha impedit d’ésser venerat com a sant Fou ordenat de prevere per Joan II de Jerusalem Sojornà entre els monjos del desert de Nítria i de Palestina Tornà a Aquileia i fugint dels gots anà a Roma i més tard a Sicília Amb les seves traduccions, és un dels més grans transmissors de les lletres eclesiàstiques gregues a l’Occident llatí Continuà…